Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  05.05.2013  06:00

'¡¡Todos los catalanes son una mierda!!'

Men?ame
 

Aquesta frase insolent i insultant de Luis Martínez de Galinsoga, director de La Vanguardia Española, desencadenà el 1959 un moviment cívic i catalanista de protesta i de repulsa al director del diari, i de retruc, a la dictadura que el sostenia. Aquests dies he recordat el 'cas Galinsoga', per la situació de menyspreu de la nostra llengua per part d’alguns membres de 'las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado' o d’algun metge, que han obligat diversos ciutadans valencians a parlar espanyol.

El cas Galinsoga, que molts valencians desconeixen, va començar el diumenge 21 de juny de 1959, quan Luis Martínez de  Galinsoga,  procurador en Corts i hagiògraf de Franco, anà a missa de 9 a la parròquia de sant Ildefons de Barcelona. Quan el rector, mossèn Narcís Sagués començà l’homilia, Galinsoga s’alçà del banc i anà a la sagristia a protestar,  pel fet que el sermó era en català: 'Vengo a protestar, porque es intolerable que se predique en catalán'.  Un altre capellà i el sagristà li digueren que hi havia altres misses amb el sermó en castellà, però que en eixa missa, per ser la missa parroquial, el sermó es feia  en català, ja que tots els assistents eren catalans i ho havien demanat així. Galinsoga eixí de la sagristia enfurismat, deixant damunt d’una taula una targeta seua, mentre anava  repetint: 'catalanes de mierda'. Una dona que el sentí li digué: 'però què diu, maleducat!'.  I Galinsoga respongué: 'Que todos los catalanes son una mierda'.

Mossèn Sagués, amb gran intel·ligència i picardia, escriví una carta a Galinsoga, explicant-li que un  home havia entrat a la sagristia i havia deixat aquella targeta amb el  nom del director de La Vanguardia mentre. cridant, proferia insults. El capellà, amb ironia li deia a la carta: 'como debe tratarse de un caso de suplantación de personalidad, pongo el hecho en conocimiento de V.S., para que pueda tomar las medidas pertinentes y evitar en lo sucesivo que ocurran escenas de esta índole que podrían redundar en menoscabo de la fama, honorabilidad y caballerosidad que goza vuestra V.S. entre los ciudadanos de Barcelona'. I Galinsoga va caure en la 'trampa', perquè respongué amb una carta la què afirmava que, realment era ell mateix qui havia entrat a la sagristia, indignat pel fet d’haver escoltat el sermó en català.

Aquests fets van començar a conèixer-se i, després de l’estiu, la carta de mossèn Sagués i la de Galinsoga començaren a circular de forma clandestina, iniciant-se una campanya ciutadana contra La Vanguardia. Gent de CC, amb Jordi Pujol al capdavant, i també altres grups catòlics, amb Xavier Polo i Jaume Casajoana, començaren a mobilitzar-se: van aparèixer als carrers cèntrics de Barcelona diaris de La Vanguardia trencats, s’escriviren cartes als anunciants del periòdic explicant els fets i instant al boicot al diari. També es convidava els subscriptors a donar-se de baixa, fins que Galinsoga fos destituït. Van aparèixer trencats els vidres de la redacció del  diari i en diversos llocs  aparegueren  pintades de 'Visca Catalunya'.

Aquest grup contactà amb Francesc Pizon, propietari d’una impremta (i que ja havia participat en actes contra la dictadura de Primo de Rivera) des d’on es distribuí un text, escrit per Pujol, que portava per títol: '¡Todos los catalanes son una mierda!', i on es narrava la història dels fets. En aquesta campanya participà activament Josep Lluís Bausset, mon pare (que en aquell temps era professor a l’institut de Tortosa), repartint clandestinament a Tortosa mateix i al País Valencià, els fulls que denunciaven el menyspreu de Galinsoga per la nostra llengua.

Malgrat que a principis de 1960, Galinsoga escrigué un article en què afirmava el seu afecte i el seu servei a Catalunya, la seua sort ja estava decidida, perquè el 28 de desembre l’editor del diari ja s’havia dirigit a les autoritats franquistes,  per sol·licitar el relleu de Galinsoga. El boicot va fer que la tirada de La Vanguardia es reduïra en 30.000 exemplars, s’havien perdut prop de 20.000 subscriptors i el comte de Godó havia perdut un milió i mig de pessetes. El 7 de febrer de 1960, el nom de Galinsoga ja havia desaparegut de la capçalera del diari.

El cas Galinsoga va ser una clara victòria de l’oposició democràtica i catalanista, amb una participació decisiva de l’Església, en favor de la dignitat i de la llibertat de Catalunya i de la nostra llengua. Una prova més que David pot vèncer Goliat!

Malgrat tot, més de 50 anys després del cas Galinsoga, encara hi ha reaccions semblants. En un Festival de Cinema de Màlaga de fa uns anys, durant la projecció de la pel·lícula 'Tres dies amb la família' de Mar Coll, emesa en català i subtitulada en castellà, un espectador, posant-se dret cridà: 'Catalanes de mierda'. Però ningú no va protestar pel fet  que una altra pel·lícula, 'The frost fos', fóra emesa en noruec.

De situacions com el cas Galinsoga, també n’hem patit al País Valencia! Mon pare mateix, el 1953 feia un programa de ràdio en una emissora comarcal. El director li havia ofert un espai perquè parlara d’agricultura. Mon pare només va posar una condició: el programa havia de ser en valencià! Aquella iniciativa acabà aviat, per una prohibició del governador civil de València, que assabentat del programa remeté a l’emissora el següent text: 'No podemos consentir, despues de tres años de guerra civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la unidad de la patria'. Mon pare, quan el director de l’emissora li passà la nota del governador civil, deixà el programa i ja no tornà més.

60 anys després de la prohibició del programa de ràdio que feia mon pare, al nostre País encara es margina la nostra llengua. Carles Mateu d’Almenara i Miquel Gironès, un membre del grup Obrint Pas, van haver d’aguantar el menyspreu de la policia, que els obligava a parlar espanyol. I una veïna de Vistabella que es va dirigir al metge en valencià, va ser reptada per un metge de l’Hospital Jaume I de Castelló amb aquestes paraules: 'Usted es una maleducada. Esto es España y me tiene que hablar en español'.
I és que encara en queden molts com Galinsoga al nostre País!!!