14.10.2014 - 06:00
Juan Cotino plega finalment de president de les Corts. Ja feia dies que ho havia anunciat, i que abans de jubilar-se volia tornar a la seva feina professional, l’agricultura. Deixa la política després de vint anys i esquitxat per nombrosos escàndols de corrupció. Es troba implicat en diverses causes judicials, entre les quals Gürtel, Bárcenas, Vaersa i Emarsa, tot i que no ha volgut relacionar-ho directament amb la seva decisió. I ha estat protagonista de diversos fets escandalosos a les Corts, com l’expulsió de Mònica Oltra.
La carrera política de Cotino va començar el 1991 com a regidor de l’Ajuntament de València, càrrec que exercí fins el 1996, quan va ser nomenat director general de la policia en el govern de José Maria Aznar. El 2002 va ser designat delegat del govern espanyol al País Valencià. En aquest nou càrrec, hi va durar dos anys, i el 2004 fou nomenat conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat. El 2007 va entrar a les corts com a diputat per València a les llistes del PP i va ser nomenat vice-president tercer de la Generalitat presidida per Francisco Camps. Era alhora conseller de Benestar Social, fins que el 2009 va passar a ser conseller de Medi Ambient. Després de dos anys en aquesta cartera, el 2011 va ser escollit president de les corts, càrrec que encara exerceix avui.
Insults i expulsions a les corts
Cotino és un president de les corts molt poc tolerant, i tot sovint s’encara amb els diputats de l’oposició, quan denuncien pràctiques irregulars del govern o de la bancada del PP. Ha expulsat unes quantes vegades la diputada de Compromís Mònica Oltra, entre més. Però també ha foragitat de la tribuna de convidats representants de col·lectius d’afectats que visitaven la cambra.
Cotino va suspendre la sessió de control al president Fabra del dijous 8 de maig d’enguany després d’haver ordenat l’expulsió de la diputada de Compromís Mónica Oltra, que es va negar a abandonar l’hemicicle. Era la primera volta en trenta-un any que les corts apartaven un diputat, i ho van fer en una votació a porta tancada, en què el PP va decidir de llevar-li la condició de diputada durant un mes.
Vegeu el vídeo de l’expulsió:
Un temps abans Cotino ja havia fet fora de la cambra Mònica Oltra:
responia a les demandes d’explicacions de l’oposició amb insults i menyspreu. El març del 2010 va dir a Mònica Oltra que li hauria fet vergonya de tenir una filla com ella, tot i que en el seu cas probablement no sabia qui era el seu pare. Aquesta intervenció va posar de manifest que Cotino, director de la policia espanyola anys enrere, tenia informació personal d’Oltra que ella no havia explicat mai en públic.
Insults a Mònica Oltra:
Implicació en casos de corrupció
Cotino és un dels noms que apareixen més sovint en els escàndols de corrupció del Partit Popular a València i a l’estat espanyol. Figura, per exemple, en els papers de Bárcenas, és a dir, els apunts de comptabilitat B que feia el tresorer del PP. Ell ha negat haver donat diners al PP a través de l’empresa Sedesa, vinculada a la seva família. Però les informacions publicades a principi d’any pel diari El País esmentaven un ingrés de 200.000 euros d’aquesta empresa de serveis, que s’ha beneficiat de la contractació pública. Curiosament, per defensar-se de les acusacions, Cotino va recordar que en el cas Gürtel l’havien acusat d’haver rebut una caçadora que no havia aparegut mai. Va ser implicat també en el cas de la visita del papa a València el 2006, quan era conseller d’Agricultura, Pesca i Alimentació. D’aquella visita, se’n va beneficiar la trama Gürtel i més d’una vegada s’han publicat informacions que assenyalaven que Cotino fou un dels responsables d’aquella presumpta desviació de fons públics.
Fervor religiós en política
Un altre dels aspectes més coneguts de la vida política de Cotino és que ha barrejat moltes voltes el fervor religiós (és membre numerari de l’Opus Dei) amb l’actuació com a representant públic. Un dels casos més coneguts és el de la presa de possessió com a president de les corts, el juny del 2011. Era el ple de constitució de la vuitena legislatura i Cotino va jurar el càrrec amb la mà sobre la Bíblia, l’estatut d’autonomia i la constitució espanyola. A més, va col·locar davant seu un crucifix que havia portat del despatx i que va presidir la cambra. Aquesta imposició d’un símbol religiós va originar la reacció indignada dels grups de l’oposició, perquè no es respectava la condició d’institució aconfessional del parlament.
L’afer del crucifix va ser un exemple de la voluntat de Cotino de vincular la seva trajectòria amb les creences religioses. L’agost del 2012, va originar un nou escàndol quan va dir que les embarassades que volien avortar havien de ser obligades a veure una ecografia de l’embrió abans de decidir-se definitivament. A la vegada, va fer una defensa de la maternitat des d’una perspectiva purament religiosa. Encara que hi hagi constància de malformacions fetals —va dir—, ‘les dones embarassades han d’adonar-se del valor de la vida humana que porten dins, que la vida del seu fill o filla és digna de ser viscuda’.
Escàndol per l’accident del metro de València
Una altra polèmica de Cotino va arribar arran de l’aparició en el programa ‘Salvados‘ (de la Sexta), en què es negava a respondre a les preguntes del presentador Jordi Évole. Segons que van denunciar alguns familiars de les víctimes de l’accident del metro de València el 2006, Cotino va posar-se en contacte amb ells per oferir-los feina i ajut econòmic en canvi de restar en silenci. Cotino no ha volgut donar mai explicacions sobre aquestes acusacions que poden implicar que la investigació es torni a obrir, tal com demana l’oposició en ple.
