La teràpia d’escriure

  • Vint anys de premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida

VilaWeb
Miquel Fañanàs
19.06.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Recordo molt bé els motius pels quals em vaig presentar al primer premi de novel·la eròtica de la Vall d’Albaida. En aquell temps jo era tinent d’alcalde a l’ajuntament de Girona, passava per una etapa de la meva vida més aviat problemàtica i necessitava urgentment un recurs per alliberar-me dels fantasmes del meu cervell. Ara està de moda blasmar contra els polítics i dir allò que ‘tots són iguals’, però puc assegurar que no és veritat, almenys pel que fa al món local que és el que he conegut una mica. Són molts els qui a pobles i ciutats desenvolupen la seva funció amb honradesa, dedicació i, a voltes, amb una retribució escassa. Aquest era almenys el meu cas a la ciutat de Girona, on sempre tenia més problemes del compte i la lògica pressió ciutadana empenyia de valent sense que la maquinària municipal pogués arribar a resoldre de manera suficient el munt de peticions, gairebé sempre raonables, que omplien cada dia la carpeta dels assumptes pendents. En una ciutat petita on tothom es coneix, qui exerceix de polític en el govern rep un plus de pressió vinculat directament a la coneixença veïnal, i això és per una banda una cosa positiva ja que et permet tenir una relació més directa i estreta amb els teus conciutadans, però alhora introdueix la part negativa de la manca de distància vital per tal de poder sospesar amb la necessària tranquil·litat els pros i els contres de determinades propostes i/o projectes. Total, que en un moment donat em vaig veure bloquejat, sense ni idees clares, ni voluntat de tirar endavant i amb una greu confusió en la meva ment que podia fer perillar la meva salut mental.

I fou justament en aquella situació de bloqueig que va arribar a les meves mans la convocatòria del premi de literatura eròtica La Vall d’Albaida. No recordo si vaig trigar massa estona a decidir-me a participar-hi, però crec que no. Vaig pensar a fer una cosa ben diferent del que havia estat escrivint fins aquell moment i així va sorgir la idea d’escriure una novel·la en primera persona i que la protagonista fos una dona que expliqués les seves vivències personals i sexuals al llarg de quaranta anys de la seva vida, amb la dictadura i la transició política al nostre país com a teló de fons.

Així va sorgir ‘Diari de les Revelacions’ amb la qual vaig tenir l’honor i el privilegi de ser el guanyador del Primer Premi de novel·la eròtica La Vall d’Albaida. I ara que es compleix el vintè aniversari de la seva convocatòria rebobino en la memòria i m’adono que escriure aquella novel·la va esdevenir la millor teràpia pels meus mals. Efectivament, les cabòries i les angoixes es varen anar esvaint a mesura que avançava en el relat d’aquella dona i la seva  història vital fins que varen desaparèixer del tot.

Vaig venir a la Vall a recollir el premi i vaig tenir l’oportunitat de fer un tomb per aquestes terres que no coneixia. Després va aparèixer el llibre amb la magnífica coberta que varen fer els de Bromera i l’any següent vaig ser membre del jurat en la segona convocatòria del Premi. Han passat ja vint anys i ens hem de felicitar que malgrat les dificultats i els entrebancs, el Premi segueixi eròticament viu!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any