Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  24.04.2013  18:28

Contundents respostes a l'editorial de The Times contra la independència

Les han escrites els economistes Vicenç Ferrer, Elisenda Paluzie i Francesc Iglesies, i l'advocada Elisabet Nebreda

Men?ame
 

El diari britànic The Times va publicar fa una setmana un editorial especialment dur contra el procés d'independència a Catalunya. Titulat 'L'alçament de Mas', avisava que 'els catalans haurien de vigilar què desitgen' i que la independència empobriria Catalunya i Espanya i seria una amenaça per a la zona euro. Aquell editorial ha tingut tres respostes contundents des de Catalunya: la de Vicenç Ferrer, de la Fundació Catalunya Estat, que ha enviat una carta al diari, destacada pel Col·lectiu Emma; i les que recollit la web HelpCatalonia: la de l'economista Elisenda Paluzie i la de l'economista Francesc Iglèsies i l'advocada Elisabet Nebreda, tots dos d'ERC.

Els arguments de The Times

'El senyor Mas i els seus companys catalans haurien de vigilar què desitgen. La independència, lluny de permetre a Catalunya d'acumular riquesa, és gairebé segur que l'empobriria. És cert que Catalunya contribueix al PIB espanyol en un 25%. Però també té la major part del deute d'Espanya. Sense la garantia que la Unió Europea accepti (o vulgui) un estat català independent amb l'euro com a moneda, el deute de Catalunya fóra més preocupant', deia el diari.

Més arguments: 'Amb la resta d'Espanya afeblida per la separació, una Catalunya sobirana ràpidament es ressentiria dels problemes del seu màxim soci comercial.'

I més: 'Aquesta ruptura de la quarta economia de la zona euro podria entrebancar els intents de salvar l'euro. I això deixant de banda que fóra un precedent incòmode si les butxaques més riques de la zona euro es neguessin a finançar veïns menys industrialitzats.'

La resposta de Vicenç Ferrer

L'editorial diu que els catalans tenen el deute més alt de l'estat. 'No obstant això, malgrat tenir el deute més elevat en termes absoluts (però no sobre una base 'per capita') de totes les comunitats autònomes, el deute de Catalunya és equivalent aproximadament al 25% del seu PIB', diu Ferrer. I recorda: 'Aquest nivell és molt inferior al límit de deute acordat pels països de la UE (60%) i és dels més baixos dels països europeus, i sens dubte inferior al del Regne Unit.'

Destaca també que Catalunya no té pas control sobre els impostos que s'hi recapten i que ha de suportar un dèficit fiscal estructural del 8% del PIB, molt més alt que no els de la majoria de governs federals de l'Europa occidental.

Continua així: 'Catalunya és rica perquè som un país que estalvia i exporta, cada vegada més fora d'Espanya. Per tant, una Catalunya independent, controlant tant els ingressos com les despeses, no tindria cap dificultat per causa del seu deute.'

Més: 'La qüestió de la sostenibilitat econòmica que exposa l'editorial s'hauria de demanar a Espanya, i no a Catalunya. Els últims deu anys, Espanya ha rebut uns 130.000 milions d'euros de contribucions lliures de la UE, però els ha administrats malament, fins al punt que ara té un nivell d'endeutament que voreja el 90% del PIB.'

I acaba etzibant: 'Entre més inversions econòmicament insostenibles, Espanya ha creat la xarxa de trens de gran velocitat més extensa d'Europa. Els turistes britànics, quan van amb els trens espanyols, gaudeixen d'un nivell de servei com no hi ha al Regne Unit, però les fortes inversions que requereix aquesta xarxa són pagades en gran part pels catalans i pels membres de la Unió Europea, entre els quals el Regne Unit.'

La resposta d'Elisenda Paluzie

Elisenda Paluzie també qüestiona l'argument de The Times sobre l'endeutament de Catalunya: 'Si bé és cert que Catalunya és una de les comunitats autònomes més endeutades, també és cert que les regions amb més deutes regionals (Catalunya, País Valencià, Illes Balears) són també les que fan transferències netes més grans (entre el 6% i 14% del seu PIB), i que tenen un infrafinançament per a proporcionar serveis d'educació, salut i serveis social.'

Continua dient: 'Si Catalunya decideix democràticament de separar-se d'Espanya, amb un deute de 50.000 milions i un PIB de 200.000 milions, el seu deute seria només del 25% del PIB, un dels més baixos del món!'. Ara, si tot es fes de manera civilitzada, i després d'una negociació, 'Catalunya podria assumir un repartiment proporcionat del deute espanyol (…), i podria acabar tenint un deute semblant al d'Espanya, d'entre el 90% i el 100% del PIB'.

També destaca el creixent volum de les exportacions de Catalunya. I acaba dient que la independència pot ser beneficiosa per Espanya: 'Per més que la pèrdua d'una regió industrial i dinàmica pugui ser vista com un problema per a Espanya a curt termini, a mig i llarg termini estic segur que serà positiu i serà determinant per alliberar d'una vegada el potencial d'Espanya, si s'hi fan les reformes estructurals necessàries, desempallegant-se de les rendes de les elits en regions fortament subvencionades, on aquestes subvencions no s'han fet servir per incrementar la productivitat ni la competitivitat.'

La resposta de Cesc Iglésies i Elisabet Nebreda

També han respost l'editorial i l'article de Matthew Parris a The Times Cesc Iglésies i Elisabet Nebreda, d'ERC. A 'Catalonia in the International Spotlight' ('Catalunya, centre d'atenció internacional'), opinen que el diari anglès 'sembla que ha començat una croada contra la possible independència de Catalunya'. D'entrada comenten que, tot i que ja és sabut el to conservador de The Times, no ho és tant que Matthew Parris, a més de periodista, va ser membre del Partit Conservador britànic.

'És interessant que una publicació tan prestigiosa com The Times digui que sense Catalunya, l'estat espanyol s'ensorri', hi comencen afirmant Iglésies i Nebreda: 'El que no és acceptable des de cap punt de vista és que els catalans ens hàgim de sentir responsables de la feblesa econòmica d'un país que durant molts anys ens ha ofegat econòmicament. I ens sembla igualment intolerable i irresponsable que s'afirmi fermament que Catalunya sense Espanya no se'n sortiria.'

En aquest sentit, consideren que 'el problema sobre la viabilitat econòmica futura d'Espanya, si Catalunya esdevé independent, serà de l'estat espanyol i de la UE, no de Catalunya'.

Per tant, conclouen, 'la preocupació internacional hauria de centrar-se més a reclamar al govern espanyol que faci els seus deures, que negociï un referèndum a Catalunya i que cerqui mitjans que permetin l'autodeterminació en un territori on la majoria de la població demana el dret de decidir el seu futur'.

Men?ame