Sant Jordi, la crònica

  • Un itinerari de Sant Jordi, amb el Twitter bombant a temps real

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
24.04.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De fa pocs anys, la diada de Sant Jordi fa matinar els escriptors premiats. Els tres més importants del Grup 62 reben la premsa, a les nou del matí, a la pastisseria la Farga de la Gran Via. A aquesta hora a la plaça de Catalunya ja hi ha molta animació. N’és responsable, en part, la gent de l’Assemblea Nacional Catalana, que ja reparteix fullets que ajuden a respondre dubtes sobre la independència de Catalunya.

Els tres premiats d’enguany són Màrius Serra per ‘Plans de futur’, premi Sant Jordi; Sílvia Soler per ‘L’estiu que comença’, premi Ramon Llull; i Genís Sinca per ‘Una família exemplar’, premi Josep Pla. Ens acostem a Màrius Serra, que, amb complicitat, es desbotona la camisa taronja i mostra una samarreta groga amb un estel vermell i quatre roses fent la bandera. Ens explica que li han regalat uns amics que fan samarretes al seu barri, Horta.

Demanem a tots tres autors que ens regalin una piulada. I ens l’ofrenen:

‘Bon #Santjordi casumlolla!’, ha piulat @GenisSinca; ‘Tinc la sensació que avui ens hem conjurat per fer un parèntesi al moment de desànim que vivim’, diu @Ssolerg; i @mariusserra: ‘Expectatives? Les mateixes que el país. Moltes, però res no serà fàcil.’

Sílvia Soler ens explica la primera anècdota del dia. Diu que li va costar de trobar una estona per a anar-se a comprar unes vambes noves, aquesta setmana passada, amb tanta promoció. Però que al final ho va fer, perquè sabia per experiència que calia anar ben calçada el dia de Sant Jordi. No com Ana Obregón l’any passat, que anava amb sabates de taló d’agulla i vestit blanc immaculat i tan curt que gairebé ensenyava les galtes del cul. Però al matí, quan se les anava a posar, no ha pogut. L’agenda atapeïda de les darreres setmanes li ha passat factura: tenia els peus inflats abans de començar la jornada. I s’ha posat les velles.

Esmorzars, l’oficial i l’alternatiu

L’esmorzar amb els premiats del Grup 62 és, de fet, una prèvia de l’esmorzar oficial del Sant Jordi, que s’ha instituït de ja fa uns quants anys, a l’Hotel Regina de Barcelona. Hi passa molta gent. Tanta, que es fa difícil d’entrar-hi, i hi ha més fauna mediàtica de poc nivell que no escriptors. Així i tot, és davant del Regina que saludem Marc Pastor, autor de la novel·la d’aventures ‘Bioko’. Va d’incògnit, amb gorra i auriculars de casc, i amaga una samarreta relacionada amb la seva novel·la. La fotografiem, perquè fa la sensació que enguany les samarretes dels escriptors tenen un paper en l’escenografia del Sant Jordi.

Ens hem quedat a la porta de l’hotel Regina. Molta fauna, poca literatura. Potser per això quan hem demanat una piulada a Ferran Torrent, per anar en consonància amb l’ambient, ha deixat anar: ‘Espero cortar dos orejas i el rabo. I que viva l’afisión!’

Són dos quarts d’onze i val la pena de visitar un altre esmorzar, més alternatiu, més genuí, més necessari. Una pista: s’hi pot menjar una llesca de pa amb sobrassada de color vermell de matança del porc. Ens trobem al nou local de l’Espai Mallorca, a la plaça de Vicenç Martorell, 1. Parlem amb un dels impulsors, Joan Tomàs Martínez. En fem un vídeo. Ens en fem socis.

Després, anem cap a la Rambla, molt plena de gent. Sorprèn que al punt de migdia encara no s’hagi tallat el trànsit d’aquesta via. El volum de vianants envaeix el carrer. A l’altura del Liceu visitem la parada de la botiga de VilaWeb, on Vicent Partal signa exemplars de ‘A un pam de la independència’. La gent està contenta i convençuda. Però tothom li demana quan arribarà la independència (vídeo). La parada ens ofereix una nova samarreta per a la col·lecció: quatre barres de pa en forma de bandera amb una el nom del projecte que ha ideat la peça: ‘Catalunyam!’

‘Nosaltres som els altres’

A la Rambla mateix, pocs metres més amunt, a l’altura de la Boqueria, hi trobem una de les parades més interessants i arriscades de Sant Jordi: la parada de llibres d’editorials petites que ha disposat la llibreria Documenta, a partir de la idea del col·lectiu l’Ou Produccions, gent molt ferma i creativa, que sempre ajuda Josep Cots (llibreter) a muntar saraus dels bons. La proposta porta el lema ‘Nosaltres som els altres’. En fem un vídeo. El diputat de la CUP, David Fernàndez, hi passa a saludar. Aprofitem l’avinentesa i hi fem una foto per col·leccionar dues samarretes més.

A la parada de la Documenta hi trobem l’editor Josep Cots, que ens comenta que s’acaben d’anunciar els tres finalistes del premi Crexells, que atorga l’Ateneu Barcelonès a obra publicada. Són tres autores: Marina Espasa, Josefa Contijoch i Mònica Batet.

Aleshores decidim de tirar Rambla amunt. Enguany, la gent porta poques roses a la mà. Travessem la plaça de Catalunya, on els autors independentistes fan un brindis (vídeo). Agafarem la Rambla de Catalunya i pararem una estona davant la Casa del Llibre, l’antiga Beltrand, on hi ha un bon grapat d’escriptors per saludar. Però abans d’arribar a la parada, ens trobem el flamant premi Carles Riba, Francesc Garriga, a la parada d’Òmnium, al costat de Muriel Casals.

Francesc Garriga s’ha llevat tard i no va afaitat. No li agrada gaire, això de signar llibres. Ho ha fet durant dues hores en dues parades diferents per compromís. Li preguntem què li sembla la visibilitat que han pres les editorials petites aquest Sant Jordi. La resposta, amb tremendisme, com és habitual en aquest gran personatge: ‘Les editorials petites miren de cobrir l’engany de les grans, que no volen publicar llibres de risc. Desitjo que aquestes editorials petites tinguin èxit, perquè si no els poetes serem condemnats al fracàs.’

20.000 ‘Victus’ més

A la Casa del Llibre hi trobem Pilar Rahola, molt sol·licitada, com també el veteraníssim Josep M. Espinàs. Fa seixanta anys (cinquanta-nou, corregeix la seva editora, Isabel Martí) que signa ininterrompudament cada Sant Jordi. I ens explica les primeres vegades que ho va fer: ‘Durant el franquisme signàvem a la parada del diccionari. Així anomenàvem la parada del diccionari Alcover, que com que era un diccionari tenia permís per a muntar paradeta. Els autors ens passejàvem pel voltant i d’amagat, una mica sota la taula, signàvem els nostres exemplars.  Era gairebé una signatura clandestina.’

Al costat de l’Espinàs, que també fa trenta-set anys que escriu un article diari, hi trobem el periodista Lluís Foix. Piulem: Lluís Foix ‪@llfoix té cua i n’ha tingut a totes les parades on ha anat. Content i sorprès. Unes memòries d’èxit. Les primeres dades de vendes ho confirmen hores més tard. Se situa entre els cinc primers títols més venuts de ficció. La Rahola també hi és. L’Espinàs també, però en no-ficció.

L’editora Isabel Martí, de la Campana, també és l’editora de ‘Victus’, la novel·la triomfadora del dia. I amb diferència. La veiem enganxada al telèfon parlant amb llibreters i distribuïdors i el seu equip. I ens ho anuncia: ‘He encarregat d’imprimir vint mil “Victus” més, deu mil en català i deu mil en castellà.’ El ‘Victus’ en català ja s’acosta als cinquanta mil. I sense haver vist el pèl a Albert Sánchez Piñol, que no signa per Sant Jordi. I Isabel Martí diu: ‘Ja ho veus, treballar i perseverar també té el seu lloc, que no som tan líquids!’

Regala’m una piulada

Anem cap al camp base del Grup 62 a l’hotel Condes de Barcelona. Els autors hi fan parada per reposar, menjar una mica i agafar forces fins al vespre. El menjar hi és abundant. Entre l’entrepà de salmó amb salsa tàrtara, la minihamburguesa, el farcellet de botifarra negra, les gambes arrebossades, les torradetes amb pernil i altres tastets, passem d’un escriptor a un altre i els demanem que ens proposin una piulada.

Patrícia Gabancho ens regala: quan el procés independentista es relaxa, el perill és la confusió. Una confusió induïda.

Arribat de València, Martí Domínguez ens explica: he conegut nous lectors i això anima. Fa que seguim escrivint. El #SantJordi és un esperonador de la pruïja creativa.

Ens trobem la @marina_espasa, finalista del Crexells. Ens diu que li faria il·lusió guanyar-lo perquè el va guanyar el Trabal i la Rodoreda.

Mercè Ibarz ens explica que el dia del llibre és meravellós, més enllà del merder mediàtic. I afirma: comprar llibres allibera. I després: cremar llibres dolents també allibera.

I @PauFaner diu que li agradaria saber quants llibres sobreviuran a #SantJordi, perquè hauria de ser sempre Sant Jordi.

Jordi Tomàs defensa la novel·la d’aventures, que diu que hauria de ser obligatòria a les escoles, perquè t’obre finestres en l’espai i el temps.

Albert Forns @senyorforns: ‘He signat un sol llibre a un italià que l’interessava perquè hi apareix Venècia. Espero que millori la tarda.’

Amb tot això hem saludat Xavier Mallafrè, director general del Grup 62. Més enllà de les declaracions de Josep Manuel Lara, el cap de Planeta, a La Vanguardia, a l’hora de dinar es mostra sorprenentment positiu. I explica per què: Els llibreters em diuen que #SantJordi va millor que l’any passat. Tots ho diuen. No m’ho acabo de creure. (A darrera hora el Gremi de Llibreters no va voler confirmar ni desmentir les bones expectatives que arribaven a Mallafrè, i va dir que encara caldria esperar unes hores).

A les quatre de la tarda el Gremi de Llibreters donava les úniques dades que han aparegut fins ara: ‘Victus’ és el clar guanyador d’aquest Sant Jordi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any