Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  15.04.2013  00:01

Autor/s: Hèctor Serra

El buidatge musical de Cal Eril

Men?ame
 

Juganer com sempre ho ha estat, Joan Pons -altrament dit El Petit de Cal Eril- es llança al buit i signa un nou treball (quart disc en la seua carrera) amerat d'inspiració, arrebossat de sonoritats difuses i lúcides, tot trencant amb la metafísica de Vol i dol per aterrar ara a una resolució melòdica especialment desimbolta. El de Guissona s'ha molt ben acompanyat de col·laboracions com les de Mates Mates, l'Orchestra Fireluche o Joan Colomo. I d'un Mau Boada (Les Aus, Esperit!) que fa de la producció una laboriositat sublim. I és que la presència de saxos i trompetes envola algunes peces a una lluminositat i a una èpica de compassos i cadències d'allò més bellugadissos.

No només els vents han acabat dotant de gust refinat el resultat final de 'La figura del buit'. També el so de l'orgue en té responsabilitat, tot irrompent com un rajolí insistent que t'envolta al bell mig de cançons que semblen un tribut pop al mateix Laurens Hammond. El cosmos del Petit de Cal Eril -altrament dit Joan Pons- és tan ric en matisos que paga la pena posar tots els sentits en les dèsset atmosferes que conformen la nova criatura. De l'etèria als cors més 'happy', de la guitarra elèctrica al tic lisèrgic, una escampadissa de sentiments i històries sobre personatges curiosos fan de la proposta del més jove dels Eril alguna cosa expansiva i sumativa, un llogaret d'inventiva que trenca barreres i va molt més enllà de 'l'extremisme rural i olor de xiclet'. L'univers s'expandeix sense perdre, però, la postal dels tractors i les sargantanes.

Pons, l'aborigen campestre de cabellera enrinxolada, camisa a quadrets coloristes i americana al damunt, de posa tímida i introvertida, torna amb un tresor sota el braç. Al llarg i ample de La figura del buit, una mena de folk nostrat i cosmopolita alhora, d'ací d'allà, amb traces de música negra, et treu de les preocupacions i t'endinsa en un estat vitalista que, encara que passatger, s'instal·la per sempre més en la xiuladissa. Fent això, s'ho ha d'haver passat com un xiquet. I nosaltres, amb el joguet a les oïdes, en gaudim i ho celebrem.

La figura del buit, El Petit de Cal Eril, Bankrobber, 2013