Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  15.04.2013  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

'No puc entendre que des de Catalunya es fomentin aquestes mentides'

Entrevista amb Mel Domínguez, autora d'un vídeo contra la catalanofòbia que ha esdevingut tot un fenomen a internet

Men?ame
 

La videoblocaire Mel Domínguez (@Focusings) no s'ho pensava pas, que el seu vídeo 'A mi me hablas en español' tindria tanta repercussió: més d'un milió de visualitzacions a YouTube en una setmana. En aquesta entrevista a VilaWeb, diu que va ser desafortunat d'afirmar que li havien ensenyat a odiar els catalans, i insisteix que, sigui com sigui, la catalanofòbia no és pas generalitzada: 'Evidentment, hi ha molta gent sensata', diu. En aquesta entrevista s'explica: volia desmuntar les mentides sobre Catalunya que ha sentit sovint, i va pensar que si ho feia ella, que és una andalusa que viu a Barcelona des de fa dos anys, la gent hi pararia més atenció. I se n'ha sortit. Desarmant també els sectors que escampen falsedats des de Catalunya mateix.

Què us va portar a fer aquest vídeo?
—Primer de tot vull aclarir que no sabia que es convertiria en un vídeo viral, m'he quedat molt sorpresa. Jo m'he criat a Andalusia, però també he estat en més llocs d'Espanya, i tot sovint he sentit comentaris anticatalans. Però vull deixar clar que ningú no m'ha ensenyat, literalment, a odiar els catalans. Em vaig equivocar fent servir aquesta expressió. És més aviat una cosa que notes en l'ambient, comentaris que sents i que, com que ets petita, et queden gravats. No tothom odia els catalans, evidentment, hi ha molta gent sensata. Però m'he trobat amb un rebuig als catalans, sobretot independentistes.

I a què creieu que és degut?
—Penso que és fomentat per la ignorància, per la ingenuïtat de gent que viu en determinats llocs d'Espanya, que potser han sortit poc i no han trepitjat Catalunya. I segurament pensen això per la manipulació dels mitjans de comunicació: hi ha premsa, ràdios i televisions espanyoles que molt sovint manipulen notícies sobre Catalunya, i hi ha gent que es deixa endur. Ara, hi insisteixo: no m'han ensenyat a odiar els catalans.

Al vídeo parleu del vostre pare.
—La meva família tampoc no m'ha ensenyat a odiar. Explico l'anècdota del meu pare perquè em va semblar curiosa. Però allò va ser el 2008, quan jo encara no vivia aquí. Ara ja fa uns quants anys que hi visc, li explico com em va, i ell també ha anat canviant el seu pensament. Si la gent escolta, hi ha esperança perquè canviem. I aquest és el cas del meu pare. Jo em pensava que no canviaria, però a mesura que hem anat parlant m'ha anat donant la raó: que no té sentit aquest rebuig.

El vostre pare ha vist el vídeo?
—No, i temo que el vegi. Ja li he explicat què hi dic, i també que ho he aclarit a tots els qui em fan preguntes. És que no em pensava que el veuria tantíssima gent! Si ho hagués sabut, potser n'hauria canviat coses.

S'ha convertit en un èxit a la xarxa. Quines reaccions n'heu rebut?
—La majoria són comentaris positius. Sobretot de catalans, també andalusos, que em donen la raó. Un parell de persones m'han confessat que eren anticatalanistes i el vídeo els havia fet canviar d'opinió. M'han felicitat, i això s'agraeix. També he rebut comentaris de gent que no s'hi avé. Però la majoria falten al respecte, de manera que tampoc no els tinc en compte. Sobretot n'he rebut de gent que em felicita.

I els amics andalusos?
—Ara he parlat amb un amic de Huelva que diu que comparteix tot això que dic, però que com que he posat que em van ensenyar a odiar els catalans hi ha gent que s'ha agafat a aquesta frase i no s'ha quedat amb allò que he volgut transmetre, que és un missatge de tolerància i respecte per totes dues bandes. Ni em sembla bé que els espanyols odiïn els catalans, ni que els catalans odiïn els espanyols.

Dèieu per Twitter que per les dues persones que havien canviat d'opinió ja havia valgut la pena el vídeo...
—Sí, i tant. Tampoc no pensava que canviaria l'opinió de ningú. Això és molt complicat. Jo volia desmuntar tòpics. No és igual que parli de Catalunya i desmunti tòpics un català, que potser no el tenen tan en compte, que no pas que ho faci una andalusa donant el seu punt de vista. Vaig pensar que potser així s'ho prendrien més seriosament. Perquè a mi ningú no m'ha pagat per fer aquest vídeo, ni la Generalitat ni ningú. Ho he fet perquè he volgut, per parlar d'un tema que em molesta molt.

Com us expliqueu que hi hagi gent i partits polítics que des de Catalunya mateix fomentin les mentides que desmunteu en el vídeo, sobretot pel que fa a la llengua?
—No ho sé, no ho puc entendre. No entenc que gent d'aquí fomenti aquestes mentides. A més, em sembla que el català no s'ha de perdre, és innat a Catalunya. Hi ha gent que es pensa que a Catalunya l'idioma principal és l'espanyol i que el català és secundari, i no és cert. A mi aquí sempre m'han ajudat perquè l'aprengui, i cap català no m'ha faltat al respecte perquè els hagi parlat en castellà.

Us agradaria quedar-vos a viure a Catalunya?
—Sí, i tant, per això continuo buscant feina aquí. Vaig venir a Barcelona de vacances, i pràcticament me'n vaig enamorar; de manera que vaig decidir que volia quedar-m'hi. I això no vol dir que menyspreï la meva terra, com he vist que diuen alguns. A Andalusia també m'hi molt sento bé.

Men?ame