Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  12.04.2013  06:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Pacem in terris

Men?ame
 

L'11 d’abril de 1963, ara fa 50 anys, el papa Joan XXIII donava a conéixer la seua última encíclica: 'Pacem in terris' (Pau a la terra).

Si el pensament del papa Roncalli sobre la dignitat dels treballadors, la remuneració justa, la participació activa i les relacions laborals havia quedat plasmat en l’encíclica Mater et magistra, de 1961, ara, amb la 'Pacem in terris', el papa Joan expressava públicament la seua íntima convicció sobre la igualtat de tots els hòmens en drets i dignitat.

Quan l’octubre de 1962 Joan XXIII va propiciar el desglaç entre els Estats Units i la Unió Soviètica pel conflicte dels míssils cubans, el papa pensant què podia fer per la pau, decidí escriure una encíclica. Però com digué Joan XXIII, 'una encíclica que la gent puga llegir, no només els teòlegs'. Per això, el papa pensà escriure un text que parlara ¡d’allò que interessa a la gent, i el que els interessa són els drets humans'. La diferència de la 'Pacem in terris' respecte a d’altres encícliques que s’havien escrit abans, és que aquest text sobre la pau s’adreçava a tots els bisbes i als fidels de l’Església catòlica i també 'a tots els hòmens de bona voluntat'.
 
Abans de publicar aquesta encíclica, el papa bo envià el text a Kennedy i a Khruixov. Una vegada donada a conéixer, el papa encarregà al cardenal Suennens la presentació de l’encíclica a l’ONU. A  preguntes dels periodistes, Suennens hagué de respondre què pensava del comunisme. La resposta del cardenal, fidel al pensament de Joan XXIII i al text de la 'Pacem in terris', va ser: 'la doctrina la considerem errònia, però el respecte per les persones està per damunt de les seues opinions i fins i tot de les seues opinions polítiques'. I és que per a Joan XXIII, 'la pau a cada país i en l’àmbit internacional, resulta de l’equilibri de drets i deures'.

Com ha dit el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, 'la Pacem in terris va influir molt en el Concili. La majoria conciliar renovadora s’hi va identificar i en va fer la font principal de la constitució Gaudium et spes sobre l’Església al món'.

Per a Joan XXIII la pau a la Terra era la pau entre els hòmens. I la pau entre els hòmens prové de la pau en l’home. Per al papa, l’home viu en pau si els seus drets són respectats i la seua dignitat reconeguda.   

L’encíclica començava afirmant que la pau és una 'suprema aspiració de tota la humanitat'. El papa contraposava 'l’ordre meravellós de l’univers, amb el desordre que hi ha entre els individus i els pobles' i urgia a una convivència que no estiguera basada 'en la força'. El papa defensava 'el dret a l’existència, aliment, vestit, habitatge, assistència mèdica', així com també el dret 'a la veritat i a la cultura, al culte, al treball, la propietat privada' i a 'un jornal segons justícia'.

En plena dictadura franquista, l’encíclica defensava el dret 'de reunió i associació', així com a 'intervindre en la vida pública' i la 'defensa dels exiliats polítics'. Per a Joan XXIII, 'la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat', eren els fonaments de la convivència humana. La Pacem in terris rebutjava 'els pobles dominadors i els pobles dominats', perquè no hi ha 'comunitat nacional que vulga estar sotmesa al domini d’una altra'. El papa denunciava també 'reprimir la vitalitat de les minories ètniques' i demanava que els governs 'promogueren els valors de les minories', com la llengua i la cultura. L’encíclica denunciava igualment la 'cursa armamentística' i demanava que les relacions internacionals estigueren regides per la llibertat i per la justícia.

També ara, 50 anys després de la Pacem in terris, el nostre món es troba sacsejat per la violència i l’egoisme, amb guerres al Pròxim Orient entre israelians i palestins, a Síria, o a Irac. I també a Mali, la República Centreafricana i a Corea, entre altres llocs. Com ha denunciat el papa Francesc en el seu discurs del Diumenge de Pasqua, el nostre món (i d’això en sabem prou al País Valencià) està assotat pel flagell de la cobdícia d’aquells que 'busquen fàcils guanys', per tal de fer negocis bruts. Per això, aquest text, 50 anys després, continua essent plenament vigent, per tal d’aconseguir un món més humà i més lliure.

La 'Pacem in terris' va ser un alé de llibertat i un camí vers la pau, enmig de tantes i tantes situacions de violència. Aquest text del papa Joan XXIII, va obrir moltes esperances en els hòmens i dones de bona voluntat.
 
La 'Pacem in terris' va ser com una revolució de la pau, sobre la qual el papa Roncalli volia que es fonamentara la convivència entre religions, pobles i cultures.

Com fa 50 anys, ara, el papa Francesc també vol ajudar a construir una civilització més humana, no basada en la raó de la força, sinó en la força de la raó. Només així farem possible un món més pacífic. Només així serà possible obrir camins de diàleg i d’entesa.