Vicent Partal: “Mentalment ja som independents”

El director de VilaWeb, Vicent Partal, va presentar la setmana passada, a Miralcamp, el seu llibre “A un pam de la independència”. Un llibre per “intentar reflexionar sobre el procés d’independència, després d’haver-ne parlat tant”. I amb una prèvia. Que “la Catalunya independent no sigui igual que la d’ara”.

Per Partal, i des del passat 11 de setembre, “mentalment ja som independents”. Ara, va afegir “hem de trobar la forma de fer-ho jurídicament”. El director de VilaWeb, que ha viscut tots els processos europeus d’independència del darrer quart de segle, va comentar que “jo no he vist cap procés independentista tant fort com el català”.

Testimoni

Partal fou presentat per Joan Solé, president de l’Ateneu Popular Plana d’Urgell, organitzador de l’acte. Solé va qualificar el director de VilaWeb com “una de les persones més clares del país”, agafant les editorials escrites per Partal en els darrers anys. I també el va anomenar com una “les persones més autoritzades per parlar del procés que vivim”, fent referència als processos d’independència que ha viscut com a periodista.

Com hi hem arribat

Vicent Partal va apuntar diferents fets que han portat a la situació actual. El “trencament de cert pacte després de la mort de Franco” amb una “onada d’espanyolisme” iniciada per Aznar. Un major pluralisme dels partits catalans on el independentisme deixa de ser patrimoni d’uns pocs.

O les consultes per la independència “una gran escola de respecte i solidaritat de la gent. Per Partal “estem davant d’una revolta popular més que un procés dels partits polítics”.

També va parlar d’aspectes internacionals com la sentència de Koseve “que sembla que ho fa més fàcil”. O la consolidació d’una ideologia del moviment independentista que “que posa la democràcia per davant de tot”, mentre que Espanya “ha transformat un problema polític en un de democràtic”.

Per tot plegat, el director de VilaWeb va dir que “això ens posa a un pam de la independència”.

No espanyolitzar

A partir de la Declaració de Sobirania del Parlament, Partal va dir que es qüestió de temps “entre 3 mesos, o 4, a 3 anys o tres i mig” aconseguir la independència.

En aquest punt Partal va dir de crear un país nou, del que en fa una proposta en el seu llibre i amb la màxima de que “ara no espanyolitzem”, denunciant que “ens hem cregut defectes de la política espanyola”.

Sense por a la discrepància

El primer és del que la por que té Espanya a que “els seus ciutadans s’expressin” Partal va defensar el país de diversitat que és Catalunya on “no fa por la discrepància” I va posar d’exemple les passades eleccions catalanes “més riques i plurals, tot i que també ho fan més complicat”.

Un altre punt a aconseguir és “un país d’excel·lència”, mirant cap a països petits (Dinamarca, Islàndia, Holanda,..) amb un “estat del benestar molt potent, poca corrupció, plurals,..”. També va defensar el “soft power”, els “països amables” (Brasil com exemple) davant del “hard power” (Corea del Nord).

Alhora va demanar una “república de responsabilitat” on va criticar el poder actual que tenen les empreses. I una implicació en l’escena internacional amb el plantejament d’alternatives al sistema actual.

Debat

Com acostuma a fer en les seves xerrades, Vicent Partal va prioritzar el diàleg amb el públic, un centenar de persones, abans de fer una extensa exposició.

Mitjans de comunicació

La primera pregunta fou sobre el paper del diari La Vanguardia en tot el procés. Partal va respondre posant l’exemple d’un diari, equivalent a La Vanguardia, a Eslovenia el qual, la vigília de la independència d’aquest país, hi estava en contra i l’endemà a favor. Va considerar que “La Vanguardia no és cap problema. Ja canviaran”. I va afegir “no li doneu gaire importància a la premsa, ni a la meva”. I va recordar que les consultes populars van tirar endavant sense gairebé suport dels mitjans.

Sistema electoral

Un segona pregunta fou sobre el sistema d’eleccions amb llistes obertes. Partal va qualificar que “el sistema electoral nostre és una desgràcia” on “cinc persones a la taula controlen el país” per afegir que “pocs països són manats per les cúpules dels partits”. A més de les llistes obertes va parlar d’un doble sistema electoral, amb llistes nacionals i unes altres de locals. O la doble volta “això genera coalicions”. Va destacar que l’important és que “el polític sàpiga que el tria la seva gent, no el secretari del partit”.

Com és de llarg el pam?

Jugant amb el títol del llibre, li van preguntar que el pam pot ser molt llarg o curt. Partal va insistir en un màxim de tres anys i mig. I va parlar de dos camins per aconseguir la independència.

El que va considerar preferible, per via d’un referèndum, perquè és “un reforç democràtic”. I a poder ser “d’acord amb Espanya, però ens ho posen molt difícil”. Per aquesta via, però, va recordar “que s’ha de guanyar” i cal l’esforç de tothom.

L’altra seria que, en un cas de que Espanya dissolgui l’autonomia, el Parlament faci la declaració d’independència. Una via factible i legitimada, al parer de Partal, pel resultat de les passades eleccions.

En tot cas, l’autor de “A un pam de la independència” va dir que entre la pronunciació d’independència i la efectivitat de la mateixa hi ha “un any sense marxa enrere” de negociacions tècniques, no polítiques. I va afegir que des del primer moment cal un “control efectiu del territori” i, sobretot, dels estaments que depenguin d’Espanya i operin a Catalunya.

Els poder fàctics

Una altra pregunta fou sobre el que s’ha de fer amb les cadenes de televisió espanyoles i amb entitats com la Caixa o l’Opus Dei.

Amb la prèvia de que “la nit de la independència no passa res” el director de VilaWeb va considerar que “l’important és l’inici d’un període de deu anys”. I va respondre que “cal tancar les emissores de televisió espanyoles,… no per censura, si no perquè són empreses privades que utilitzen un espai públic”. Va recordar que les concessions actuals les dóna el Govern espanyol i que, en una Catalunya independent, “l’espai el concedirem nosaltres”. En canvi va considerar que el que arriba per operadors privats (cable, telefonia, ,…) poden emetre el que vulguin.

Pel que fa als poders fàctics va dir que la independència serà una “oportunitat de repensar les coses, ho podem plantejar tot”. De la situació actual va dir que “(l’Estat espanyol) maltracta als consumidors” al donar molt poder a les grans empreses. Partal va afegir que caldrà unes “regles duríssimes contra les grans empreses,… com a la resta del món”. Amb tot no es va manifestar en contra de tenir grans empreses mentre el consumidor estigui protegit.

Hisenda catalana

Una altra preocupació, més que pregunta, que es va plantejar fou la preocupació sobre “el xantatge” que pot patir el país en temes econòmics i financers durant “l’interregne “ de la declaració a la assumpció de la independència.

Per Partal aquest serà un dels punts on les negociacions amb Espanya seran més dures . Va recordar que “som un país ric que ens empobreixen (Espanya) prenen-nos els diners”. Si hi ha un acord pactat, no hi va veure cap problema. Si és per proclamació, hi haurà més dificultats. Va plantejar que caldria “actituds: pagar a la Hisenda catalana, no a l’espanyola” I va destacar, per una banda, la importància de les grans empreses a que facin aquest pas, ajudat, si cal, per “la pressió popular”. Pel que fa a l’estructura de recaptació no ho va considera un problema ja que “està muntat en 24 hores”.

Territoris a favor i en contra

També es va tractar les darreres dades sobre les xifres favorables a la independència a la zona de Barcelona. En aquest punt Vicent Partal va remetre al darrer treball de Marc Belzunces. Va considerar que “Barcelona és la capital de la independència” i es va mostrar més preocupat pel Camp de Tarragona. Va insistir en que “no em fa por fer un referèndum” tot recordant que “no és el mateix votar a un partit que a un país”. En aquest punt també va fer memòria de la caiguda del mur de Berlín. Va implicar el canvi de fronteres (que és el que és la independència) “més bèstia” perquè era “la frontera més intocable” i es va canviar “amb un decret del Govern alemany”.

Relacionat amb el tema, posteriorment es va afegir la Val d’Aran com territori contrari a la independència. Partal va dir que era un cas a part ja que Aran “es socialista” però que això no vol dir que estiguin en contra.

Consulta a Catalunya o Espanya

Seguint amb l’anterior, es va plantejar si els municipis catalans contraris seguirien units a Espanya. El director de VilaWeb va dir que no era factible la separació local. Va apuntar, però una opció curiosa, per si s’ha de donar aquest cas. Que es facin votacions locals a tot Espanya, el que podria donar resultats interessants a municipis del País Valencià o les Illes.

Diàleg

El diàleg (o no) amb Espanya pel procés es va plantejar amb “tu creus que seuran a negociar?”. Vicent Partal va respondre que “el meu olfacte diu que alguna cosa passa a Madrid”. Va considerar que hi ha un canvi fonamental en la situació actual. I es que “Espanya abans tenia una eina per aturar el procés català que ara no té: l’exercit… I ho ha assumit”. A més a més, per la interdependència europea i per la situació actual, “Espanya no està en condicions de condicionar res (a Europa)”. I va considera que “la part intel·ligent (d’Espanya) comença a entendre que tenen un problema”. A més a més, per Partal, Europa està pressionant i “no consentirà que hi hagi violència ni que no es pugui votar”.

Relacionat, es va platejar les possibilitat de conflicte bèlic del que Partal es va refermar en que no n’hi haurà dient que “Europa no ho pot tolerar” i va recordar que el sistema de telecomunicacions de l’exercit el controla Brusel·les. També va parlar d’un canvi de mentalitat de bon part de l’exercit espanyol que “no faria un atac”.

Catalunya i els Països Catalans

La darrera pregunta al Casal Cultural Josep M. Solé i Sabaté de Miralcamp, on es feia l’acte, la va fer el president de l’Ateneu, Joan Solé. De fet fou una reflexió sobre un procés on “ningú ens posarà una catifa” i que caldrà “una ciutadania militant” i que “si no som mínimament valents, no som dignes de ser ciutadans”. I va acabar preguntant “que passa amb la resta dels Països Catalans.

En el primer apartat, Partal va considerar que “ens posara més catifes de les que ens pensem”. Entre altres exemples, va creure que comptarem amb el suport de Polònia que, amb una Catalunya independent d’Espanya, passaria de ser el cinquè país d’Europa al quart. I va afegir que “els espanyols són molt antipàtics” als ulls dels europeus .
Pel que fa als Països Catalans, va recordar que “la República Catalana no és el primer estat català. És Andorra”. Considerant que “som un país confederal”, la millor ajuda ” és proclamar la independència”. Afegint, però, que “entenent que tenim una responsabilitat envers la resta de territori”. I va fer una comentari per il·lustrar que cal un canvi de mentalitat, sobretot al Principat envers el País Valencià i la resta de territoris. “Al País Valencià hi ha un 20% de blaveros. A Catalunya ho és tothom”.

També va plantejar sistemes existents a Europa de relacions entre territoris afins i ho va portar al punt de dir que “qualsevol ciutadà dels Països Catalans podria ser diputat a Catalunya”.

Cicle de xerrades

La presentació de “A un pam de la independència” forma part del cicle de xerrades de l’Ateneu que enguany té la novetat de que es faran en diferents poblacions del Pla d’Urgell.

La propera, dijous, dia 11, a les nou de la nit, a Vilanova de Bellpuig a càrrec de Patrícia Gabancho.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.