Rob Wijnberg : ‘L’autoritat ja no la té el mitjà, sinó el periodista’

  • El director de De Correspondent explica els motius de l'èxit del nou digital de qualitat neerlandès

VilaWeb
Vicent Partal
10.04.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Rob Wijnberg (1982) és un jove periodista i filòsof, responsable i director de De Correspondent, un mitjà digital de qualitat que s’estrenarà al setembre i que en pocs dies ha aconseguit més de 17.000 subscriptors. Aquesta xifra rècord els ha permès d’anunciar que el diari no tindria publicitat.

Com neix la idea de fer De Correspondent?

—NRC, el principal diari dels Països Baixos, em va demanar fa anys de pensar com havia de ser un nou diari per als deu anys vinents. Hi vaig treballar com a director de nrc.next intentant adaptar el format del diari a les expectatives de les noves generacions de lectors. Es tractava de mantenir el diari de qualitat, però adaptant-lo a la nova època. Hi vaig ser un parell de mesos, però el setembre passat vaig entendre que no tenien la intenció de fer els canvis que calia, que volien mantenir NRC com un diari tradicional i vaig decidir de plegar. Així que ho vaig fer, gent qui havia treballat intentant definir aquell nou diari vam començar a pensar si no hauríem de bastir un projecte de cap i de nou a partir del que volíem que fos NRC. I aquest és l’origen de De Correspondent. 

En què es diferencia De Correspondent? 

—N’hi ha poques, de diferències, de fet, però són clau. Serà un diari poc atent a les notícies que tothom publica, molt més atent a les excepcions que no a la regla. Ens interessa una visió diferent del món. I sobretot ens interessa d’aprofundir en el relat. Si hi ha un papa nou la notícia s’explica en un minut. És la influència d’això, que costa d’explicar, però és justament allò que paga la pena d’explicar. Ens interessen més en aquest sentit els processos que no els fets concrets. Podem explicar que hi ha hagut un crim, però la pregunta que cal respondre en el nostre cas és per què la policia neerlandesa deté menys criminals que l’alemanya. Per posar un exemple. Als Països Baixos el nombre de crims resolts és molt baix. I per què passa això és la gran pregunta.

És allò que diuen els americans, que ja no serem ‘content providers’ sinó ‘context providers’…

—Això mateix. Sí.

I què més?

—Serem un diari sense anuncis, cosa que ha causat un fort impacte. Una altra diferència serà el paper fonamental que hi faran els periodistes. Aspirem que els lectors segueixin més els periodistes que no pas les notícies. Facebook ens ha acostumat a un món on la gent segueix les notícies a través de persones. Volem explotar-ho a fons, això. A De Correspondent ens hem ajuntat un grup de periodistes molt coneguts amb una trajectòria reconeguda. Pensem que per a la gent la nostra feina té valor. Ara l’autoritat ja no la té el mitjà sinó el periodista.

Aquesta és una de les claus del vostre èxit? En poc dies heu recollit més d’un milió d’euros en subscripcions…

—És clar. Molts de nosaltres som gent coneguda de molts anys. Al projecte s’hi ha vinculat gent que aporta una credibilitat personal que suma al col·lectiu. I també ha estat una sort, perquè hem eixit en programes de televisió, hem tingut possibilitats d’explicar bé el projecte i molta gent ha entès què volem fer. Això ha fet possible aquesta sorprenent campanya tan ràpida de subscripcions, que ha estat un èxit indiscutible. Ara hi hem de respondre, a partir del setembre quan De Correspondent serà a les pantalles…

Quins arguments han estat més repetits pels vostres seguidors?

—A la gent li agrada molt la independència del projecte. El fet que no hi hagi grups inversors al darrere, ni grans anunciants. La gent sent que el nostre diari només respondrà davant seu i això és important. I una crítica que hem sentit constantment és que tots els diaris semblen iguals i nosaltres farem tant com puguem per a evitar-ho.

I ja teniu clar, a hores d’ara, com funcionarà tot plegat?

—No! Encara hi treballem. Tindrem un equip petit molt preocupat de fer coherent la plataforma, tindrem corresponsals que seran com una mena d’antenes, ens preocuparem molt de contactar amb els lectors. Ara comença una etapa apassionant per a nosaltres.

Els casos ja comencen a acumular-se: TexasTribune als Estats Units, Mediapart a França, vosaltres, VilaWeb… Creieu que la gent s’acostumarà a pagar per internet? El mite que ningú no estava disposat a pagar s’esquerda?

—A la gent no li importa si una cosa és en paper o en pantalla. Paguen si aquell contingut és rellevant per a ells i això crec que ja no ho discuteix ningú. Els mòbils i les app hi han ajudat molt i la gent entén que pagar petites quantitats és molt important per a mantenir productes com els nostres. Però jo crec que allò que fa canviar la mentalitat és la qualitat. Els lectors reconeixen la qualitat i la valoren. També econòmicament.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any