08.04.2013 - 13:59
L’ex-primera ministra britànica Margaret Thatcher s’ha mort avui per causa d’un infart cerebral, segons que ha informat el seu portaveu, Lord Bell. ‘Amb una gran tristesa, Mark i Carol Thatcher han anunciat que la seva mare, la baronesa Thatcher, ha traspassat pacíficament aquest matí després d’un infart cerebral’, ha declarat el portaveu. Coneguda com ‘la Dama de Ferro’, va ser amb Ronald Reagan el gran referent del retorn de la dreta al poder. Fou la primera dona en ocupar el càrrec de primera ministra al Regne Unit, on hi va governar entre el 1979 i el 1990.
Nascuda el 1925 a Grantham, una petita ciutat del nord-est d’Anglaterra, passarà a la història com una de les figures polítiques més influents del segle XX, tant per la seva condició de primera dona cap de covern en una potència europea com per unes contundents polítiques neoliberals que li van fer guanyar-se el sobrenom de ‘Dama de Ferro’.
Margaret Thatcher, filla d’un botiguer, va créixer en una família vinculada a la política local. Va treballar com a investigadora química després d’estudiar a la Universitat d’Oxford, però aviat va reorientar la seva carrera per convertir-se en advocada i iniciar un camí en el Partit Conservador.
Margaret Hilda Roberts –es va canviar el cognom després de casar el 1951 amb l’empresari Denis Thatcher– va aspirar per primera vegada a un càrrec públic en les eleccions de 1950. Es va convertir en la dona més jove de tot el país en presentar-se per un escó a la Cambra dels Comuns, però no va aconseguir imposar-se al bastió laborista de Dartford.
Tampoc ho va fer un any després, quan va tornar a presentar, però va reduir l’avantatge de què gaudia fins llavors el partit rival a Dartford i va guanyar notorietat pública.
La seva oportunitat definitiva en política li va arribar el 1959, data en què es va imposar per la circumscripció de Finchley i va aconseguir un escó que no deixaria fins al 1992.
Ja a la Cambra dels Comuns, Thatcher va començar a ocupar llocs de responsabilitat dins de les files ‘tories’ i entre 1964 i 1970 va exercir diferents llocs dins del gabinet alternatiu que mantenia a l’oposició el llavors líder conservador, Edward Heath.
L’arribada de Heath al poder, el 1970, va suposar també l’entrada de Thatcher al govern com a ministra d’Educació. La derrota a les eleccions celebrades quatre anys després va marcar un punt d’inflexió en el fins llavors estable panorama conservador i Thatcher va decidir enfrontar-se amb Heath pel lideratge del partit.
Encara que molts companys de formació donaven per segura la victòria de l’antic ‘premier’, va ser Tatcher qui es va imposar i qui va passar a liderar el partit. La renovació ‘tory’ va culminar el 1979 amb la victòria del partit en els comicis generals.
‘Dama de Ferro’
Thatcher va començar llavors un mandat que revalidaria fins en dues ocasions i que li va permetre dirigir el govern britànic fins al 1990. Aquests més d’onze anys al poder representen una fita en la política del Regne Unit del segle XX, acostumada a primers ministres menys duradors.
Aquests onze anys no només van ser una etapa clau en la història britànica, sinó també per a la vida de Thatcher, que va recollir la vara de comandament com la primera dona que assumia el principal càrrec polític del país i el va deixar ja per sempre lligada al sobrenom de ‘Dama de Ferro’, tal com la van batejar els soviètics.
El malnom reflecteix la seva mà ferma en la presa de decisions i la seva defensa fèrria de polítiques liberals com la privatització d’empreses estatals, la reforma dels sindicats, la reducció d’impostos i la rebaixa de la despesa social.
D’una banda, va aconseguir reduir la inflació però, per altra, no va saber contenir la desocupació, que va augmentar dràsticament durant els seus anys en el càrrec.
En matèria de política exterior, dels governs Thatcher destaquen la victòria el 1982 de les Forces Armades britàniques contra l’Argentina per la sobirania de les illes Malvines i la propera relació que va mantenir amb el president nord-americà, Ronald Reagan, amb qui compartia la animadversió per el comunisme.
L’arribada de Mikhaïl Gorbatxov a l’URSS va implicar, però, una major obertura de Thatcher a Moscou, fins al punt que el 1984 va convidar el líder soviètic a Regne Unit i li va oferir col · laboració a canvi de reformes.
El 1984, la primera ministra va sobreviure a un atemptat de l’IRA que tenia per objectiu la cimera del Partit Conservador celebrada a Brighton.
Dues reeleccions
La victòria a les Malvines i la divisió dels laboristes va ajudar a Thatcher a imposar-se en les eleccions generals de 1983, un èxit que va reeditar quatre anys després, el 1987.
No obstant això, a mesura que passaven els anys, el carisma de Thatcher va ser quedant eclipsat per unes polèmiques iniciatives que no van agradar fins i tot a membres del seu propi partit.
Entre les seves decisions més controvertides figura el ‘poll tax’, un tribut local que obligava a tots a contribuir per igual i que va generar importants disturbis socials, i la seva oposició a una major integració a Europa.
Pressionada pel seu partit, Thatcher va acabar dimitint al novembre de 1990, després d’això John Major es va convertir en líder ‘tory’ i primer ministre.
Apartada des del 2002
L’era Thatcher, que ha deixat com a llegat un sistema polític, el ‘thatcherisme’, amb tants adeptes com detractors, va arribar a la seva fi el 1992 amb la sortida de la ja ex primer ministra de la Cambra dels Comuns. Convertida en baronessa, va ser designada com a membre de la Cambra dels Lords.
A partir d’aleshores, va iniciar una vida més apartada de la primera línia de presa de decisions i en la qual va recórrer part del món donant conferències. També va crear la Fundació Thatcher, el primer objectiu era promoure la llibertat política i econòmica en països de l’est d’Europa, i va escriure dos llibres de memòries que van ser publicats el 1993 i 1995.
No obstant això, amb l’arribada del nou segle van començar també els problemes de salut de la no tant de ferro Margaret Thatcher. El 2001 i 2002 va patir una sèrie d’accidents cerebrovasculars que van fer que reduís les seves aparicions públiques i cancel · lés les seves activitats com a oradora.
La família de l’exprimera ministra va admetre el 2008 que patia demència senil i els britànics han seguit amb atenció qualsevol notícia sobre la salut de Thatcher, especialment els ingressos hospitalaris que han transcendit en els últims anys.
