Alsàcia vota en referèndum la fusió dels seus tres consells territorials

  • Si s'aprova, el consell regional i els consells generals de l'Alt Rin i el Baix Rin convergiran en una mateixa col·lectivitat amb seu a Estrasburg

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
07.04.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 24 de novembre, a Estrasburg, els membres del Consell Regional d’Alsàcia i dels consells generals de l’Alt Rin i del Baix Rin van decidir de fer passos per a crear una nova col·lectivitat en substitució de tots tres consells. La decisió es va prendre en l’anomenat Congrés d’Alsàcia per 108 vots a favor, cinc en contra, del Front Nacional, i nou abstencions. La creació d’una sola col·lectivitat al territori germanòfon d’Alsàcia, amb seu a Estrasburg, se sotmet a referèndum avui i, si s’aprova, entrarà en funcionament previsiblement el 2015.

El full de ruta marcat pel Congrés d’Alsàcia recolza en la llei del 16 de desembre de 2010, que permet a una regió i als departaments que en formen part de fusionar-se per crear una col·lectivitat única que en gestioni totes les competències. També es vol beneficiar del traspàs de competències descentralitzades. En el cas alsacià, els arguments de la fusió són la proximitat i l’eficàcia.

Densament poblada (1,8 milions de persones) i amb una superfície relativament petita (8.280 km²), moltes veus consideraven que la divisió d’Alsàcia en dos consells generals era anacrònica i cara. A banda l’eficàcia i la proximitat, es preveu que la fusió portarà un estalvi, amb la reducció entre el 10% i el 20% del nombre d’elegits i de personal. També hi ha qui pronostica que l’exemple alsacià serà seguit per més regions franceses.

El 70% a favor, segons una enquesta

A mitjan març es va publicar una enquesta que indicava un ampli suport a la unificació d’institucions amb més del 70%, tot i una participació previsiblement baixa.

L’enquesta matisava que més de la meitat dels inclosos en aquest 70% hi eren favorables sempre que la mesura impliqui realment un estalvi per a la regió i més eficiència, dos dels arguments esgrimits per les forces que impulsen la iniciativa, però que no tothom veu que es puguin atènyer. També té un pes important entre els defensors de la unificació d’estructures que Alsàcia guanyi pes polític respecte de l’estat.

Campanya en contra

Contra la proposta d’unificació institucional hi ha alguns grups d’extrema esquerra, una part del Partit Socialista del Baix Rin i, sobretot, el Front Nacional: tots comparteixen l’oposició amb l’argument que l’aprovació de la proposta podria esmicolar la república francesa. La dirigent ultradretana Marine Le Pen, de fet, ha promogut la campanya pel no amb el lema ‘Vull una Alsàcia francesa’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any