04.04.2013 - 11:52
El Partit Popular i Ciutadans han fet de la immersió lingüística a l’escola el seu objectiu a batre. Però l’estratègia impulsada i la judicialització de l’escola no han reeixit i aquest curs (2012-2013) tan sols disset famílies han sol·licitat que el castellà sigui llengua vehicular als centres dels seus fills. La dada contrasta amb les sol·licituds del curs anterior, 2011-2012: s’havien fet 106 sol·licituds. Aquestes dades s’han sabut per la resposta de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a una pregunta per escrit del diputat del PP, Enric Millo. S’ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.
Us oferim la resposta íntegra de la consellera Rigau:
‘En el curs escolar 2011-2012, la Generalitat ha rebut 106 sol·licituds que demanaven que el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular, en l’educació pública. En el curs escolar 2012-2013 (fins a 30 de gener de 2013), la Generalitat ha rebut 17 sol·licituds que demanaven que el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular, en l’educació pública.’
‘L’actuació del govern en aquesta matèria està establerta en la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, més concretament en el títol II, referent al règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. La Llei d’educació disposa que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu (article 11.1); que els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual (article 11.3); i que els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori, d’acord amb el marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües. Així mateix, s’especifica a l’article 11.4 que en el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.’
‘El règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, regulat a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, no preveu la possibilitat d’escollir la llengua vehicular en l’educació pública a Catalunya, atès que els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. D’acord amb l’establert a l’article 14 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.’
‘El projecte lingüístic ha d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d’haver en tot cas els següents:
a. El tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
b. El procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà
c. Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
d. Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e. La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes.’
‘Tal i com ha manifestat, en seu d’executòria, el ple de la Sala contenciós-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les sentències del Tribunal Suprem de dates 9, 13 i 16 de desembre de 2010, i 10 i 19 de maig de 2011, han reconegut la situació jurídica individualitzada dels concrets fills dels recurrents, i no es refereixen a un pronunciament general referent a l’ús del castellà com a llengua vehicular del nostre sistema educatiu.’
‘En compliment d’aquestes sentències, en el mes de maig de 2012, la secretària General del Departament d’Ensenyament ha dictat cinc resolucions que ordenen als centres on estan escolaritzats els fills dels recurrents que reconeguin la seva situació jurídica individualitzada. Aquest tractament individualitzat per a l’alumne implica l’ús del castellà en una sèrie de matèries no lingüístiques, en les quatre situacions docents següents:
1. Proporcionar la informació oral i escrita que permet a l’alumne entrar en contacte amb el contingut de l’assignatura (incloure llibres de text si n’hi ha).
2. Facilitar l’exercitació i aplicació dels coneixements adquirits per assimilar-los, en exercicis de classe i deures.
3. Examinar els aprenentatges assolits per l’alumne que demostrin el que ha après.
4. Notificar a la família el progrés de l’alumne, així com de tota activitat de l’escola, també en castellà.’
‘Aquestes resolucions també acorden que per part de la Subdirecció general de la Inspecció d’Educació es faci el seguiment corresponent del seu compliment.’
