Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  04.04.2013  06:00

La monarquia espanyola viu la crisi més gran

El jutge del cas Nóos encausa la infanta Cristina com a 'cooperadora necessària' • La fiscalia anticorrupció anuncia que recorrerà contra la decisió judicial

Men?ame
 

El jutge José Castro va citar ahir Cristina de Borbó a declarar com a encausada en el cas Urdangarin (interlocutòria). Va prendre aquesta decisió després de revisar una nova remesa de correus electrònics del soci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, que sembla que la impliquen en la trama. Aquesta decisió ha desfermat la pitjor crisi de la monarquia espanyola, car és el primer encausament d'un membre de la família reial. En un gest insòlit, l'estat va decidir ahir, mitjançant el fiscal anticorrupció, que recorreria a l'Audiència de Palma contra la decisió del jutge Castro, perquè diu que no hi ha prou indicis. Cristina de Borbó haurà de declarar al jutjat de Palma el dissabte 27 d'abril com a copropietària d'Aizóon i directiva de l'Institut Nóos.

En un d'aquests correus facilitats per Torres, del 20 de febrer de 2003, Urdangarin fa arribar a la filla del rei espanyol 'una comunicació de Nóos' que té previst d'enviar. I li diu: 'N'hi ha dues versions. Clients, col·laboradors i amics, i una altra per a Octagon. Llegeix-ho i digues-me què en penses, please. Ciao.'  En el mateix correu, Urdangarin també li diu: 'A vegades, pel fet de no saber què penses, vaig més perdut, però la meva reacció no és de deixar-te així.'

En un altre correu, del 17 de juny del mateix any, Urdangarin reenvia a la infanta un missatge de Nissan sobre la resolució del concurs 'Estudi de notorietat World Series by Nissan', en què la companyia indica que, havent rebut i analitzat els pressupostos sol·licitats, la millor oferta és la presentada per Nóos. En un altre, del 5 d'abril de 2004, li reenvia adjunt un article treballant 'en el seminari' i un resum del mateix article. 'Em sembla interessant', diu. I el 26 de febrer d'aquell any envia un correu al secretari personal de les infantes, Carlos García Revenga, en què li demana que en faci arribar 'una còpia a Cristina' de part seva.

Aquest encausament, el primer d'un membre de la família reial espanyola, posa contra les cordes la institució. Durant mesos la casa reial ha mirat de bastir una barrera en la figura del gendre del monarca, Iñaki Urdangarin, i ha maldat per apartar la filla del rei, fos com fos, dels negocis objecte d'investigació. L'encausament directe de la infanta permet que la investigació continuï. Fins i tot Juan Carlos podria ser qüestionat, tot i que cal recordar que no és responsable legal del seus actes i, per tant, en cap cas no pot ser encausat. De fet, uns quants correus del cas Nóos han sembrat el dubte sobre si Juan Carlos no dirigia o participava de la trama corrupta.

El jutge va denegar dimarts la petició que li havia fet Urdangarin, de considerar nuls els correus electrònics aportats com a prova per Diego Torres. En la interlocutòria, el jutge Castro diu que ni Urdangarin ni ningú no ha al·legat en cap moment la manca d'autenticitat dels correus.

Gest insòlit de l'estat espanyol en defensa de la infanta

La fiscalia anticorrupció del govern espanyol va anunciar que recorreria a l'Audiència provincial de Palma contra l'encausament de la infanta perquè considerava que no hi havia prou indicis que ho exigissin. L'estat té cinc dies per a presentar el recurs.

La resposta de la casa reial

Ahir la casa reial va manifestar sorpresa pel que considera un canvi de criteri del jutge Castro respecte de l'encausament de la infanta. Un portaveu va afirmar que després de tenir coneixement de la decisió 'pels mitjans de comunicació', la casa reial expressava absoluta conformitat amb el recurs anunciat per la fiscalia anticorrupció. Amb tot, aquestes fonts apuntaven que la casa reial actuava amb el màxim respecte a les decisions del jutge.

Què s'imputa a la infanta?

El jutge Castro veu la infanta Cristina cooperadora necessària en els delictes que el seu marit, Iñaki Urdangarin, va cometre presumptament al capdavant de l'Institut Nóos. El jutge considera que sense la presència de la filla del rei a l'entitat i sense 'l'aparent i acordat reforç de la casa reial', Urdangarin i el seu ex-soci, Diego Torres, no haurien pogut obtenir els diners de les administracions públiques que suposadament van desviar.

La figura de cooperador necessari implicaria les mateixes penes que les infraccions penals en què presumptament va incórrer Urdangarin. L'article 28 del codi penal considera autor del fet criminal no únicament qui comet el delicte, sinó també els qui cooperen a executar-lo.

En la interlocutòria dictada avui el jutge diu que l'actuació de la infanta podria ser considerada de cooperació necessària, o 'si més no', de complicitat.

El jutge es mostra contundent quan diu que tant Cristina com el secretari personal de les infantes, Carlos García Revenga, van consentir que aquest parentiu i aquest càrrec fossin utilitzats per Torres i Urdangarin, 'sabent que ho feien per propiciar un tracte generós per part d'empreses privades i privilegiat per a les administracions públiques'.

A partir de les declaracions de Diego Torres i dels correus electrònics que va facilitar, el jutge considera que apareixen 'tot d'indicis que fan dubtar' que la infanta 'no sabés com el seu marit faria servir la seva menció com a vocal de la junta directiva' de Nóos i  la seva participació a Aizóon.

Segons Castro, costa de creure que Urdangarin actués d'amagat de la seva dona mentre es negociaven els convenis amb les Illes Balears Fòrum al Palau de Marivent o al Palau de la Zarzuela. El jutge considera que s'arriba a la mateixa conclusió quan Iñaki Urdangarin facilita 'com a propi a una tercera persona' el compte d'estalvis en què la seva dona consta com a autoritzada, amb l'objectiu que s'hi fessin operacions.

També afegeix com a indici que en el currículum d'Urdangarin, per 'promocionar econòmicament la seva imatge, aparegui com a estat civil "casat" amb la infanta Cristina a Barcelona el 1997'. Castro creu que, a més de ser una 'dada notòria', si no s'hagués tractat d'una família reial hauria estat 'irrellevant'.

A més, Castro creu que no és fàcil de comprendre l'argument d'Urdangarin que va incorporar la seva dona a la junta directiva de Nóos perquè volia oferir 'la màxima transparència' possible als seus interlocutors en la constitució de l'institut.

En un altre punt de la interlocutòria, el jutge també destaca que una actitud ara 'significativa' és el fet que diversos testimonis hagin assegurat que Cristina de Borbó havia contractat treballadors domèstics 'en situació irregular' anunciant-los que 'els pagarien els salaris amb diners fiscalment opacs perquè després acabessin essent contractats per l'entitat Aizóon'. Pel jutge, això revela que 'no es pot descartar el coneixement' que l'empresa era utilitzada 'amb finalitats il·lícites'.

Men?ame