03.04.2013 - 17:45
L’actual casa reial espanyola va néixer amb moltes dificultats en plena dictadura. Franco va trencar la línia tradicional que representava Juan de Borbó i va ordenar que el rei fos Juan Carlos. L’oposició va assumir que aquell cap d’estat duraria poc, cosa que no va passar, emperò.
El cop d’estat del 23-F, mai aclarit, i, sobretot, la fèrria defensa de la monarquia pels partits polítics i els mitjans de comunicació van consolidar Juan Carlos com a rei espanyol. A còpia d’amagar o negar tota qüestió problemàtica relacionada amb la seva figura. Així es va inventar una família perfecta i una vida pública immaculada que, com s’ha vist desprès, era falsa. El tabú sobre la presumpta vida familiar modèlica va ser el primer de caure amb els rumors sobre les amants de Juan Carlos, que cada vegada eren més difícils de tapar, atesa la poca traça del rei. En canvi, els afers econòmics s’havien mantingut a l’ombra fins ara, malgrat ser els realment preocupants.
El caràcter intocable del rei espanyol pel que fa als negocis privats es va començar a esquerdar arran de diverses valoracions de la premsa internacional sobre la seva fortuna. La imatge de persona austera i sense interessos que la casa reial havia venut amb tanta insistència era incompatible amb les fortunes de milers de milions d’euros que se li adjudicaven. La primera línia de defensa va consistir a dir que els mitjans internacionals confonien el patrimoni de la corona, que és de l’estat, amb la fortuna personal del monarca. Però ni així no s’explicava la discrepància. Durant anys van circular tot justificacions, que anaven des del cobrament d’uns cèntims de comissió per tot el petroli saudita que entrava a l’estat espanyol fins a implicacions directes en tot de negocis.
Tanmateix, no fou fins el novembre del 2011, quan Iñaki Urdangarin fou obertament relacionat amb el cas Noos, que per primera vegada la monarquia va veure qüestionat el seu entorn de negocis. En aquell moment, la infanta Cristina i el seu marit vivien a Washington i Urdangarin va enviar un comunicat molt breu per defensar la seva ‘honorabilitat i innocència’.
Pocs dies abans de l’encausament del seu gendre, el rei espanyol havia fet el discurs de Nadal, Hi va voler destacar ‘el comportament exemplar’ que havien de tenir tots els responsables públics i va defensar que ‘la justícia és igual per a tothom’. I va demanar, encara: ‘Qualsevol actuació censurable ha de ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei.’
La casa reial va anunciar que Urdangarin deixaria de participar en les activitats oficials i va qualificar de ‘no exemplar’ el seu comportament. Pocs mesos després, també es va anunciar que a partir d’aquell moment tan sols consideraven ‘casa reial’ els reis i els prínceps, deixant fora de la fotografia les infantes i els seus marits i fills. El rei mirava de protegir-se amb mesures com aquesta.
El 29 de desembre de 2011, el jutge de l’audiència de Palma, José Castro, encausa Urdangarin per presumptes delictes d’evasió d’impostos, frau fiscal, prevaricació, falsedat documental i malversació de diners públics. El 10 de gener de 2012, encausa també en el cas Nóos l’ex-president de les Illes Balears, Jaume Matas. El 25 i 26 de febrer, Urdangarin és cridat a declarar a Palma, es desvincula de la gestió de l’Institut Nóos i n’exculpa la infanta.
El 22 de març de 2012, el jutge Castro va refusar d’encausar la infanta per manca de proves que la impliquessin. El 17 d’abril s’incorporen els primers correus electrònics aportats pel soci d’Urdangarin, Diego Torres, com a proves de la investigació.
Es filtra en mitjans de comunicació que aquests correus impliquen directament la infanta i el rei.
El 28 d’agost de 2012 Urdangarin i Cristina de Borbó tornen a viure a Barcelona després d’uns quants anys a Washington. A final de novembre, el fiscal demana que s’imposi una fiança civil de 8,2 milions d’euros a Urdangarin.
El 10 de gener de 2013 Diego Torres aporta una nova remesa de correus electrònics que apunten Urdangarin com a veritable responsable de Nóos i el fan sospitós d’haver evadit capital a paradisos fiscals. El 26 de gener, la casa reial elimina totes les referències a Iñaki Urdangarin de la web oficial.
El 30 de gener, el jutge imposa al gendre del rei una fiança de 8,1 milions d’euros. El 16 de febrer, Diego Torres declara que la infanta i el rei estaven al corrent de les activitats d’Urdangarin.
El 27 de març, Torres torna a aportar una remesa de correus que, segons les informacions que es filtren, impliquen directament la infanta Cristina. El 2 d’abril, el jutge Castro desestima la petició d’Urdangarin d’anul·lar els correus de Torres com a prova. Finalment, el 3 d’abril, la infanta Cristina és encausada en el cas.
