La constitució 2.0 islandesa, en perill

  • La setmana passada es va dissoldre el parlament en vista de les eleccions del 28 d'abril, sense haver-la aprovada

VilaWeb
Redacció
01.04.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quasi cinc anys després de la fallida econòmica d’Islàndia, que va generar una reeixida revolta ciutadana contra els partits tradicionals i els grans banquers, considerats culpables, una de les iniciatives més cridaneres i comentades de la regeneració democràtica islandesa, l’original reforma de l’antiga constitució del 1944, ha rebut un cop quasi mortal.

Tot i els entrebancs amb què havia topat al llarg del procés, l’esborrany constitucional elaborat per un consell de vint-i-cinc ciutadans amb l’ajuda d’aportacions via xarxes socials havia anat superant els esculls. De fet, sols faltava l’aprovació del parlament, però justament la setmana passada es va dissoldre, en vista de les eleccions del 28 d’abril vinent, sense haver-la adoptada abans.

Això sí, el govern en minoria va aconseguir tirar endavant una moció que permetria reprendre el procés cap a l’aprovació en la legislatura següent. Però hi ha dos factors que ho compliquen molt: d’una banda, poden tornar al poder els partits conservadors que van portar a la crisi del 2008; i, d’una altra, en la moció es van introduir algunes esmenes que fan molt difícil una futura aprovació. En concret, els canvis a la carta magna s’aplicarien només si obtenen el vist-i-plau de dos terços dels parlamentaris i si superen un referèndum nacional amb una participació elevada.

La notícia de la dissolució del parlament i la no-aprovació de la nova constitució ha estat rebuda per alguns dels principals actors de la revolta ciutadana i indignada contra la classe política i econòmica que va dirigir el país durant la primera dècada del 2000 amb molta tristesa i pessimisme. La parlamentària Birgitta Jónsdóttir, per exemple, no dubtava a resumir la situació amb un gràfic ‘RIP a la nova constitució, escrita per la nació i per a la nació’. Baldur Bjarnason també la considera ‘morta‘ i Illugi Jokulsson, un dels blocaires més populars del país, parlava de ‘traïció total’ i de ‘assassinat de la constitució’. De fet, les protestes a fora del parlament, tot i que més reduïdes, han tornat cinc anys després.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any