01.04.2013 - 00:00
Ells, igual que Ovidi Montllor, naixen interpretant poemes musicals. Però si Ovidi cantava poemes de Vicent Andrés Estellés, de Salvador Espriu… el Diluvi versiona principalment Ovidi Montllor tal com ho fan al seu primer EP ‘Ovidenques’. Venen també de l’Alcoià, i després de gairebé divuit anys actualitzen el llegat musical d’Ovidi passant-lo pel filtre del folk amb una veu molt personal, la de Flora; i uns instruments com la bandúrria o el violí que fan que els seus directes sorprenguen. D’entrada, el Diluvi sembla un grup poc pretenciós, toquen el que els agrada i aspiren a fer que el públic gaudisca de la seua música. Però els seus plantejaments entre cançó i cançó, reflexius, estudiats, els acosta molt a eixa terrible lucidesa de la intenció que les anima, tal com diria Joan Fuster del disc d’Ovidi, Gola Seca.
Amb més de quaranta concerts i des del sud, el Diluvi comença amb pas ferm el seu camí. Tres Deu els entrevista després del concert que feren a Bocairent (Vall d’Albaida).
Pregunta. Com naix la idea i la responsabilitat d’actualitzar el llegat d’Ovidi Montllor?
Resposta. Naixem per encàrrec, quan s’obri el Casal del Tio Cuc d’Alacant, ens plantegen fer un recital i com que fèiem alguna versió d’Ovidi ja vam contiunar. Som un grup improvisat, en cap cas ens passava pel cap fer més de 40 concerts que portem ja. En definitiva l’essència del Diluvi és anar fent mentre ens vinga la feina i les ganes.
P. Fins ara tot el que heu fet han estat versions d’Ovidi, heu cantat poemes d’Estellés… quan vindran cançons del Diluvi?
R. Ja estem fent cançons nostres, però no les hem tocades. Més avant volem gravar un disc però poc a poc. Seguirem fidels al folk, rumba, polka; sons abalcanats que ens peremeten fer els instruments amb els quals contem.
P. La vostra carta de presentació a València fou al concert de Primavera Valenciana. Venint de les comarques del sud, quins obstacles trobeu a l’hora d’integrar-vos a un circuit musical on València exerceix de centre?
R. És molt complicat fer música al sud i poder treballar per a tot el territori de música catalana. És horriblement complicat. De fet, de grups amb una tirada gran al sud n’hi ha dos: Aspencat i la Gossa Sorda. Per a eixir del sud i tindre una repercurssió s’ha de tenir moltes amistats o aprofitar situacions, sinó no s’eixirà perquè al sud la música cantada en valencià no té un circuit musical definit. Però a poc a poc i entre tots anirà canviant, no té perquè València monopolitzar la música, perquè Castelló i Alacant també en fan.
P. Sou un grup que explota molt bé el directe, com el treballeu?
R. Donem al públic allò que ens transmet. Si el públic té ganes de festa, nosaltres som el primers que en fem. Improvisem cançons fins que es trenquen les cordes de la guitarra. La filosofia del grup continua sent la mateixa que quan començàrem.
Enllaços
Array
