Vicent Andrés Estellés, entrevistat per Montserrat Roig el 1978

  • Recuperem el vídeo del capítol dedicat al poeta de Burjassot ara que fa vint anys de la seva mort

VilaWeb
Redacció
27.03.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 27 de març de 1993, ara fa vint anys, es va morir, a la ciutat de València, el poeta Vicent Andrés Estellés, nascut seixanta-nou anys abans a Burjassot (l’Horta). Estellés és considerat el gran renovador de la poesia valenciana i un dels poetes més importants del País Valencià des del segle XV, val a dir, des de l’època d’Ausiàs Marc i Joan Roís de Corella. En el vintè aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés Estellés, recuperem l’entrevista de gairebé tres quarts d’hora que li va fer la periodista Montserrat Roig el 1978 en el programa ‘Personatges’ de Televisió Espanyola.

Els primers passos vers la literatura els féu al diari valencià Las Províncias, on acomplí tasques ben variades, des de treballs d’arxiu fins a reportatges de tota mena, passant per la crítica de llibres i de cinema. Abans, durant el període de joventut, havia exercit diversos oficis: mecanògraf, orfebre i aprenent de forner (l’ofici familiar).

La vocació poètica d’Estellés es manifestà per primera volta a la primeria de la dècada de 1950, amb la publicació del llibre ‘Ciutat a cau d’orella’ (1953). Fou llavors que entrà en contacte amb els cercles literaris on s’aplegaven Joan Fuster, Xavier Casp i més membres de l’incipient catalanisme de postguerra.

Ara, va ésser durant la dècada de 1970 quan Estellés assolí una gran popularitat, amb obres com el ‘Llibre de meravelles’ (1971), on va reflectir magistralment la crua i dura postguerra al País Valencià. Fou també llavors que es començà a publicar l’Obra Completa, iniciada amb ‘Recomane tenebres’ (1972) i culminada el 1990 amb el desè llibre, ‘Sonata d’Isabel’, en homenatge a la seva muller.

D’ençà aleshores, començà el reconeixement de públic i de crítica. L’any 1975 va rebre la Lletra d’Or, el 1978 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i sis anys més tard el de les Lletres Valencianes. Les traduccions fetes a l’anglès, el castellà, l’alemany i l’italià avalen internacionalment l’obra poètica d’Estellés, de to marcadament popular, quotidià, i en què l’amor, la mort i el compromís amb el país són elements indefugibles.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any