26.03.2013 - 09:00
Els bancs xipriotes no obriran pas avui, tal com era previst, i romandran tancats fins dijous, segons que ha anunciat el Banc Central. El motiu adduït és que així es podrà garantir un ‘funcionament tranquil a tot el sistema bancari’. De primer, s’havia anunciat que avui ja obririen totes les entitats llevat del Laiki Bank i el Banc de Xipre, després de més d’una setmana tancats, però finalment se n’ha ajornat la reobertura.
D’una altra banda, els mercats van registrar fortes pèrdues ahir després de les paraules del president de l’Eurogrup, el neerlandès Jeroen Dijsselbloem, que va dir que la solució aplicada a Xipre podia ser un model per a tota l’eurozona. En una entrevista a Reuters i al ‘Financial Times’, va avisar que intentaria que mai no s’hagués ‘ni tan sols de considerar la recapitalització directa dels bancs’, de manera que abans de cap intervenció pública els dipositants de més de 100.000 euros a les entitats n’assumissin les pèrdues.
‘Si volem tenir un sistema financer sanejat i en bon estat, l’única manera és dient: “Mira, tu vas assumir riscs, tu els has de gestionar, i si no pots, no els havies d’haver assumit.” Penso que, ara que hem sortit de la part pitjor de la crisi, hauríem de fer aquest plantejament’, va dir Dijsselbloem a Reuters.
Aquestes paraules van espantar els mercats, que van tenir pèrdues importants en la sessió d’ahir, després de l’eufòria inicial amb l’acord de Xipre. Segons el president de l’Eurogrup, s’ha de fer front als problemes abans no arribin. I per a això cal un sector financer més reforçat, però, alhora, no tan dependent de l’ajuda pública. ‘Si un banc comença a tenir dificultats, la resposta ja no serà automàticament que vindrem i t’ajudarem’, va destacar.
Per Dijsselbloem, cal sospesar si s’aplica la recepta xipriota a qualsevol nova dificultat que sorgeixi a l’eurozona. ‘Si hi ha un risc en un banc, la nostra primera pregunta hauria de ser: “D’acord, què hi fareu, els del banc, en això? Què podeu fer per recapitalitzar-vos a vosaltres mateixos?” Si el banc no pot, llavors parlarem amb els accionistes i els creditors que contribueixin a recapitalitzar-lo i, si és necessari, que ho facin els dipositants no garantits’, va defensar.
‘Hem d’intentar arribar a una situació en què ni tan sols calgui considerar la recapitalització directa. Si tenim encara més instruments de rescat intern i sabem fins on podem arribar, la necessitat de recapitalització directa serà cada vegada més petita’, va dir.
Aquests comentaris impliquen que, en el cas que un altre banc europeu entri en dificultats, els dipositants amb més de 100.000 euros en un compte haurien d’assumir pèrdues, fins i tot abans no hi hagués cap intervenció pública com la que es va fer en el cas de Bankia, per exemple, o més entitats rescatades.
L’acord per a Xipre
Els petits estalviadors amb menys de 100.000 euros finalment no hauran de pagar res per al rescat de Xipre, però el càstig als grans dipositants serà més dur. Després de més de deu hores de negociació a Brussel·les, ahir a la matinada l’FMI, el BCE i la Comissió Europea van pactar amb el president xipriota, Nikos Anastasiadis, de salvar el primer banc de l’illa, el Banc de Xipre, i liquidar només el segon, el Laiki, en canvi d’imposar als grans dipositants pèrdues molt fortes, encara per concretar, però que podrien arribar en algun cas al 50%. ‘Això posa de manifest que, quan volem, som capaços de posar-nos d’acord’, va celebrar el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos.
D’aquesta manera, Europa es fa enrere i protegirà els dipòsits inferiors a 100.000 euros, en teoria garantits per la legislació comunitària (però que inicialment l’Eurogrup i el govern xipriota volien fer servir per pagar part del rescat).
L’acord va arribar poques hores abans de la data límit per evitar un col·lapse del sistema bancari i que el BCE tallés la liquiditat a les entitats xipriotes, fet que hauria causat la sortida del país de l’euro i la fallida.
El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va comminar les parts a aplicar com més aviat millor l’acord, que va considerar essencial per a garantir un futur sostenible de Xipre a l’eurozona i evitar que la situació esdevingués encara més crítica.
Aparten el parlament de la decisió
Finalment, resulta xocant que el parlament de Xipre no hagi d’aprovar aquest acord. Perquè la recaptació no es farà en forma de taxa sobre els dipòsits, com s’havia dit fins ara, sinó de quitança: ja no es considera una mesura fiscal recaptatòria, sinó una mesura per a reduir la càrrega de les entitats financeres. I el govern xipriota ja va aprovar divendres una reestructuració bancària que permetia, precisament, de liquidar bancs i imposar pèrdues a accionistes i dipositants.
En aquesta recta final de la negociació, les regnes les han agafades directament el president de Xipre, Nikos Anastasiadis, amb els màxims representants de la troica: la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, i els presidents del BCE, Mario Draghi, i de la Comissió, José Manuel Durão Barroso.
Rússia qualifica l’acord de robatori
Ahir Dmitri Medvédev, primer ministre rus, va dir que aquest acord era un robatori i que es continuava saquejant el botí, en referència a la quantitat de russos que es trobaran afectats per la quitança als dipòsits de més de 100.000 euros.
