25.03.2013 - 10:03
Passades les falles arriba el temps de fer balanç musical: sí, el concert de Falles de Reviscola i Escola Valenciana va ser genial, sí, els que posaven música a Ca Revolta eren bons, sí, la cançó de les FAPOCO estava fins a la sopa, etc. Però estem en una secció de la Tres deu sobre música de banda, què ha passat, doncs, amb la música de falles enguany? Cal dir, doncs, que és una reflexió motivada per una conversa amb un familiar. La qual es va produir després de veure’ns quan tornava de tocar en un acte de falles. El familiar em deia que ‘a vore si des de la Federació de Músics feu alguna cosa per a dignificar la música fallera’. La primera resposta meua va ser: ‘Si els pas-dobles fallers són tots iguals, poc podem fer!’.
Passat el moment de la conversa, el meu company de banda i jo estiguérem els dies següents pegant-li voltes a l’assumpte. La música a falles, almenys el que he conegut jo aquests anys, no és l’element principal de la festa. No perquè la música no ho siga, sinó perquè no se li dóna el pes que hauria de tenir. La música de bandes, en tot cas, podria dir-se que és música de xarangues aquests últims anys. És l’etern debat entre les Societats Musicals federades i les fornades de xarangues que ixen a tocar. Nosaltres, tant sols ens referirem al fet musical i no a l’econòmic.
Aquestes xarangues solen ‘dignificar’ ben poc la música de falles (és a dir, els pas-dobles fallers). No perquè no vulguen tocar-los ni perquè tampoc no sàpiguen, sinó perquè els mateixos fallers volen que toquen música de ‘patxanga’ i pas-dobles més lligats a una altra modalitat com les festes de Moros i Cristians o els bous. Ni amb actes seriosos com l’ofrena, tret de l’últim tram, els músics han de deixar de tocar aquest tipus de música. Com vols que els músics dignifiquem una cosa que els propis festers no valoren? Per a ells la música són els que munten la festa, els que toquen cançons quan van pel carrer o estant fent la ‘despertà’. Amb aquesta concepció dels fallers, no anirem molt lluny.
Si déiem que la música festera és un patrimoni cultural, la música fallera es troba a anys llum de ser-ho. No ja perquè la seua composició segueix cànons ‘estrictes’ i monòtons, sinó perquè la que s’escolta durant aquestes festes és la de patxanga, i sempre la mateixa. De fet, si alguna volta esteu mirant l’Ofrena a la plaça de la Mare de Déu, escoltareu sempre dos peces: quan entren les bandes toquen ‘València’ i quan ixen toquen tots aquella de ‘..qui no bote..’. Podríem definir la música de falles (entenent-ho com a música feta exclusivament per a falles, els pas-dobles fallers) com a monòtona i, fins i tot, com a residual i anecdòtica. A totes les falles no serà igual, ni tampoc a tots els pobles, ho sabem. Ens centrem més en el cas de València i voltants que hem pogut conèixer.
Algú es preguntarà: els músics podríem fer més per dignificar-la? Clar que sí, si tinguérem una Federació de Societats Musicals que representara els interessos musicals potent i no el que s’ha fet fins ara, seguir-li, massa sovint, la corda a les butaques de la plaça Manises. Si aquesta Federació es plantara, i totes les Societats Musicals estigueren unides es podria començar a fer front comú per dignificar la música de falles. Compartint visió, també amb els compositors i compositores que són qui fan les peces. Ara mateix, però, no hi ha unió dins del món de les societats, i estem davant una música per crear ‘festa’ de manera ràpida, barata i sense molta atenció per la música fallera típica. Sembla que la dignificació de la música a les falles serà un altre tema pendent per a la reforma urgent d’aquestes festes totalment descontextualitzades i lluny de l’origen: unes festes populars i crítiques.
Enllaços
Array
