El parlament xipriota votarà avui el pla de rescat

  • L'Eurogrup demana al govern de Xipre que rebaixi la taxa de la quitança als dipòsits de menys de 100.000 euros

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
19.03.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El parlament xipriota ha de votar aquesta tarda el pla de rescat que preveu una quitança de tots els dipòsits bancaris per finançar 5.800 milions del rescat de l’economia del país. Ahir, fins a última hora, es va negociar amb l’Eurogrup una flexibilització de les condicions del rescat. Els ministres europeus van demanar al govern de Xipre que rebaixés la taxa aplicable als dipòsits bancaris de menys de 100.000 euros i augmentés els superiors.

El govern xipriota negociava amb la troica (la UE, el BCE i l’FMI) una reforma de la quitança als dipòsits bancaris. Es tractava d’aconseguir que als qui tinguessin menys de 100.000 euros al banc finalment se’ls en confisqués el 3%, en comptes del 6,75% acordat dissabte a la matinada pels ministres de Finances de l’euro.

Si la nova proposta de repartiment del càrrec als dipòsits s’acomplís, el càstig per als estalviadors que superessin aquesta quantitat de 100.000 euros s’enduriria substancialment: perdrien el 12,5% dels dipòsits (en comptes del 9,9%). Aquest 12,5% és precisament la quitança que Alemanya havia exigit inicialment, i, segons la radiotelevisió pública xipriota, havia amenaçat Xipre amb la fallida i l’expulsió de la zona euro.

Sigui com sigui, el BCE ha deixat en mans de les autoritats xipriotes el repartiment del càstig als estalviadors.

Teleconferència de l’Eurogrup, ahir al vespre

Els ministres de Finances de la zona euro es van reunir per teleconferència ahir al vespre per tractar sobre les condicions del rescat de Xipre. La reunió va servir per a demanar al govern xipriota una rebaixa del càstig als petits estalviadors. El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va dir: ‘Continuem creient que els petits dipositaris han de ser tractats diferentment que els grans i refermem la importància de garantir plenament els dipòsits inferior a 100.000 euros.’

‘L’alternativa menys dolorosa’

El president de Xipre, Nikos Anastasiadis, va instar tots els partits del país a votar a favor del rescat del país i va assegurar que era ‘l’alternativa menys dolorosa’. En un discurs televisat, Anastasiadis va dir que assumia tota la responsabilitat de les seves accions i que la solució escollida no era pas la que es volia: ‘Però és la menys dolorosa en les circumstàncies actuals perquè sobretot ens permet de gestionar l’economia directament.’

El pla de rescat s’haurà d’aprovar avui al parlament, on la Unió Demòcrata d’Anastasiadis, conservadora, haurà d’aconseguir el suport d’una altra formació. Sigui com sigui, el president es compromet a respectar la decisió que adopti la cambra, tot i que demana que es voti la proposta, tenint en compte què és millor per a la població.

Hi ha expectació per a saber si aquesta mesura serà aprovada. Els dos partits que donen suport al govern tenen la meitat del parlament, però el resultat de la votació no és clar. Hi ha diputats pro-governamentals que han pres una posició contrària a les mesures i podrien fer costat a l’oposició, que ja ha anunciat que presentarà una moció per a abandonar immediatament la zona euro i fins i tot demanarà un referèndum sobre la permanència a la UE.

Indignació

Els xipriotes han expressat la indignació per haver de pagar la factura del rescat a càrrec de la UE i l’FMI i per haver de viure un ‘corralito’ fins dimecres, pel cap baix. La situació d’incertesa s’estén més enllà de Xipre, amb inquietud per la repercussió que la crisi pugui tenir a tot Europa. Hi ha detalls concrets de l’acord que encara no se saben i que creen inquietud. El principal és si la confiscació de diners afecta només dipòsits o també bons i comptes corrents.

Al carrer, les reaccions de sorpresa van deixar pas ahir a llargues i infructuoses cues davant les sucursals bancàries per a treure’n diners. I a una crispació que, de moment, s’ha conformat amb petites manifestacions espontànies davant les entitats bancàries, com la d’un ciutadà que es va presentar amb un buldòzer al banc.

Entre els xipriotes ha causat estupor el fet que tots els comptes bancaris i no sols els que superen una certa quantitat siguin penalitzats amb la confiscació d’una part dels estalvis. A més, l’operació es va fer a la nit, un divendres que obria un cap de setmana de festa fins dimarts, segurament per a donar temps al govern a controlar millor la situació.

En aquest sentit, el Banc Central de Xipre ha decidit de mantenir tancats els bancs avui, dia en què havien de tornar a obrir després de la festa d’ahir.

El president del parlament europeu demana que no es toquin els dipòsits de menys de 25.000 euros

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va demanar ahir millores en les condicions de rescat a Xipre, sobretot respecte dels petits estalviadors, també afectats per l’impost dels dipòsits bancaris.

En declaracions al dominical alemany Welt am Sonntag, va dir  que era correcte que es fes participar en el rescat els clients dels bancs, però que no creia que els petits estalviadors fossin responsables dels problemes. Per això va demanar que no es toquessin els dipòsits de menys de 25.000 euros.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any