Tremosa, Romeva i Perelló, la visió dels eurodiputats sobre la crisi de Xipre

  • Els parlamentaris europeus de CiU, ICV i PSPV blasmen l'acord pel rescat de Xipre · Tots tres en destaquen la manca de sentit democràtic

VilaWeb
Redacció
18.03.2013 - 18:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El parlament xipriota votarà aquest dimarts a horabaixa el pla de rescat que preveu una quitança de tots els dipòsits bancaris per finançar 5.800 milions del rescat de l’economia del país. El govern de Xipre negocia amb la troica (la UE, el BCE i l’FMI) una reforma d’aquesta quitança. La vulneració de la garantia dels dipòsits és un fet sense precedents. VilaWeb ha volgut saber-ne l’opinió dels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Andreu Perelló (PSPV).

Tremosa: ‘Això és traspassar línies vermelles’

‘No és gaire estimulant, aquest panorama. Més aviat és decebedor, perquè traspassem línies vermelles. Tocar els dipòsits bancaris és travessar una línia vermella, cosa més pròpia dels països del continent sud-americà que no pas de la Unió Europea. Però això passa ara mateix.’

‘Tot aquest ball de declaracions, ofertes i contraofertes sobre quan es votarà la decisió al parlament xipriota i sobre quins percentatges restaran afectats segons les quantitats dipositades… tot això és poc seriós. És una situació molt estranya. Cal tenir en compte que la competència fiscal és dels estats i la Unió Europea no hi pot actuar. La UE no pot incidir ni decidir la política fiscal dels estats.’

‘Xipre, com Espanya, fa molt de temps que refusa un rescat europeu. D’això, no se n’ha parlat gaire. I arriba un moment que tan sols queden dues opcions: fallida o quitança de dipòsits. La UE, ficada aquí al mig, no fa res més que desacreditar-se. Juncker diu una cosa; Merkel, la contrària; Schaüble, encara una altra; i la comissió una altra de diferent… La UE s’embranca en un àmbit en què no té competències. És el parlament de Xipre, que ha de prendre la decisió. Mentrestant, la UE es desacredita totalment. I, també mentrestant, el parlament europeu no hi pot dir res i assistim a una crisi tan greu com a mers espectadors. Aquesta setmana no hi ha plenari i, per tant, no crec ni tan sols que s’arribi a fer debat sobre el cas de Xipre. En un cas com aquest, es veu ben clar que el parlament és completament prescindible.’

‘És un episodi greu que crea un precedent per als països més febles. I, per parlar d’insolvències, no cal pas que anem gaire lluny. Tenim Espanya de bon exemple. I l’efecte contagi ja hi és, perquè el nord d’Europa cada dia ho fa millor i el sud cada dia pitjor. Si mirem els indicadors macroeconòmics i les evolucions del mercat laboral o de la productivitat, podem observar com els països nòrdics han trobat el camí per a anar guanyant posicions i, en canvi, el sud d’Europa s’ensorra encara més per incompetència pròpia. Hi ha una divergència dins la UE que alimenta les especulacions de possibles fallides. Ara Xipre; abans Grècia; i ja veurem què passarà a Itàlia i a Espanya, que està en una de les pitjors situacions fiscals d’Europa.’

Romeva: ‘O ho arreglem de debò o tot es farà miques’

‘Això que passa a Xipre demostra que el gran problema que tenim a la Unió Europea és la manca d’un sistema de gestió política per a l’economia. No hi ha cap banc federal europeu que pugui ajudar els estats que ho necessitin, que pugui fer de darrer avalador. No hi ha una dinàmica de resposta europea per als problemes que tenen una dimensió estatal però amb impacte europeu. I aquest és el gran problema.’

‘Hi ha un dèficit democràtic. Tot el debat es perverteix. En comptes d’arreglar la mancança estructural, l’agreugem amb dictàmens arribats de poders fàctics de Brussel·les que no fan sinó dinamitar la credibilitat en el projecte europeu.’

‘Més enllà de Xipre, això és un graó més d’aquest dèficit democràtic. El projecte europeu ja no és consistent. Tens una moneda, però no tens els instruments per a gestionar-la. Quan la moneda pateix, la resposta és estatal. I quan no és estatal hi ha la pressió d’uns altres estats sobre l’estat afectat, però no hi ha cap estructura transversal poderosa per a gestionar-ho. És un sistema condemnat a fracassar. Xipre és només un indicador. Demostra la feblesa del marc.’

‘En resum: com que no hi ha la capacitat de gestionar la macroeconomia amb eines europees, s’alimenta la imatge d’aquesta tecnocràcia europea que dictamina mirant les xifres i no pas les necessitats. És un problema estructural. Les estructures europees són febles, perquè els mateixos estats les hi han volgudes.’

‘Això que ha passat crea una sensació de pànic i de descrèdit envers el projecte europeu. El projecte ja no és la resposta, sinó que esdevé problema. Des del punt de vista del debat social, aquest és el problema més greu. Perdem la batalla de la credibilitat europea.’

‘Perdre la confiança en el projecte és molt greu. I jo que he estat europeista i ho sóc, penso que de la situació actual només en podem sortir de dues maneres: o ho arreglem de debò i fem estructures reals amb poders reals o tot quedarà fet miques. I com que la segona opció no és desitjable, confio que serem capaços d’arreglar-ho. I d’arreglar-ho de veritat.’

‘Com? Redissenyant tot el marc europeu, amb estructures que permetin de gestionar la situació actual. I redissenyant les estructures de poder perquè les institucions europees puguin incidir efectivament sobre això. Ara el dèficit democràtic és molt gran. Tres persones que ningú no ha votat dictaminen. Això, de democràtic, no té ni el nom.’

Andreu Perelló: ‘Ens trobem en el final d’una època i cal construir-ne una de nova’

‘Això que passa a Xipre és un símptoma més dels vicis adquirits en la construcció de l’euro i de la Unió Europea. Ara es nota que falta i ha faltat europeisme i una mica més de diligència en la conducció d’Europa i dels estats que formen la Unió. No hi ha cap estructura capaç de gestionar les crisis de l’euro. I, per tant, aquesta gestió és en mans dels estats. I així no s’avança, sinó que es retrocedeix.’

‘Pot passar qualsevol cosa, però pense que no podem dir encara que això de Xipre s’estendrà a uns altres estat com l’espanyol. Sí que s’ha establert un precedent important que pot crear desconfiança. Ningú no s’ho esperava. Com ningú no s’esperava que a Grècia algú pogués morir-se per falta de quimioteràpia. I això ja passa. Es fan visibles els problemes de construcció de l’euro.’

‘Ens trobem al final d’una època i cal construir-ne una de nova. Canviaran les relacions polítiques i econòmiques entre els estats. Caldrà un parlament europeu capaç de legislar econòmicament per a tota la Unió Europea. Ara el projecte està tocat i no sembla que hi haja cap pla B. Però ni tan sols a Alemanya l’interessa que la Unió Europea es trenque. Xipre ens demostra que ho hem de refer tot i que hem d’anar amb molt de compte.’

‘Mirat fredament, tot plegat és xocant perquè no hi ha cap política econòmica o fiscal comunes. Però sí que n’hi ha una d’econòmica. I és el resultat de la construcció defectuosa que hem fet. Ara, això no vol pas dir que siguem davant la caiguda, sinó davant una situació molt delicada que encara es pot corregir.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any