Carme Riera, de memòria i d’ànima

  • Acaba de publicar 'Temps d'innocència' · Hi fa memòria de la nena que va ser entre els tres anys i els deu a la Mallorca dels anys cinquanta

VilaWeb
M.S.
18.03.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El ‘Temps d’innocència‘ (Edicions 62) de Carme Riera és, com gairebé per a tothom, el temps de la infantesa, que ella ara rememora, motivada pel naixement de la primera néta. Però el llibre, és clar, és més que un grapat d’estampes o de cireres, que s’enllacen l’una amb l’altra i que comparteixen el to líric de la narració. Ho diu l’autora: ‘És un retrat de la Mallorca dels anys cinquanta, és una crònica del franquisme i és un retrat generacional, també.’

Us oferim uns fragments del pròleg del llibre, on l’escriptora descriu perfectament les voluntats del llibre:

‘Jaime Gil de Biedma assegurava que a partir dels dotze anys no ens succeeix res important o al manco res de tan important com el que ens ha passat fins llavors. Jo acurs encara una mica més el període i el situu fins als deu anys. […] No negaré que a partir dels deu anys no m’hagin passat coses fonamentals, però la intensitat amb la qual les he viscudes no es pot comparar amb el grau d’intensitat amb el qual vaig viure tot quant em succeí abans. […] Aquestes estampes tracten de tot això filtrat pels records conservats entre els tres i els deu anys.’

‘He pensat que era un bon moment per mirar cap enfora i cap dins amb els ulls de la memòria i anar trenant records. La feina ha estat fàcil perquè els records han sorgit encadenant-se. A mesura que he mogut el calidoscopi del passat s’han anat composant imatges que després he disposat en un paner convertides –la literatura ho pot tot– en cireres i ja sabeu el que passa amb les cireres, una s’enllaça amb l’altra.’

‘Per a mi l’ànima de les persones consisteix en la seva memòria.’

‘Tampoc he volgut esmenar la plana a la nina que vaig ser i per això he tractat de no imposar mai la meva visió d’adulta sobre la visió infantil, subjectiva del tot.’

‘La Mallorca que apareix en aquestes planes s’assembla poc a l’actual. Els canvis esdevinguts a partir dels anys seixanta, amb l’arribada massiva de turistes, que modificaren la fisonomia de la nostra illa. On hi havia garrofers, oliveres, ametllers o pins s’hi sembraren hotels, blocs d’apartaments, botigues de “souvenirs”; hi creixeren desvaris de ciment armat. Els camps deixaren en bona part de conrear-se i la indústria turística es convertí en la primera font d’ingressos, aparellada amb un desenvolupament urbanístic ferotge, grat als assassins de paisatges. […] I per retrobar la Mallorca de la meva infantesa no ho podia fer de cap altra manera, he emprat la variant mallorquina.’

‘L’enyorament, intrínsec a la condició humana, pot convertir-se en una arma letal, una bomba sota l’aixella a punt d’explotar, o en una eina extraordinàriament creadora. Vàrem inventar la literatura per escriure sobre allò que hem perdut.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any