Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  16.03.2013  08:48

El rescat de Xipre imposa el primer 'corralito' d'Europa

L'Eurogrup acorda un rescat de 10.000 milions per a l'illa, amb la participació de l'FMI

Men?ame
 

Els ministres d'Economia de l'eurozona han tancat de matinada un acord per a oferir a Xipre una ajuda financera de fins a 10.000 milions d'euros, per a contribuir a solucionar els seus problemes de deute, segons que ha confirmat el president de l'Eurogrup i ministre de Finances neerlandès, Jeroen Dijsselbloem. És una xifra molt més baixa que no els altres rescats de la UE i l'FMI a Grècia, Portugal i Irlanda, a més del bancari espanyol. Els ministres han tancat l'acord després de més de deu hores de negociacions a la seu del Consell de la UE a Brussel·les, on era també el president de Xipre, Nicos Anastasiades.

Dijsselbloem ha confirmat que el cost del rescat s'estima en un màxim de 10.000 milions i que entre les condicions acordades hi ha una novetat respecte als rescats anteriors: introduir una taxa obligatòria del 6,75% sobre tots els dipòsits de fins a 100.000 euros i del 9,9% per als dipòsits per damunt d'aquest import. Amb aquesta mesura Nicòsia espera recaptar 5.800 milions d'euros. A més, s'augmentarà del 10% al 12,5% l'impost de societats.

La taxa és inèdita perquè trenca el compromís de la UE que els dipòsits siguin garantits fins a 100.000 euros. Però el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha dit que d'una altra manera hauria estat impossible salvar el sector financer de Xipre: 'Com que és una contribució a la estabilitat financera de Xipre, sembla just demanar una contribució als qui tenen un dipòsit.'

'Corralito' temporal

La mesura adoptada podia generar un risc de fugida de capitals quan obrin les entitats financeres dimarts (dilluns és festa a Xipre i Grècia) i, per això, les autoritats de l'illa han imposat un 'corralito' parcial fins que no s'apliqui el nou impost. De fet, centenars de persones intenten avui sense èxit treure diners dels bancs, que ja retenen la nova taxa i han blocat els serveis electrònics. El govern haurà de tramitar la llei aquest cap de setmana, doncs, perquè pugui entrar en vigor abans no obrin els bancs dimarts.

Els xipriotes han reaccionat amb sorpresa i indignació a la nova taxa sobre els dipòsits, imposada per l'Eurogrup i l'FMI a canvi d'un rescat de 10.000 milions d'euros al país. A unes quantes ciutats s'han vist cues de persones davant les entitats bancàries per intentar, infructuosament, recuperar tots els diners abans de dimarts, dia en què es farà efectiva la taxa. Per lluitar contra l'evasió de capital, el país prohibirà les transferències electròniques de diners fins dimarts.

'Estic extremadament enfadat', ha explicat a Reuters Andy Georgiou. 'He treballat durant anys per reunir els estalvis i ara els estic perdent sota les ordres dels holandesos i els alemanys', ha afegit. Georgiou va tornar a Xipre des del Regne Unit, on havia treballat, a mitjan 2012 amb els estalvis. 'Diuen que Sicília és l'illa de la màfia. No és Sicília, és Xipre. Això és robatori, pur i simple', ha dit un pensionista que feia cua davant d'una societat de crèdit. Les entitats bancàries que obren normalment els dissabtes han registrat llargues cues a primera hora i han acabat tancant. 

Gairebé la meitat dels qui tenen un dipòsit bancari a Xipre són russos no residents, però la majoria dels qui feien cua avui als caixers automàtics per treure efectiu eren xipriotes. 

Mesura especial

Tot i que Xipre és un país petit, els ministres d'Economia de l'Eurozona s'han reunit d'urgència per a resoldre la seva situació pel temor a un possible contagi a la resta d'estats. Xipre s'ha vist molt afectada per la seva dependència al sistema bancari grec, i a més és seu de moltes empreses de capital rus. El país és vist amb recel des de la Unió Europea, que li exigeix més transparència i mesures contra el blanqueig de capital.

Sobre la participació del Fons Monetari Internacional (FMI) en l'operació, Dijsselbloem ha dit que seria desitjable i la directora gerent de la institució internacional, Christine Lagarde, ha confirmat que en recomanarà la participació en el rescat, tot i que ha dit que la xifra de la seva contribució encara s'ha de determinar.

El programa es basa en un conjunt de 'mesures ambicioses' per a 'garantir l'estabilitat del sector financer' i 'determina les accions per a complir l'ajust fiscal requerit i reformes estructurals per donar suport a la competitivitat i el creixement equilibrat i sostenible', segons el comunicat difós per l'Eurogrup.

'L'assistència financera a Xipre està garantida per salvaguardar l'estabilitat financera de l'illa i de la zona euro en el seu conjunt', ha afegit Dijsselbloem en la conferència de premsa.

La xifra de 10.000 milions d'euros representa una revisió a la baixa del rescat inicial de 17.000 milions d'euros que va sol·licitar Nicòsia i s'espera que amb aquesta ajuda s'aconsegueixi reduir el deute del país des del 150% al 100% el 2020, tal com demanava l'FMI.

L'Eurogrup espera que s'aprovi formalment el rescat 'la segona meitat d'abril del 2013' i que se sotmeti a la ratificació dels procediments nacionals, cosa que el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, ha demanat que passi en un temps raonable, per evitar més retards en la seva activació.

En el comunicat final, l'Eurogrup també espera un acord de Xipre amb Rússia, sobre una 'contribució financera' d'aquest país.

Men?ame