Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  19.03.2013  18:33

Autor/s: Isabel Bertó Orts 1r ESO

Uns preguntats a… un programador informàtic

Men?ame
 

Finalment m'he decidit per fer-li l'entrevista a mon 'tio'. Té una faena prou interessant per als temps que corren hui en dia. Mirem per on mirem, tot és tecnologia.

Li diuen Juan, té 46 anys i viu a Almoines. És programador informàtic, el seu món són els ordinadors. Al seu despatx tot està ple de discs durs, pantalles, teclats i tota classe de peces per a ordinadors. Quan no està davant de la pantalla, està consultant algun llibre ben gros que té per tot arreu de casa.

Juan, des de quan et dediques a fer aquesta feina?
-El meu primer contacte amb la informàtica va ser als 14 anys, quan vaig fer el meu primer curset de llenguatge de programació msdos. Des d'aleshores vaig començar a apassionar-me pel món de la programació

T'agrada aquesta feina?
-M'agrada molt perquè estic molt a gust desenvolupant aplicacions amb les noves tecnologies. Són aplicacions de gestió d'empresa, per a telèfons mòbils i robòtica .

On treballes?
-A Carlet , en una empresa que es diu Valenpro on em dedique a programar.

En este moment que estàs fent?
-Estic fent un programa que comprén diverses parts: gestió comercial, comptabilitat, producció, facturació, pressupostos. És un programa molt complexe en què porte treballant més o menys un any.

Per a qui servirà este programa?
-Per a qualsevol empresa o negoci, siga del sector que siga i del país que siga, ja que està programat per a traduir-se a l’idioma del país on s'utilitze

Costa molt fer un programa informàtic?
-Depén de les característiques requerides. Elaborar un programa informàtic pot tindre diverses fases, que poden ser molt simples o com molt complexes, i fins i tot, poden passar alguns anys per desenvolupar-lo totalment.

Té algun inconvenient aquesta feina?
-Per a mi, com per a la majoria dels informàtics, el major problema és la pressió que es genera pels temps de lliurament dels projectes.

Tens algun avantatge?
-N'Hi ha molts. Entre altres, la satisfacció que se sent en finalitzar un projecte. Quan l'adquireix una empresa i comença a aplicar-lo t'ompli d’orgull veure que els treballadors que usen les aplicacions et diguen que és una meravella i és molt fàcil d’utilitzar.

T'emportes la feina a casa?
-Si, és inevitable no emportar-se la feina a casa, ja que els programes requereixen en moltes ocasions càlculs, equacions, fórmules etc.. I moltes vegades et pot vindre la inspiració, de com afrontar una necessitat, estant a casa, i aquesta inspiració no es pot deixar passar.

Tenint en compte la crisi econòmica que vivim hui i que molts  joves han d'anar-se’n  a treballar a l’estranger, el programador té futur a Espanya?
-Jo pense que és una de les carreres amb més futur, les noves tecnologies no paren d'evolucionar. Hui, pràcticament tots tenim ordinador, telèfon mòbil i maquinetes de videojocs, amb una tecnologia que evoluciona contínuament. Però no només estos aparells, sinó que qualsevol aparell electrònic com puga ser una televisió, una rentadora, un rentavaixelles, hui porten programari. La tecnologia no para de créixer per adaptar-se a les noves necessitats i les empreses estan contínuament desenvolupant noves aplicacions.
Per tot això, actualment, malgrat que hi ha tant d'atur, continua havent-hi moltes ofertes per a programadors informàtics en els diversos llenguatges de programació.

Per a finalitzar, podries contar-nos alguna anècdota?
-Un dia era a casa, i la meua neboda, és a dir tu, em vas preguntar si programar era difícil, i et vaig demostrar que no era ho era, fa ja alguns mesos però de segur que te'n recordes.

Clar que me'n recorde, vaig riure molt. Continua...  continua contant
-Doncs et vaig explicar les coses bàsiques, guiant-te per a fer una xicoteta aplicació que consistia que polsar unes combinacions de tecles apareguera una foto a la pantalla. La foto que vas triar era d'una 'uela' molt lletja amb un cigarret a la boca, que vàrem nomenar 'la uela fumata'. Esta és la 'uela fumata', vares triar la més guapa.

El cas és que aquest xicotet programa et va fer molta gràcia, i vas fer que et prometera que ho posara en algun programa de la feina. Així ho vaig fer, de manera que a una aplicació interna de l'empresa, sense que ningú ho sabera vaig fer que al polsar una combinació de tecles que sols jo conec, li apareguera a l'usuari 'la uela fumata'. Al mes i mig, més o menys, treballant li aparegué a un altre programador la 'uela fumata': ja vos podeu imaginar la cara que se li va quedar al veure esta 'uela' tan lletja a la pantalla del seu ordinador, Jo estava al meu ordinador concentrat i vaig sentir un crit dient 'em cague en la mar salà, d'on ha eixit esta uela tan lletja?'... De seguida em va vindre al cap 'la uela fumata'. Tots volien saber què és el que havia passat. Ho vaig contar tant als companys com al meus superiors, i vàrem riure tant que des d’aleshores no sols no vaig haver de llevar a la 'uela fumata', sinó que s'ha convertit en una cursa per veure qui és el que troba la combinació de tecles que s'utilitza perquè isca . A data d'avui encara no han topat amb la solució. Així, esta broma que em vares fer posar, s'ha convertit en una aposta, perquè al primer que ho descobrisca jo li he de pagar un dinar. Aquestes estonetes són les que fan que la nostra feina siga més divertida i les que trenquem la monotonia d’un treball que encara que és en equip, pràcticament durant tot el dia eres tu i el teu ordinador.


Bé, moltes gràcies 'tio'. M´ha agradat molt entrevistar-te i m'ha paregut molt interessant la teua feina.
Ah! Sabeu què és el millor de tot?… Que quan se'm trenca l'ordinador, sempre està mon 'tio' per a arreglar-lo.