‘Sr. Domínguez, no tots som mercenaris.’ Carta de la periodista Xelo Miralles

  • L'ex-treballadora de RTVV es dirigeix al regidor i president del consell d'administració després dels incidents al balcó de l'Ajuntament

VilaWeb
Redacció
14.03.2013 - 13:11

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La periodista Xelo Miralles, ex-treballadora de RTVV, va ser expulsada abans-d’ahir del balcó de l’Ajuntament de València, on havia estat convidada per Compromís, amb dos treballadors més. Ara Miralles ha escrit una carta a Miguel Domínguez, regidor de Seguretat Ciutadana i president del consell de RTVV, en què li retreu l’actitud i explica què va passar: acabada la mascletada es van treure els jerseis per mostrar la samarreta roja contra l’ERO de RTVV, i els agents els van fer fora a empentes.  En un vídeo també es veu com els tanquen la porta i els diuen que vagin ‘a prendre pel sac’.

‘Si com vostè va declarar haguérem intentat muntar un numeret, només hauria calgut fer-li quatre crits i llançar-li el jupetí de Manolo quan va passar a un pas de nosaltres. Però no ho vam fer. Nosaltres sabem estar. Som persones educades i havíem arribat al balcó més emblemàtic de l’Ajuntament perquè ens havien convidat. Nosaltres no tenim eixe sentiment de propietat privada exacerbat que tant vostè com la resta de companys de consistori venen demostrant any rere any.’ I continua: ‘La nostra intenció era, senzillament, arribar a la barana i guaitar per a saludar els nostres companys que eren al carrer i que sí mostraven els nostres jupetins com a part del moviment de la intifalla, junt a altres col·lectius, per a mostrar la indignació que es viu en molts sectors de la societat’.

Miralles, però, afegeix que el que no pot ‘tolerar’ és ‘un goril·la desencaixat’ que l’agafa per a llançar-la ‘al fem com si fora una deixalla’.  I diu al regidor: ‘Sr. Domínguez, no tots som mercenaris. Vostè fa les coses perquè li dóna la gana o per pur tràmit. Jo no. Jo les pense, les raone i tarde a prendre decisions.’

‘Quan ens llevàrem els jerseis, no insultàrem a ningú, no llançàrem crits antigovernamentals encara que estem carregats de raó. Només ens defensàrem de la violència que els seus homes exercien contra nosaltres. I ho férem amb les dues úniques armes que els dictadors no poden suportar: la paraula i la raó’.’ Per això demana a Domínguez el perquè de tant d’odi: ‘Per què ens tenen tanta por? Tanta nosa fem? Tant molestem? Som la pedreta que no els deixa caminar tranquils. En nosaltres observen el seu propi fracàs. Quan ens va veure no ens va poder mirar a la cara perquè li recordem el seu paper d’inquisidor i executor del futur de més de mil famílies.’

Finalment, la periodista recorda que ‘reivindicar és un dret’, i no pas un ‘numeret’ com diu Domínguez. I conclou: ‘Nosaltres no aspirem, com vostè, a donar pel sac a ningú, però posats a fer-ho, triem a gent del seu tarannà. Persones, per exemple, que quan han d’anar a declarar davant un jutge són tan covards que demanen protecció encara que no els en corresponga. Tenen les mans brutes. I la consciència, també.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any