11.03.2013 - 11:02
Des de l’inici de la secció, hem fet reflexions al voltant de la música de banda, de la música festera en general. Avui, comencem a endinsar-nos amb noms i cognoms que fan possible que el món bandístic o el món de la música festera siga tan gran. La veritat que tinc ganes de presentar-vos un compositor de música festera, així com gran músic, company de banda i millor persona. Pot sonar a tòpic però és així.
El seu nom és Juan Calatayud Castelló, natural de Bocairent i membre de l’Associació Unió Musical Bocairent amb l’instrument de la tuba. Fill del també compositor i director local Antonio Calatayud. Molts, potser, no heu sentit nomenar el seu nom, però de segur que la seua obra més famosa sí. Juan és l’autor del pas doble ‘Febrer’, interpretat a tot arreu del nostre país així com més enllà. Les seues són unes peces que mostren melodies alegres, plenes d’optimisme i on cal agafar-se la vida sense excessos, sense angoixar-se. Unes peces que lluny de buscar melodies, composicions, ritmes o acompanyaments carregats, mostren minimalisme, mostren practicisme, mostren senzillesa, mostren allò més pur de la música.
La música de Juan Catalatyud és una música que m’agrada per tot això que he dit. Però quan el coneixes a ell en persona, t’adones que ja no saps si admires més la seua música o la seua persona. Recorde el primer dia que vaig tindre consciència que l’autor de ‘Febrer’, eixe pasdoble que ens havien ensenyat de menuts a la Banda Jove de la meua banda, era membre de la que anava a formar-ne part. Des d’aleshores, la meua admiració cap a ell sols ha fet que augmentar. Escrivint aquestes línies, alhora que li faig el meu especial homenatge, pretenem donar-li el ressò públic que es mereix una música com la seua.
De peces en té moltes, hui vos recomanem que escolteu aquestes:
Febrer. Pas doble. La més coneguda, totes les festes la toquen. Un clàssic que quan més l’estudies, diuen, que més bo és.
Pepet. Marxa Cristiana. Una peça que ha estata fet els darrers anys i que combina la música popular de Bocairent amb ritme de marxa.
Tinet. Pasdoble. Un altre pasdoble més ‘festeret’ i poc conegut. Recorde un dia que el vam tocar en una comparsa i on teníem els nostres dubtes que a aquesta comparsa els puguera agradar, pel seu historial. De sobte, un cap de l’esquadra vingué a la banda i, nosaltres pensant-nos que no li agradava, va anar a felicitar a la banda perquè estava gaudint molt d’un pasdoble com aquest.
En definitiva, un autor que ha d’estar a la primera fila de la composició festera i que, el primer dia que parlàvem sobre algun autor, créiem que era el millor. La seua música és com l’instrument que porta cada setmana a l’esquena: gran i important.
Enllaços
Array
