09.03.2013 - 06:00
L’escriptor Josep M. Espinàs, que abans-d’ahir va fer vuitanta-sis anys, serà homenatjat al Camp Nou abans del partit Barça-Dépor, perquè és coautor de l’himne blau-grana. Més enllà d’aquest reconeixement popular i merescut, Espinàs és notícia perquè és a punt de publicar el llibre ‘Una vida articulada’ (la Campana), un volum de cinc-centes pàgines que recull una selecció de fragments de trenta-sis anys d’articles diaris.
Espinàs va començar a escriure un article cada dia al diari Avui el 23 d’abril de 1976. No va faltar mai a la cita durant vint-i-tres anys. Després, ha continuat fent la columna a El Periódico, i d’això ja fa tretze anys. L’editora de la Campana, Isabel Martí, ha explicat el procés d’elaboració del llibre: ‘Amb Josep M. Espinàs hem fet una selecció de fragments, més llargs o més curts, i d’alguns articles sencers, que ens han semblat que mantenien l’interès i travessaven el pas del temps. […] Cinc-centes pàgines que són com un dietari o llibre de pensaments i observacions. Un retrat de la condició humana que fixa l’Espinàs com un dels millors escriptors dels temps moderns.’
Heus aquí una mostra que el lector trobarà a la contraportada del llibre:
‘Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja són a la impremta.
“La vida fuig i no s’atura una hora”, va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. M’agradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina.
Perquè la vida sí que s’atura, admirat Petrarca. El que no s’atura és el temps. La vida s’atura cada vegada que tenim la sort de saber mirar-la.
Carrego lentament la pipa. L’encenc. S’enfila el primer fum. Miro el cel gris de gener.
Gener és una paraula que prové del llatí “janua”, que significa “porta”. Obro ara la porta d’aquesta hora nova. La vida sempre escriu.
És el temps el que esborra.’
Josep M. Espinàs
