01.03.2013 - 06:00
Ahir a l’hora de dinar, el projecte ‘L’endemà’, el film sobre la Catalunya independent, ideat per Isona Passola, assolia a Verkami els 200.000 euros. Avui ja s’enfila cap als 300.000. Més de 4.500 ciutadans hi han posat diners. Per entendre aquesta xifra s’ha d’explicar que fins ara el sostre de finançament de Verkami era de 50.000 euros. El projecte ‘L’endemà’ en pocs dies no solament va superar aquesta xifra, sinó que arribà a 150.000 euros i va batre el rècord europeu de projectes de microfinançament. Isona Passola diu que es troba en un estat apassionat i d’excitació, talment que es trobés en una campanya electoral.
Ahir es va fer públic un vídeo promocional del film, amb algunes de les preguntes que vol respondre: A Catalunya tindrem rei? Barça i Espanyol, en quina lliga jugaran? Quina és la part del deute espanyol que hauríem d’assumir? La separació entre els qui parlen flamenc i els qui parlen francès a Bèlgica és bastant gran: aquí passarà igual? Tindrem exèrcit propi i haurem de fer el servei militar? Els productes espanyols seran més cars que no els d’aquí? Catalunya serà expulsada de la Unió Europea? Hauré de canviar els meus fills d’escola? Per anar a l’Aragó hauré de passar per la duana? Amb la independència, resoldrem els problemes de la dependència? Millorarà la conciliació familiar, podré passar més estona amb els fills? Serem un país modern on es podran fer totes les gestions per internet? Jo sóc funcionària de Correus: qui se’m quedarà? Continuarem tenint Tele5 i el PP? Si treballo tindré les mateixes oportunitats que tothom? (Ho demana un immigrant.) Les seleccions esportives internacionals acceptaran les catalanes? Els poders públics continuaran maltractant la cultura com han fet fins ara? S’escurçaran les llistes d’espera? Per fer recerca, hauré de tornar a anar-me’n als Estats Units?
Hem parlat amb Passola de la repercussió popular del projecte i del punt en què es troba, tot i que no ha volgut avançar cap dels personatges que hi prendran part, perquè diu que la llista encara no és tancada.
—Com va?
—Estem animats, però encara ens falta. Volem que sigui un projecte de gran qualitat, per trencar els esquemes de precarietat que sovint se’ns imposen. Si fins ara hem tingut una moral de resistència, ara necessitem una moral de victòria. A Verkami hem superat els 200.000 euros i anem cap als 300.000. Estic convençuda que hi arribarem, ens falten dues setmanes per aconseguir-ho. Són els diners que necessitem per fer un film diàfan, per a la gran pantalla, amb parts substancials de ficció també. La campanya per aconseguir el suport econòmic va adreçada a la gent convençuda perquè ens ajudi, però que quedi clar que ‘L’endemà’ serà un film adreçat a la gent que no veu clara la independència, als indecisos.
—Per què ho remarqueu?
—No en sortirem entusiasmats, del cinema, tot i que visualment el film sí que tindrà una factura espectacular (treballem amb els millors professionals del cinema i la publicitat). Vull dir que serà un film sense banderes, amb argumentacions clares dels millors especialistes, amb la finalitat que tothom pugui decidir bé i tranquil. Es parlarà de com es construeix un estat veritablement democràtic, s’abordaran temes difícils i polèmics com ara la justícia, perquè ens hem d’il·lusionar a l’hora de construir un estat nou.
—Voleu dir que amb la independència tenim l’oportunitat de fer un país millor.
—Tenim l’oportunitat de fer el país somniat, però absolutament possible. I ens ho explicaran els millors. El film cerca un equilibri dificilíssim en el tractament dels temes compromesos com el de la justícia, el finançament dels partits, les llistes obertes, la llengua, l’exèrcit… Com es regenera la democràcia.
—Dieu que també tindrà una part de ficció?
—Sí i amb això som exigents, perquè hem d’aconseguir que la factura de la imatge tingui un estàndard de qualitat equivalent al nivell dels temes que s’hi aborden, que és molt alt.
—L’èxit del projecte a Verkami converteix el film en un projecte col·lectiu.
—Sí, és molta responsabilitat. I l’exercim: tenim un gran equip treballant-hi, un equip que cerca els millors teòrics internacionals per respondre les grans qüestions. Hi haurà especialistes de fora, perquè de vegades passa que ens creiem més els de fora que no els de dins. I sobre l’èxit del microfinançament, he de dir que tenim una societat civil de primera, i molt motivada.
—Com se us va acudir el projecte?
—Vaig assistir a uns cursos d’estiu sobre noves formes d’escriure i noves formes de finançament. I hi van exposar les tres condicions per a l’èxit d’un projecte: un tema d’interès general, unes xarxes al darrere per a entomar-lo i un comunicador creïble i permanent. I em vaig adonar que ‘L’endemà’ acomplia totes tres condicions. I el vaig engegar. Jo estic convençuda que el podem afrontar gràcies a ‘Pa negre’.
—Quin paper hi té ‘Pa negre’?
—Amb ‘Pa negre’ vam demostrar que podíem fer un gran film i la gent sap que utilitzarem bé els seus diners, que farem un bon producte. Amb ‘Pa negre’ vam aconseguir una fita i com que ‘L’endemà’ és el projecte que segueix ha creat molt d’interès en els mitjans. Hem tingut aquesta sort.
—L’altre film de referència vostre per a aquest projecte és ‘Cataluña/Espanya’.
—Sí, tot i que ‘L’endemà’ l’abordem d’una manera completament diferent. ‘Cataluña/Espanya’ el vam fer en un moment en què no hi havia hagut encara l’eclosió de l’independentisme, i ho sé molt bé, perquè vaig recórrer una infinitat de pobles de Catalunya, de dalt a baix. Amb aquell film vam trencar el glaç. Es vivia el punt més baix de la relació Catalunya-Espanya: l’inici de la crisi coincidia amb l’estatut al Tribunal Constitucional i ja sabíem que en sortiria malparat; es definia l’AVE com un sistema radial i es negava el corredor mediterrani… Era el moment de confirmació de l’Espanya centralista, tant pels socialistes com pels populars. I la gent va començar a dir prou. Tot el discurs del film se sustentava en un pla teòric, i cap dels experts, ni tan sols els espanyols, no podien argumentar a favor d’un estat centralista. En aquell film no es parla en cap moment d’independència, però em consta que va relaxar molt la qüestió. El fet d’evitar el frontisme i de col·locar l’antagonisme en termes teòrics va fer benèfic. La gent ja deia: ‘Això no pot continuar així’, però encara es deia amb moltes metàfores, perquè encara no s’havia perdut la por d’enfocar-ho amb naturalitat.
—I ja us demanaven ‘quan arribarà el film sobre la independència?’
—Ja m’ho demanaven. Però no va ser fins aquest estiu que vaig veure que el podria fer, perquè el podria pagar. I ara m’adono que ho fem d’una manera nova: hi ha una estètica nova, molta gent jove, és un ‘work in progress’ que va agafant una volada fantàstica. Creativament estarà molt bé. Forma i fons aniran molt lligats. Has vist el film ‘No’, sobre el referèndum del sí o no de Pinochet, l’any 1988 a Xile? Són uns joves que lluiten pel no, tot i saber que ho tenen perdut. Però deixen de parlar de les Madres de Mayo, deixen de parlar dels seus patiments i comencen a parlar de quin país volen fer. Doncs a ‘L’endemà’ també volem parlar de quin país volem fer, és l’obsessió del projecte.
