28.02.2013 - 15:28
Un estudi de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) analitza la cooperació i el conflicte en el marc de la creació de continguts en un entorn col·laboratiu com és la Viquipèdia. L’estudi, en el qual ha participat el doctor Maxi San Miguel, investigador i director de l’IFISC (CSIC-UIB), juntament amb investigadors de la Universitat de Tecnologia i Economia i la Universitat Central Europea de Budapest (Hongria) i la Universitat d’Aalto (Helsinki, Finlàndia), s’ha publicat recentment a la revista científica internacional Physical Review Letters.
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha fet possible l’aparició d’entorns per a la resolució de tasques complexes mitjançant la col·laboració col·lectiva. Així, el desenvolupament del software lliure o les iniciatives de recerca del Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) són exemples de com la cooperació entre grups integrats per un gran nombre de membres pot assolir un nivell elevat de sinergia.
Ara bé, els entorns col·laboratius no estan exempts de conflictes, i la raó d’aquesta conflictivitat és la diversitat d’opinions que es generen fruit de la mateixa cooperació. La Viquipèdia, icona de les enciclopèdies en línia editades mitjançant una col•laboració global, és un exemple d’aquesta conflictivitat, que s’evidencia pel nombre inusualment elevat d’edicions i correccions d’articles referits a temes o personatges sobre els quals hi ha opinions molt diverses i, fins i tot, polaritzades.
Així, el treball dels investigadors descriu el procés de resolució de conflictes a la Viquipèdia com el resultat de la competició entre les interaccions directes entre els editors d’un article i la interacció dels editors amb l’article mateix.
El model sobre el funcionament de la Viquipèdia desenvolupat pels investigadors reprodueix les característiques generals de la dinàmica del conflicte que s’observen en l’edició dels articles d’aquesta enciclopèdia lliure.
Entre d’altres escenaris, el model constata que, per exemple, amb un nombre fix d’editors que formen un corrent principal i dos grups extremistes en contra, el consens en el contingut només s’aconsegueix després de molt de temps i pot no correspondre a la visió inicialment majoritària.
En el cas d’un entorn dinàmic en el qual nous editors reemplacen editors antics que abandonen la seva participació en l’edició de l’article, el model assenyala que els períodes de conflicte i consens es poden alternar indefinidament, depenent de la taxa de nouvinguts i del grau de controvèrsia en el tema de l’article.
La comprensió d’aquests mecanismes prevists en el model desenvolupat per l’IFISC (CSIC-UIB) obre el camí a millorar les condicions de producció de valor afegit en entorns col·laboratius.
