26.02.2013 - 01:41
L’esquerra tradicional italiana diu que Grillo és de dretes i un fenomen mediàtic semblant a Berlusconi. Berlusconi diu que Grillo és l’extrema esquerra, directament. Els diaris el qualifiquen de populista, sovint amb una barreja de por i irritació. Grillo ha desafiat tota la classe política italiana i ha capitalitzat la indignació contra la crisi, contra la corrupció i contra la Unió Europea. I ho ha fet negant-se a participar en la campanya electoral oficial i sense accedir ni a una sola entrevista a cap televisió. Un fenomen sorprenent que els polítics tradicionals encara no saben com tractar però que ja ha aconseguit, ni més ni menys, guanyar les eleccions.
Grillo ni tan sols s’ha presentat als comicis oficialment. Fa anys que va tenir un accident de cotxe en què es van morir tres persones, que fou considerat un homicidi involuntari. I això el va inhabilitar per a qualsevol càrrec públic. Ell diu, però, que el seu moviment no necessita líders i que no té cap interès a seure al parlament. I aquesta actitud té molt a veure amb la victòria electoral: l’ha votat gent farta i desencantada del sistema polític. D’esquerres majoritàriament, segons les enquestes, però també de dretes. La sorpresa a Itàlia, i a Europa, és enorme.
A Europa, més que sorpresa hi ha por. Després de la por d’un govern de Syriza a Grècia, de sobte creix la por del desgovern immediat a Itàlia i a un possible creixement, encara més fort del Moviment 5 Estels.
Va nèixer el 8 de setembre de 2007. Tres-centes cinquanta mil persones van signar un manifest exigint que els polítics condemnats abandonessin el parlament. Les institucions es van negar a escoltar la proposta i d’allà mateix va sorgir la idea de fer un partit diferent. Van triar els cinc estels com a emblema de les cinc reivindicacions principals: aigua pública i no privatitzada, mobilitat i transport sostenible, desenvolupament, ecologia i internet gratis per a tothom. Diuen que no són cap partit ni ho seran mai, però ja han sofert unes quantes escissions de gent que afirma que no hi ha democràcia interna i denuncia el còmic genovès com un ‘Berlusconi esquerranós’. Però a les eleccions els escindits han aconseguit resultats inapreciables mentre Grillo capgirava com un mitjó tot el sistema de partits italià.
L’actuació dels estelats al parlament és una incògnita, ara per ara. En el seu programa electoral figura la convocatòria d’un referèndum sobre l’euro, la retirada dels sous actuals als polítics, la creació d’una banca nacional o la creació de jurats populars per a perseguir els polítics vinculats a la corrupció. Propostes que, malgrat aquest excel·lent resultat, no podrà portar a terme si no forma govern amb algú. I aquest serà el primer problema important. El Partit Democràtic, esquerra tradicional, ja ha anunciat que vol formar govern i Grillo i els seus hauran de decidir si ho permeten o no.
A Itàlia, vist què s’hi veu, tots els diaris coincideixen a parlar d’un país ‘ingovernable’ i pronostiquen noves eleccions. I a Brussel·les, literalment, tremolen quan comparen l’èxit de Grillo amb el fracàs del primer ministre que van imposar sense eleccions ni legitimitat, el professor Mario Monti.
