Els italians tornen a elegir el seu govern a les urnes sota la mirada d’Europa

Les eleccions arriben després de catorze mesos d'un govern tècnic · Els sondatges auguren una victòria de Bersani però sense majories clares i amb un senat ingovernable

VilaWeb
Aleix Moldes – ACN
24.02.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Uns quaranta-set milions d’italians són cridats avui i demà a les urnes en les eleccions generals més observades dels últims temps. En un context de crisi profunda a tot Europa i de gran fatiga i desencís a Itàlia després dels últims governs de Berlusconi i del govern tècnic de Monti no elegit democràticament, aquestes eleccions es presenten decisives per al futur ja no només d’Itàlia, sinó de les polítiques de tota la Unió Europea. A més, són unes eleccions viscudes amb inquietud perquè els sondatges indiquen que el país pot esdevenir ingovernable: la coalició de centre-esquerra, encapçalada pel candidat del Partit Democràtic, Pier Luigi Bersani, pot obtenir, segons els sondatges, un 34% dels vots; el centre-dreta, amb Berlusconi al capdavant, un 28%; el controvertit Movimento 5 Stelle de l’humorista Beppe Grillo pot vorejar el 20% dels vots; i la coalició de Monti, entre un 11% i un 12%. El nombre estimats d’indecisos és, a més, més alt que mai. Un sondatge publicat dimarts estimava que entre un 25 i un 30% dels italians encara no havien decidit el sentit del seu vot.

Fent una ullada a aquestes xifres, ja es veu que la coalició de Monti no té, de moment, prou suport per a formar govern ni amb Berlusconi ni amb Bersani. Qui sí que podria tenir la clau de la governabilitat, en canvi, és Grillo, que divendres va tancar la campanya amb un acte multitudinari a Roma, el més gran de tots els partits, aplegant, segons algunes fonts, prop de mig miler de ciutadans. Tot amb tot, la seva força es basa, sobretot, en un discurs d’anti-política i en la crítica ferotge als partits tradicionals. Per tant, fa de mal imaginar que entri en un hipotètic govern italià.

El Financial Times explicava aquest divendres que Morgan Stanley considerava aquestes eleccions com un ‘esdeveniment de gran risc.’ L’agència Reuters, per la seva banda, deia aquesta setmana passada: ‘Roma s’encendrà, passi el que passi a les eleccions’. No en va, si no es poden formar majories o aliances al parlament i al senat, el país serà ingovernable, cosa que neguiteja els mercats i les institucions europees, que malden perquè el nou govern italià acabi d’implementar les mesures econòmiques començades per Monti.

La clau del senat i la ‘porcada’

Precisament Monti, que divendres va tancar la campanya en un teatre de Florència, era vist com l’aliança perfecta per tal que Bersani pogués formar govern. D’aquesta manera el centre-esquerra recuperava el control del país i, a més, tenia com a soci el primer ministre sortint, el qual ja havia insinuat que posaria com a condició continuar la reforma que el seu govern tècnic havia començat.

Però Monti ha baixat en intenció de vot els darrers dies i hom tem que a més de no poder formar cap majoria sòlida amb Bersani, tampoc no obtingui un nombre gaire elevat de senadors, que serien també decisius per a poder dotar de certa estabilitat el país. El senat és una cambra clau a Itàlia. Tant, que el darrer govern de centre-esquerra, encapçalat per Prodi, va caure sense haver pogut aprovar pràcticament cap llei de les aprovades per causa de no tenir majoria al senat.

Això sí, un dels motius pels quals les majories al senat i al parlament poden ser tant diferents és la llei ‘porcellum’, que Berlusconi va aprovar el 2005, just pocs mesos abans de les eleccions que va perdre contra Prodi. Molt probablement preveient la derrota, el ‘Cavaliere’ va fer aprovar aquesta llei, batejada així després que reconegut politòleg Giovanni Sartori la qualifiqués de ‘porcata’ (porcada), per a continuar tenint, d’alguna manera, el control del país, sense formar part del govern.

La llei ‘porcellum’ és la que estableix la fórmula de repartiment d’escons al senat. I, entre més coses, estableix que el partit que guanyi en cada regió obindrà escons extra. I, per exemple, les regions del Vènet, Llombardia i Sicília, tres de les regions que tradicionalment podien fer decantar la balança, són premiades amb un gran nombre de d’escons extra. Quan es va aprovar la llei, Berlusconi i els seus aliats guanyaven amb diferència a totes tres regions. Ara l’escenari ha canviat: segons els sondatges, al Vènet continuaria guanyat la coalició de centra-dreta encapçalada per Berlusconi, a la Llombardia guanyaria Bersani i, a Sicília, Grillo.

Com deia el periodista i analista polític del diari la Repubblica Concetto Vecchio en aquesta entrevista amb VilaWeb, el senat es pot convertir en un ‘caos total’ i, com a conseqüència, el país pot esdevenir ingovernable veient-se molt probablement abocat a unes noves eleccions. Les urnes es tancaran dilluns a les 14.00 i s’estima que els primers resultats definitius, encara que potser no tots, es coneguin el mateix dia al vespre. Aquella tarda, més que mai, tot Europa estarà pendent d’Itàlia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes