Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  24.02.2013  06:00

'La Revolta dels Enllaçats', presentada a l'Espai VilaWeb amb Tomeu Martí

Us oferim el vídeo íntegre de l'acte, que es va fer dijous passat

Men?ame
 

A les Illes Balears van viure durant el primer semestre de 2012 dues vagues de fam de protesta per la política lingüística del govern de Bauzá i també la manifestació més gran que hi ha hagut mai a Mallorca en defensa de la llengua. De tot el que va passar durant aquells mesos, davant i darrere de les càmeres, en surt el llibre que s'ha presentat aquesta setmana a l'Espai VilaWeb: 'La Revolta dels Enllaçats', de Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear. Us oferim l'acte íntegre en vídeo. Un acte que, com va dir només començar el mateix Martí, tenia un doble objectiu: presentacr el llibre però, sobretot, parlar i reflexionar sobre l'origen, la naturalesa i el futur d'aquesta revolta dels enllaçats que hi hagué l'any passat a Mallorca. ( Si voleu comprar el llibre el podeu trobar aquí )

'Bauzá pagarà pels atacs a la llengua'

Pocs dies abans de la presentació vam parlar amb Martí del llibre en aquesta entrevista:

Comenceu el llibre amb un repàs de les agressions de Bauzá contra la llengua que fa feredat.
—Sí, certament. Sobretot perquè tot això es fa en tan sols un any i mig. I es fa tot i la promesa de prioritzar en l'acció de govern la creació d'ocupació i la lluita contra la crisi. Això és desmentit amb exemples que potser no surten al llibre, però que demostren que Bauzá s'ha dedicat en cos i ànima a gestionar l'agressió contra el català. Els regidors del PP de molts municipis expliquen que Bauzá els va pressionar personalment per telèfon perquè no votassin a favor de les mocions contra la modificació de la llei de funció pública. Això demostra fins a quin punt el president del govern ha dedicat la seva atenció a perseguir la llengua pròpia de les Illes i no a allò que havia anunciat com a tasca principal i prioritària.

Divuit mesos per a destruir la feina de més de trenta anys. Bauzá en pagarà cap preu, d'això?
—Aquesta vegada pens que sí, que pagarà pels atacs a la llengua. Hi ha molts ciutadans simpatitzants del PP, militants de base, regidors… que no poden justificar de cap manera aquesta deriva política. Aquella justificació que sostenia que potser s'havia anat massa lluny en la normalització lingüística queda desmuntada especialment a partir de la reforma de la llei de funció pública. Convertir en inútil la nostra llengua a l'administració pública és una cosa que ningú no pot justificar, fora d'una posició de clara voluntat de liquidació lingüística. Bauzá i el seu govern han fet una ruptura absoluta amb els consensos sobre la llengua.

En el pròleg, Jaume Mateu parla de cabdillisme i de retorn a les formes dels darrers anys del franquisme…
—Molta gent dels cercles del PP indiquen que a José Ramón Bauzá tan sols li interessa allò que li permeti de fer punts a Madrid. No l'importen gens ni mica les preocupacions de la gent d'aquí ni tampoc de la gent del PP d'aquí, que sovint miren d'aconsellar-lo sense èxit. Es mou tan sols en clau madrilenya. Per ell, la presidència de les Illes Balears no és important en si mateixa. És penós, de tenir un president que considera que ser-ho no és cap honor. La importància del càrrec és, per Bauzá, que li permet de fer punts per moure's a Madrid.

En vista d'aquestes agressions, la societat va reaccionar amb valentia.
—La reacció popular resulta sorprenent, perquè vol dir que hi ha gent que no ha perdut mai la fe i la confiança en el nostre poble. És una eclosió grandiosa d'adhesió a la llengua catalana, de ràbia expressada en les xiulades contra Bauzá a molts pobles, d'il·lusió col·lectiva en la manifestació massiva del 25 de març de 2012, de dignitat extrema en les vagues de fam de Jaume Bonet i Tomeu Amengual. És una reacció que va més enllà del que es podia esperar i ens van sorprendre fins i tot als qui érem a la cuina d'aquestes mobilitzacions. És la resposta d'un poble viu, orgullós i normal. Un poble que quan se sent agredit col·lectivament respon col·lectivament. L'objectiu del llibre no és d'arribar a cap conclusió, sinó d'esdevenir un testimoni d'això que ha passat. Però, vist en perspectiva, pens que realment hi haurà un abans i un després d'aquesta revolta del 2012. Entram en una dinàmica de majoria social en defensa de la llengua.

La 'revolta' s'explica també per un factor generacional?
—A mitjan anys noranta es van organitzar els primers Correllengua i les diades per la llengua. Aleshores, allò va representar la incorporació d'una nova generació i la visualització que la lluita per la llengua no era una dèria dels intel·lectuals i prou. El 2012, la 'Revolta dels Enllaçats' és la presa de consciència de molta gent jove. Per exemple, tota la resposta per part de les escoles va ser liderada pels alumnes. Els professors també van respondre i van contribuir a fer ressò, però van ser els alumnes que van prendre la iniciativa en defensa de la llengua. Aquesta generació ha aportat força, vitalitat i alegria al moviment, i també ha ofert un cert desacomplexament, una contundència alegre.

Tota aquesta energia haurà servit de res? Serà un factor transformador?
—Crec que sí. Sempre que els qui anam al capdavant de les organitzacions que impulsen tot aquest moviment ho sapiguem gestionar bé i no ho espatllem. Tampoc no seria sorprenent que ho malbaratàssim, que ja ens coneixem [riu].

De moment no ha tingut una repercussió electoral a les institucions.
—No. El dia 17 de juliol, i en els debats previs a l'aprovació de la reforma de la funció pública al parlament, els partits de l'oposició van fer discursos molt bons i molt dignes. Però segurament hi va mancar alguna cosa més. A fora del parlament la gent plantava cara i s'encarava a les barreres policíaques i entomava la tensió del moment, i no sé si això va tenir prou representació dins la cambra. Però estic convençut que hi haurà canvis. Per exemple, el nacionalisme d'esquerres, per una banda, i el de dretes, per una altra, han entès que s'han d'unir i que no poden continuar presentant una oferta dividida. I, a més, el desgast el té el PP, que ha perdut un diputat i uns quants dirigents.

Bauzá ha atacat especialment els mitjans de comunicació. Heu respost amb la creació d'Ona Mediterrània.
—L'Obra Cultural Balear ha proposat a la ciutadania que la resposta a les agressions fos de denúncia, però també de reconstrucció. En el cas del tancament de Televisió de Mallorca i d'Ona Mallorca, i la destrucció des de dins d'IB3, oferim aquesta idea il·lusionant de crear un nou mitjà de comunicació, una ràdio que emetrà per FM però també serà molt present a les xarxes socials. Va en aquesta línia de no quedar-nos en la queixa i de construir alternatives i contrapoders. Ho fem en l'àmbit de la comunicació amb Ona Mediterrània, però en uns altres camps també anirem construint aquestes alternatives a la destrucció de Bauzá. Tot allò que ells intentin destruir, mirarem de reconstruir-ho des de la modèstia dels nostres recursos.

Men?ame