Comença el centenari de Joaquim Amat-Piniella, un home símbol

  • La commemoració vol difondre la figura de l'autor de 'K.L. Reich', màxim exponent a Catalunya de la literatura sobre camps de concentració

VilaWeb
Montserrat Serra
21.02.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Parlem amb Josep Alert, coordinador del centenari del naixement de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 – l’Hospitalet de Llobregat, 1974), que es comença a commemorar aquest vespre a Manresa. Ens parla de la rellevància i la necessitat de reivindicar l’autor de ‘K. L. Reich‘, segons els experts, una obra de literatura sobre camps de concentració a l’altura dels llibres de Primo Levi, Jorge Semprún, Imre Kertész, Robert Antelme… Alert també explica que aquesta novel·la, basada en la vivència de l’autor al camp de Mauthausen i més camps nazis durant cinc anys, es traduirà enguany al francès i a l’anglès, fet que li pot donar la transcendència internacional que fins ara no ha tingut.

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa ara fa cent anys. És des d’aquesta ciutat i des de la societat civil que s’han impulsat els actes del centenari, amb la voluntat de difondre i de reflexionar sobre aquesta figura literària, la seva vida tràgica i la seva dignitat ètica. A la tarda, s’inaugurarà al Casino el conjunt escultòric dedicat a Amat-Piniella, impulsat per Òmnium Cultural i pagat amb subscripció popular. Després, a les vuit del vespre, es farà l’acte institucional d’inauguració del centenari, el lliurament del premi Amat-Piniella a obra publicada, i el concert ‘Músiques de l’Holocaust’, basat en textos d’Amat-Piniella, a càrrec de Brossa Quartet.

Josep Alert (Igualada, 1966), historiador amb experiència en el periodisme i en la gestió cultural, coordina els actes del centenari. Li preguntem sobre la importància d’aprofitar l’efemèride per difondre i situar la figura i l’obra d’Amat-Piniella. La resposta d’Alert és llarga, abrandada, com una cascada:

‘Amat-Piniella és un dels grans oblidats de la nostra història i de la nostra literatura. És una injustícia històrica, que el centenari vol contribuir a reparar. És cert que des de la represa democràtica, Manresa ha fet molts gests per recuperar la figura d’Amat-Piniella. Perquè aquest autor, brillant durant la República, un activista cultural de primer ordre i un home culte, militant d’ERC, després de ser alliberat del camp de concentració de Mauthausen no va poder tornar a viure a Manresa, on va ser víctima d’un episodi dolorós: Amat-Piniella va publicar la novel·la ‘El casino dels senyors’ el 1956 i va anar a la seva Manresa natal a presentar el llibre i a signar-ne exemplars. Però en va ser expulsat per una autoritat municipal franquista de mala manera. L’escriptor no hi va tornar a posar els peus.’

‘Es va allistar voluntari en les files republicanes i, amb la derrota, va marxar a l’exili a França, on fou capturat i internat en diversos camps de concentració, inclòs el de Mauthausen, durant cinc anys. El trencament i la sotragada vital van ser brutals. Després de l’alliberament, va tornar i es va instal·lar a Barcelona, i va ser condemnat a l’ostracisme i l’oblit per la dictadura franquista. Però aquesta etapa d’exili interior va ser la de més producció literària.’

‘Creiem que Joaquim Amat-Piniella és un home amb valor de símbol. Simbolitza la derrota i l’exili; és una víctima del nazisme; simbolitza la dignitat contra la barbàrie (als camps de concentració va escriure ‘Les llunyanies’, que sembla que és un dels poemaris més extensos que es coneix dins la literatura concentracionària). És un símbol del poder redemptor de la cultura i de la literatura; és una víctima del franquisme; és un home mantenidor de la memòria (va ser un dels fundadors de l’Amical Mauthausen, que ara ha fet cinquanta anys). I per tot això volem reivindicar-lo. I creiem que és un home important no tan solament per a Manresa sinó per a tot el país.’

La intenció és que els actes que es facin a Manresa arribin a Barcelona i a tot el país?
—És un dels objectius, sí. En aquest sentit és important la gran exposició que es prepara sobre la vida i l’obra d’Amat-Piniella, que s’inaugurarà al Casino de Manresa el 26 d’abril i que a mitjan octubre es podrà veure al Museu d’Història de Catalunya, amb un programa d’activitats paral·leles important també. Podríem dir que la primera meitat de l’any el focus del centenari s’encararà a Manresa i la segona meitat aquests actes arribaran a Barcelona a més ciutats i pobles. Perquè també preparem una exposició itinerant més petita, centrada en l’obra ‘K. L. Reich’. També se’n farà una adaptació teatral que es podrà veure pertot arreu on es demani.

Parlàveu de la producció literària d’Amat-Piniella durant el seu exili interior. A més de ‘K. L. Reich’, de ‘El casino dels senyors’ i dels poemes aplegats a ‘Les llunyanies’, què més va escriure?
—Abans de la guerra havia escrit un llibre de retrats de personatges, ‘Ombres al calidoscopi’ (1933), que, juntament amb els poemes i els articles, és l’única producció que no és de ficció. Després de la guerra va escriure novel·les com ara ‘Roda de solitaris’ (1957), ‘La pau a casa’ (1959) i ‘La ribera deserta’ (1966).

Li va quedar obra inèdita per publicar?
—Sí, se n’ha trobat obra inèdita. Precisament, l’editorial Fonoll publicarà una novel·la inèdita, ‘La clau de volta’, a cura de l’especialista David Serrano. També de Serrano és l’edició del llibre de relats inèdit ‘Retaule en gris’ publicat per l’editorial Bromera l’any passat. L’editorial Ensiola reeditarà ‘El casino dels senyors’, i l’editorial Acontravent prepara una selecció d’articles a cura de Joaquim Aloy, un altre especialista responsable d’una pàgina sobre Amat-Pinella molt completa dins el portal Memoria.cat de Manresa.

Alguna altra activitat que vulgueu destacar del centenari?
—La voluntat és que Amat-Piniella tingui un coneixement i un reconeixement popular i en aquest sentit hem tingut converses amb el Departament d’Ensenyament perquè ‘K. L. Reich’ tingui més presència en l’àmbit educatiu. I també s’han de destacar dos actes en l’àmbit més simbòlic: abans no s’acabi l’any, es traslladaran les restes mortals d’Amat-Piniella i de la seva segona esposa a Manresa. I també cal destacar el viatge que faran un centenar d’estudiants de Manresa al camp de concentració de Mauthausen.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any