21.02.2013 - 06:00
Les eleccions generals italianes d’aquest diumenge són tan complexes i, fins i tot, per alguns, tan esperpèntiques, que ofereixen tota mena d’anàlisis: el retorn de Berlusconi a primera línia, l’enèsima crisi del Partit Democràtic amb Bersani al capdavant, la defensa de Monti de donar continuïtat al govern tecnòcrata, la imprevisibilitat del vot d’extrema dreta, etc. Però de totes les interpretacions possibles n’hi ha una d’inequívoca, per bé que la premsa italiana tradicional més aviat sembla que vol passar-hi de puntetes. El controvertit Movimento 5 Stelle de l’humorista Beppe Grillo entrarà, previsiblement amb força, a la cambra dels diputats. I no pas per poc: els sondatges li atorguen quasi un 20% dels vots i més cent parlamentaris.
Demagog i populista per alguns i lliure i revolucionari per alguns altres, a Grillo els casos de corrupció que han esquitxat els partits tradicionals li han fet disparar la intenció de vot. Fins i tot s’ha permès de mofar-se de les crítiques rebudes, que l’acusen de populista. ‘Sí, som populistes, que ho sàpiga tothom!’, va exclamar en un míting a Marghera (Vènet) fa pocs dies. D’aleshores ençà, els simpatitzants, coneguts popularment com els ‘grillini’, acaben cridant, al final dels mítings, repetidament: ‘Po-pu-li-sti.’ L’impacte dels ‘grillini’ a les urnes és, de moment, incert, i manté en guàrdia la resta de partits.
Les xifres
Sí que és clar que si es compleixen, ni que sigui tan sols una mica, les previsions dels sondatges, l’impacte del moviment de Grillo al parlament serà decisiu. La coalició de centre-esquerra, encapçalada pel candidat del PD, Pier Luigi Bersani, pot obtenir, segons els sondatges, un 34% dels vots; el centre-dreta, amb Berlusconi al capdavant, un 28%; i la coalició de Monti, entre un 11% i un 12%.
Fent una ullada a les xifres, ja es veu que la coalició de Monti no té, de moment, prou suport per a formar govern ni amb Berlusconi ni amb Bersani. Qui sí que podria tenir prou escons, en canvi, és Grillo. Tot amb tot, la seva força es basa, sobretot, en la crítica ferotge als partits tradicionals i, per tant, fa de mal imaginar que entri en un hipotètic govern italià, ja sigui amb la dreta o amb l’esquerra.
Amb qui pactaria Grillo?
Tot apunta, més aviat, a un govern en minoria i amb Grillo a l’oposició, disposat a fer pactes esporàdics. Fins i tot hi ha qui ha parlat d’un front antieuropeu Berlusconi-Grillo. L’un, l’ex-primer ministre, ha fet una campanya molt crítica amb l’austeritat imposada per Europa. I l’altre s’autodeclara antisistema i contra les exigències de la Unió Europea.
Però Grillo, que no ha concedit cap entrevista perquè creu que els mitjans discriminen el moviment, ja ha dit que no pensa pactar amb ningú. El seu missatge als italians ha estat molt clar, en referència amb els polítics professionals, siguin del partit que siguin: ‘Us roben el menjar de la boca! Els enfonsarem!’
A Itàlia ningú no s’atreveix a fer gaires prediccions, entre més motius perquè els sondatges, en aquest país, solen equivocar-se. Però qui més qui menys és conscient que l’endemà de les eleccions, dimarts 26, no serà pas un dia plàcid, ans al contrari. Allò que va començar essent ‘el divertimento’ d’un còmic i blocaire irreverent, i que va obtenir uns resultats modests a les municipals –amb algunes batllies importants, això sí, com la de Parma– haurà acabat esdevenint, sense que ningú no en tingui cap explicació clara, la clau de la governabilitat de l’estat italià.
En canvi, sí que sembla que els italians veuen molt clar que, com gairebé sempre, les eleccions no marcaran cap fita ni el final de la crisi política en què han viscut els darrers mesos i anys, sinó que més aviat seran el punt de partença d’una nova etapa política que es preveu, pel cap baix, prou complicada.
