‘Mouseland’

“Aquesta és la història d’un lloc anomenat Mouseland. Mouseland era un lloc on tots els ratolins vivien i jugaven i on naixien i morien. Ells vivien de la mateixa manera que tu i jo ho fem. Inclús tenien un parlament i cada quatre anys tenien unes eleccions. […] I cada dia d’eleccions tots els ratolins acostumaven a anar a les urnes i a triar un govern format per enormes i grassos gats negres.”

Davant dels abusos i la dominació que exerceixen els gats sobre els rosegadors la coneguda història de la terra dels ratolins continua amb un canvi de govern. Voten a un govern de gats blancs. És evident i previsible la sentència moral d’aquesta faula que explica Tommy Douglas l’any 1962. El que cal és un govern format per persones treballadores, un govern de les classes populars i que vetlli pels interessos de les grans majories socials. D’aquell discurs ens en separen més de 6.400 km i més de 50 anys, no obstant les coses no són tan diferents. A Sabadell, amb la renúncia del fins ara alcalde de la ciutat, ens trobem de nou en la mateixa disjuntiva.

La ciutadania hem d’assumir la responsabilitat que ens pertoca en una situació com la que ens trobem a Sabadell, que ens obliga a repensar el lema “Pensa globalment, actua localment” i revalidar-lo, ja que en l’actual conjuntura de crisi del capitalisme els primers passos els hem de fer des dels espais més pròxims. De la mateix manera que el pols ens tremola menys al traçar una circumferència petita que una de grossa, el canvi l’hem de començar a generar des de la nostra ciutat. Ara tenim l’oportunitat i en certa manera l’obligació ètica i política d’exigir la convocatòria d’unes eleccions municipals anticipades i que així les sabdellenques tinguem l’oportunitat d’elegir un nou govern municipal. Requerir la convocatòria d’uns comicis municipals de manera anticipada és legítim i necessari, i més enllà de la legalitat -aquesta ha de ser superada si la situació ho demana-. D’entrada no sembla una bona idea que el Sr. Manuel Bustos pugui seguir exercint com a regidor i maniobrant el poder des de l’ombra. Tampoc és esperançador pensar en un govern de concentració on d’algunes de les forces d’esquerres de la ciutat es situïn al costat de la dreta que retalla i que exerceix de garant dels privilegis de grans empresaris i banquers. Cal mà dura contra els corruptes i contra els qui permeten la corrupció, entesa no únicament com un fet delictiu puntual sinó com una manera de fer política que lluny de ser un servei públic basat en l’ètica esdevé per a algunes persones una forma de promoció personal i d’acumulació de beneficis econòmics. I allò que diuen de que l’arbre no ens impedeixi veure el bosc; cal un canvi estructural en el model polític i socioeconòmic ja que aquest que tenim, el capitalisme, es basa precisament en posar les institucions públiques al servei de les empreses.

La democràcia es construeix lluitant des de la base, desobeïnt les lleis injustes i creant espais i estructures transformadores i perticipatives. Avui, només amb la unitat de les forces anticapitalistes i independentistes, és possible un canvi a la nostra ciutat i al nostre país. Cal canviar-ho tot.