17.02.2013 - 06:00
El 17 de febrer de 2008, els membres de l’Assemblea de Kossove van votar la independència d’aquest territori de majoria albanesa a l’ex-Iugoslàvia. No hi va haver referèndum, sinó una votació i declaració unilateral dels parlamentaris kossovesos ‘elegits democràticament pel poble’. Era, de fet, la segona declaració d’independència, després de la del 7 de setembre de 1990, no reeixida. L’endemà del 17 de febrer, ja van reconèixer la nova república l’Afganistan, Albània, els EUA, França, la Gran Bretanya i Turquia.
Ara mateix, segons aquest recompte, quasi cent estats membres de l’ONU ja han reconegut Kossove: el primer, Costa Rica (el mateix dia de la declaració) i l’últim, el Paquistan, el 24 de desembre passat. Pel mig hi ha hagut el reconeixement andorrà, el 8 de juny de 2011.
La no-unanimitat del reconeixement de Kossove és deguda, en part, als dubtes sorgits arran de la legalitat de la declaració a l’Assemblea de Kossove de fa cinc anys. Sèrbia, de fet, defensava que havia estat un procediment il·legal i va demanar el criteri del Tribunal de Justícia Internacional. Per deu vots a quatre, aquesta institució va avalar la independència unilateral de Kossove el juliol del 2010 i va deixar clar que no hi havia cap argument en la legislació internacional per a prohibir la secessió d’un país.
Tot amb tot, una norantena de països de l’ONU encara no reconeixen Kossove cinc anys més tard, com l’Argentina, el Brasil, l’Índia, Rússia, la Xina i Veneçuela. Entre els vint-i-set estats membres de la UE, sols cinc continuen sense acceptar-ne el reconeixement: Eslovàquia, Espanya, Grècia, Romania i Xipre. I això que el 29 de març de 2012, el parlament europeu va aprovar una resolució que els apressava a fer-ho, i l’octubre passat el comissari d’Ampliació europeu, Stefan Füle, i el primer ministre kossovès, Hashim Thaci, van arribar a un acord perquè Kossove emprengués el camí d’adhesió a la UE.
