14.02.2013 - 06:00
Primeria del 2012. La situació als centres educatius era força dramàtica. Les retallades anunciades per la Generalitat Valenciana afectaven serveis bàsics de l’educació, i els estudiants ja s’havien manifestat. Els impagaments de l’administració havien obligat els instituts a dosificar la calefacció i alguns fins i tot es quedaren sense llum. La imatge d’alumnes cobrint-se amb mantes va colpir tothom. Des del 18 de gener, els estudiants de l’IES Lluís Vives es manifestaven cada setmana a la porta del centre, i el dia 13 les protestes esdevingueren diàries. Fins el 15 de febrer, quan esclatà la Primavera Valenciana.
Dia 1.
Dimecres, 15 de febrer. Els estudiants de l’IES Lluís Vives tornen a manifestar-se contra les retallades. Avui, però, surten fora i proven de tallar el carrer de Xàtiva. La policia ataca amb duresa els alumnes, i un acaba detingut (vídeo). Els professors denuncien la desproporció de l’ús de la força i els diputats en demanen explicacions.
Dia 2.
Dijous, 16 de febrer. L’endemà de l’actuació policíaca desmesurada, i per quart dia consecutiu, els estudiants del Lluís Vives i de més centres tornen a eixir al carrer contra les retallades. Hi ha un gran desplegament policíac, i torna a haver-hi càrregues i més detinguts (vídeo). Entre els manifestants, hi ha els diputats Mònica Oltra, Enric Morera i Marina Albiol. Hores després, Oltra relata a VilaWeb l’agressió de què ha estat víctima per part de la policia.
Dia 3.
Divendres 17 de febrer. Estudiants de secundària de tot un seguit de centres tornen a manifestar-se, ja no sols contra les retallades, sinó també contra la violència policíaca. La manifestació s’adreça cap a la comissaria de Sapadors, on els antiavalots carreguen novament i uns quants joves han de ser atesos pels cops. Mentrestant, comencen a sortir en llibertat amb càrrecs els primers detinguts dels dies anteriors. La indignació per l’actuació policíaca va creixent, però el vice-president, José Ciscar, defensa tant la policia com la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León.
Dia 4.
Dissabte 18 de febrer. És el primer dia sense protestes d’estudiants al carrer. Però els aldarulls d’aquests dies ja han fet la volta al món, i el diari The New York Times es fa ressò de la violència policíaca contra els estudiants.
Neix el nom de ‘Primavera Valenciana’, arran d’un piulet del músic Pau Alabajos, que escriu a Twitter: ‘Vos tenim preparada una #PrimaveraValenciana, que vos aneu a cagar!’
Vos tenim preparada una #PrimaveraValenciana, que vos aneu a cagar!
— Pau Alabajos (@PauAlabajos) 18 de febrer de 2012
Dia 5.
Diumenge, 19 de febrer. Ha estat una setmana convulsa, però les escomeses de la policia no impedeixen que estudiants i no estudiants s’organitzin per continuar fent protestes la setmana vinent.
Dia 6.
Dilluns, 20 de febrer. Nova jornada de mobilització d’estudiants, i nova jornada de violència policíaca. El centre de València és un caos i el desplegament de la policia, enorme (vídeo). Els agents ataquen amb cops de porra, bales de goma i gasos lacrimògens. I la situació s’allarga tota la vesprada. ‘Volíem fugir, però no podíem‘, diu a VilaWeb la Nairuz, una estudiant de disset anys del Lluís Vives, que relata la brutalitat de la policia.
Aquesta actuació desproporcionada fa dies que dura, i la violència dels agents ha sacsejat la societat valenciana. Però el cap superior de la policia espanyola al País Valencià, Antonio Moreno, la justifica. En l’argumentació, qualifica els estudiants d’enemics.
Dia 7.
Dimarts, 21 de febrer. Els estudiants del Vives reben el suport de centenars de persones, concentrades en tot un seguit de ciutats del país: Barcelona, Alacant, Palma, Gandia… Mitjans de tot el món es fan ressò de la violència policíaca contra els estudiants. Les queixes arriben al congrés espanyol gràcies als diputats d’ERC, ICV i Compromís, (vídeo).
Centenars de manifestants surten al carrer per demanar la dimissió de la delegada del govern espanyol, que rep el suport del president de la Generalitat, Alberto Fabra. La protesta és pacífica, hi ha poca policia. Els manifestants porten llibres a les mans per simbolitzar la barbàrie contra les agressions. ‘Aquestes són les nostres armes’, criden.
Les protestes també es fan sentir a Canal 9, on un grup de treballadors irrompen en la redacció dels informatius contra el seguiment que fa la cadena pública de les protestes i la violència de la policia.
Dia 8.
Dimecres, 22 de febrer. ‘Som el poble, no l’enemic’ és el lema de la manifestació multitudinària que recorre València en suport dels estudiants represaliats i per demanar la dimissió de Sánchez de León (crònica en vídeo). Però aquesta jornada tampoc no pot ser pacífica: acabada la manifestació, uns agents armats amb porres agredeixen tres joves. Un ho explica a VilaWeb: ‘Eren sis o set policies i em pegaven als testicles i a la boca‘.
Dia 9.
Dijous, 23 de febrer. Continuen les concentracions de suport en moltes ciutats i viles, com ara Alacant, Alcoi, Alzira, Betxí, Cocentaina, Muro…
Dia 10.
Divendres, 24 de febrer. Sueca s’afegeix a les concentracions. Alumnes de l’IES Joan Fuster tallen la carretera de davant del centre contra les retallades. La guàrdia civil hi intervé i, després d’uns moments de tensió i empentes, s’emporta dos professors a la caserna per identificar-los. Mentrestant, a l’IES Lluís Vives, una cadena humana envolta el centre en senyal de suport de la societat a la comunitat educativa.
Epíleg.
El 25 de febrer Alacant, Castelló i València viuen grans manifestacions contra les retallades del consell, que també havien motivat les protestes estudiantils. La tensió viscuda durant aquests de dies comença a minvar, i un any després s’ha traduït en desenes d’expedients sancionadors contra els manifestants i una dotzena de denúncies per lesions a la policia.
Demà, 15 de febrer de 2013, el primer aniversari de la Primavera Valenciana es commemorarà amb un gran concert solidari al Palau de Congressos de València, que servirà per pagar les despeses judicials d’una part dels afectats. VilaWeb l’emetrà en directe.
