05.02.2013 - 11:29
“Una imatge val més que mil paraules”, diuen, i és per això que mai no oblidem una fotografia, il·lustració o eslògan que capta l’essència del moment en què neix. És més: ens hi podem arribar a identificar, reproduir-lo i adaptar-lo a noves èpoques
Samarretes del Che Guevara, fotografies de la guerra de Vietnam, cartells bèl·lics com el de l’oncle Sam i pòsters d’icones pop com la Marilyn Monroe. Són molts els referents que perduren per la importància històrica que tenen. Però, sobretot, per un missatge amb el que encara ens podem sentir identificats, i per això el recuperem. Una idea que podem trobar presentada en múltiples formats: un anunci, un eslògan d’un partit polític (com el “Yes, We Can” de Barack Obama), i fins i tot una obra d’art.
Qui més qui menys, tothom coneix i s’interessa per aquest món fet de cartells i màximes. De vegades ho fem inconscientment, tan sols per personalitzar la pròpia imatge o decorar l’habitació. A Barcelona, podem viatjar a una altra època adentrant-nos en botigues com Verkerke (Carrer Cardenal Casañas, 10) o Col·leccionisme Coixet (Carrer Banys Nous, 19).
La cultura visual als mitjans de comunicació
El fotoperiodista David Airob subratlla la importància que té pels professionals de la informació conèixer aquests referents històrics per a poder fer-los servir, reciclar-nos i fins i tot crear-ne de nous. Un dels mitjans que més sovint es nodreix d’elements de la cultura visual és el setmanari The Economist. Aquesta publicació fa servir obres d’art conegudes, com el quadre de Manet “Esmorzar a l’herba”. El va publicar en portada fent un fotomuntatge amb les cares de Sarkozy i Hollande.
“L’editor gràfic és molt important en un diari, té prous coneixements i depèn del poder que tingui pot donar-li la volta a una notícia, cosa que un redactor no seria capaç de fer.” diu Airob; i afegeix: “El bon editor és el que té un bagatge visual extraordinari”. Això és perquè la imatge juga un gran paper dins la premsa escrita. Un diari pot aconseguir cridar l’atenció del lector amb el titular o la foto. Però normalment, quan els seus ulls es paren, és per la segona raó. Per això el paper del fotoperiodista és tant important
Al nostre país en trobem alguns exemples. Un cas és el del fotoperiodista Pedro Madueño i la seva tradicional foto dels polítics catalans el dia abans de les eleccions a La Vanguardia. L’any 2006, els va fer la foto en un andami, a les obres de l’AVE, inspirada en la mítica imatge dels obrers esmorzant al Rockefeller center.
Enllaços
Array
