Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  05.02.2013  13:34

Autor/s: Carla Marchesi, Àlex Ramis i Jordi Ribàs

Discriminació laboral: més enllà del currículum

Els treballadors veuen com el món empresarial els valora més per aspectes personals que per les seves capacitats professionals. La crisi ha agreujat aquesta situació, i ha provocat l’increment de la desigualtat d’oportunitats per motius com el gènere, l’edat o l’orientació sexual.

Men?ame
 

La Constitució espanyola aclareix en el seu novè article que als poders públics els correspon “promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de l’individu” siguin “reals i efectives”. Malgrat tot, és evident que la discriminació encara existeix i el món laboral n’és un bon exemple.

Cada vegada és més habitual que els empresaris realitzin processos de selecció basant-se en aspectes personals del treballador. És a dir, en característiques que van molt més enllà de la seva qualificació professional.

La discriminació laboral, de fet, s'ha vist enormement agreujada per la crisi. Des que va començar, termes com eficiència o rendibilitat han substituït la voluntat de fomentar la igualtat, tant per part de les empreses com del poder polític. Una mostra evident d’aquest fenomen és la reducció dels plans d'igualtat en un 25% que s’ha experimentat els últims cinc anys.

Factors discriminatoris

Quins són els motius que ocasionen aquestes males pràctiques empresarials? Segons Chelo Chacartegui, experta en Dret del Treball i de la Seguretat Social, el factor més evident a l'àmbit europeu és l'edat. Els empresaris han passat de valorar l'experiència dels treballadors a calcular la seva antiguitat i la despesa que implicaria el seu acomiadament. Per tant, molts opten per acomiadar-los abans que s'incrementi.

A més, una vegada a l'atur, el col·lectiu de gent gran ho té també molt difícil per trobar feina. Segons Chacartegui, això es deu a què, després de l'última reforma laboral, als empresaris els interessa més fer contractes precaris als joves que busquen la seva primera feina.

Tot i així, aquest no és l'únic tret que afavoreix la discriminació. Un altre factor igualment important és el gènere. Les dones pateixen la desigualtat al llarg de tota la seva vida laboral: quan són joves per la possibilitat de casar-se, quan estan entre els 30-40 anys perquè estan en edat de reproducció i quan estan en edat madura perquè, igual que els homes, experimenten la discriminació de la gent gran.

Hi ha també, però, molts altres factors que poden influir en la decisió de contractar  una persona, malgrat que no ho haurien de fer. Dos altres col·lectius molt discriminats són els homosexuals, en aquells casos en els quals l’orientació sexual és més evident o quan aquesta es descobreix, i els transsexuals, especialment quan experimenten el canvi de gènere.

Els discapacitats, per la seva banda, també es troben amb aquests obstacles i la majoria de lleis per afavorir la seva integració es queden en “paper mullat”. Segons Chelo Chacartegui, de fet, molts empresaris prefereixen pagar les baixes sancions econòmiques que complir amb la legislació.

Finalment,  també cal destacar la discriminació que es dóna per l'aspecte físic. Ja sigui per l'ètnia del candidat o pels pírcings i tatuatges que pugui portar, aquestes característiques són encara una barrera a l'hora d’entrar en el món laboral.

La situació, per tant, està molt lluny de l’ideal marcat a la Constitució. Ha arribat el moment de fer un canvi de prioritats. S'ha de deixar de calcular exclusivament el cost econòmic de l'empresa i començar a valorar el cost social que poden tenir aquestes pràctiques per a tots i cada un de nosaltres.

Una visió global

Men?ame