29.01.2013 - 20:08
Si parlem de bandes de música al País Valencià, s’ha de parlar de música festera (música feta per als Moros i Cristians). Ja vam comentar la setmana passada que la secció on parlarem cada setmana agafarà el nom d’una marxa mora d’Amando Blanquer. Permeteu-nos hui per començar una reflexió al voltant de la música festera.
En primer lloc, caldria recordar que aquesta n’és un gènere 100% valencià. Una música que es fa per a tocar al llarg de les festes de Moros i Cristians. La marxa mora i la marxa cristiana, són un gènere bandístic exclusivament valencià. Compte, no m’oblide dels pas-dobles. Però hem de veure que dins dels pas-dobles podria distingir entre diferents tipus com el més ‘cañí’ (aquell que sona a les places de bous), el faller o el pròpiament fester. Tot i ser pas-doble els tres tipus, cal dir que la diferència i l’evolució dels tres és ben diferent. Em pille el privilegi de dir que, davant la passivitat dels compositors dels pas-dobles fallers, els festers han evolucionat molt (al mateix temps que els dos tipus de marxes). Pot ser un bon exemple de com la festivitat de les Falles (pense en València ciutat) estan estancades sense evolució, i que les festes de Moros i Cristians (tot i ser també d’un gran alt grau de tradició) han anat evolucionat amb el pas del temps. De fet, un altre exemple on es mostra l’evolució de la música festera. A banda dels tres gèneres bàsics, podem trobar tot un seguit de subgèneres: pas-dobles dianers, ‘sentats’, pas masero, marxes de processons, pas moros, balls, himnes de festa, himnes de filaes, etc.
Recopilant, doncs, la música festera és un camp musical que evoluciona i augmenta el repertori de les nostres bandes any rere any. No sé si ens n’adonem de la importància que té aquest gènere en la cultura musical de les nostres bandes, en definitiva del país. Poques manifestacions culturals 100% valencianes trobarem que, any rere any, tinga noves composicions artístiques. Tot i això, sembla que la música festera estiga un poc devaluada, que no tinga el mateix pes que altres composicions musicals com una simfonia. Com si fóra una música amb poc pes harmònic, com si ‘qualsevol’ músic pogués escriure una composició. I no és així. La música festera ha adquirit un alt grau de complexitat i qualitat en molts compositors que no tenen res a envejar a altres. Escolteu, o si sou músics, intenteu tocar peces de Jose Rafael Pascual Vilaplana, Rafel Mullor Grau, Vicent Pérez i Esteban, Amando Blanquer, Jose Vicente Egea, Ramon García i Soler, etc. Voreu com no tenen res a envejar a altres gèneres i que de ‘simples’ en tenen poc.
Des d’ací volem fer un xicotet homenatge a tots i totes els compositors de música festera, així com intentar mostrar la importància cultural que tenen per al nostre país. Si visquérem a un país amb normalitat cultural plena, aquesta música estaria incentivada, protegida i promoguda per les nostres institucions amb la importància que es mereix. Com que no vivim a un país amb normalitat cultural, des de les bases seguirem recordant i posant al lloc un gènere musical tan fantàstic com la música festera.
Enllaços
Array
