Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  29.01.2013  16:27

Autor/s: Pep Alfonso

Des del passeig Ovidi, la fera ferotge

Men?ame
 

L'Ovidi mirarà el seu poble des del passeig en nom propi, vestit amb la seua samarreta. Aquella del martell i la corbella. Ens fitarà amb posat mironià i de cos present ens cantarà la fera ferotge, un altre cop per darrera vegada. Premonitori serà un altre vers perquè no em moriré faré vacances. Qui sap si per no sentir-nos. I altre cop, com sempre i perquè vull, li farem un cas que déu. Serà l'indigent de marbre, de ferro o de pedra artificial, com la majoria. La Teresa, ara actualitzada com a Emília, serà la nova presonera de la fera ferotge. Cal empresonar amb l'exemple. Va furtar pa i bolquers per valor de dos-cents euros, per necessitat, d'una xiqueta de quatre i un altra de sis anys. La fera, la policia, el pallasso de cartró o gos de l'amo es passegen de la cadena fins al carrer de Sant Ferran número tretze. Al meu cau i casal mane jo!!!! Brama l'ama dels gossos. Cal aturar uns xicons, de decibels i ganxos, que canten cançons i toquen els collons... en valencià-no per favor!!!! Com s'atreveixen? Per favor! Potser això t'omplirà d'orgull malgrat l'ama del bancal. I li podràs recordar allò que cantaves 'i més senyora i més' i la deixaràs de pedra, de ferro o de cartró. Si no la fiquen al teu costat millor. Potser li puguem punxar foc com una nina de falla, de mentida. A l'Emília Teresa no la indultaran. Com al fill de la casa, de la casa de putes que ara és el teu poble. S'ha fet bo, un altre cop, el vers del poble: 'damunt de puta, posa el llit'. Els fills que ha nodrit la puta són tants que s'estalviarem la fulla, la tinta i l'amargor de les paraules. No tingues por i et farem un passeig per costeres i ponts. Si la música de telers s'apaga també, però aquesta és un altra cançó.