Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  29.01.2013  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

L'esquerra es reconfigura per l'avenç del procés independentista

Les esquerdes obertes al PSC, la puixança d'ERC i l'alternativa d'ICV, símptomes del nou mapa de l'esquerra catalana d'aquests anys vinents

Men?ame
 

Ja fa uns quants anys que es parla d'una crisi d'identitat de l'esquerra europea, atrapada entre el domini dels mercats financers i la necessitat de renovar vells patrons esquerdats per la globalització. A Catalunya, a més d'encarar aquesta crisi ideològica, l'esquerra nacional es troba obligada a reconfigurar-se per l'avenç del projecte independentista. A mesura que s'acosta l'exercici de l'autodeterminació i cal prendre decisions concretes sobre la qüestió nacional, trontollen les aliances internes i la cohesió entre grups que fins ara podien navegar, sense conflictes, en la indefinició.

Aquest procés de reconfiguració de l'esquerra nacional es va fer especialment visible en els resultats electorals del 25 de novembre, quan ERC va superar el PSC en escons per primera vegada des de la fi del franquisme. Hom considera que la indefinició dels socialistes sobre el procés sobiranista els va passar factura i va centrifugar-ne el vot cap a formacions més compromeses, a favor i en contra.

A més, la crisi socialista s'ha aprofundit quan el parlament ha sotmès a votació la declaració de sobirania. Les famílies que havien conviscut dins el partit sense conflictes durant el període de relativa pau autonòmica, ara se senten incòmodes quan l'aparell pren partit per l'opció contrària al procés sobiranista o vol mantenir-hi la indefinició. Aquesta incomoditat es va fer evident dimecres de la setmana passada, quan cinc diputats dels vint que té el PSC es van negar a votar per no seguir les instruccions de la direcció contra la declaració de sobirania, que van aprovar CiU, ERC, ICV i un diputat de la CUP.

L'esquerda al PSC, juntament amb la puixança d'ERC i, en menor mesura, d'ICV han començat a refer el mapa de l'esquerra nacional. Un cas a banda és la CUP, que ocupa un espai nou en el mapa polític català i que proposa de trencar amb les formes tradicionals de l'esquerra catalana. La CUP no disputa aquest espai que va ser batejat com a 'esquerra nacional', tot i que pot créixer també per la centrifugació de vot provinent d'ERC i ICV, majoritàriament, que fins ara no tenien un referent de l'esquerra més rutpturista.

Quin serà el procés de reconfiguració d'ara endavant? Hom creu que el suport electoral tendirà a reforçar els partits que tinguin posicions molt definides i sense ambigüitats en la qüestió nacional. Tot és obert. Hem parlat amb dirigents dels partits que configuren aquesta espai de l'esquerra nacional per saber què opinen sobre el mapa de futur que pot resultar del procés sobiranista.

Esquerra, nou pal de paller?

Algunes veus creuen necessari d'acumular forces de l'esquerra en un referent sòlid que pugui esdevenir alternativa majoritària de govern. Ara per ara, el partit en fase ascendent que pot presentar una vocació més clara de majoria és Esquerra, amb un nou lideratge que ha portat la iniciativa política aquests darrers mesos. El vice-secretari general de comunicació i estratègia d'ERC, Oriol Amorós, creu que l'acumulació de força entorn del partit és una de les possibilitats més desitjables. I ho explica: 'Observem amb molt d'interès l'evolució que pren una part del PSC, sobretot per la lleialtat que expressa amb el compromís electoral de defensar el dret de decidir. Aquesta coherència no és fàcil de defensar dins una estructura orgànica. Té un valor que ens sembla important de remarcar. Per part nostra, en un futur és evident que caldrà fer un procés de reagrupament de les esquerres. Ara com ara, això és complicat perquè cal prioritzar els passos nacionals que abasten des del centre-dreta fins a tota l'esquerra.'

Recuperar la centralitat del PSC

La majoria dels diputats socialistes que es van desmarcar de la línia de la direcció la setmana passada no preveuen pas de sortir del PSC per reforçar cap altra opció política, ans es volen comprometre a reconduir la línia política del partit en matèria d'autogovern. Això pensa la diputada Rocío Martínez-Sampere, que diu que cal reorientar el PSC perquè torni a ser la marca central de l'esquerra catalana, amb un discurs sobre l'autogovern coherent i compromès amb el dret de decidir i la via federal com a proposta política.

En aquesta mateixa via se situa l'ex-diputada i membre de l'executiva socialista Laia Bonet. Diu que la redefinició de l'esquerra nacional exigeix que el PSC torni a ser un agent de progrés també pel que fa a l'autogovern i, després, impulsar una dinàmica diferent amb una oferta als ciutadans diferent. Per Bonet, és en aquesta segona fase on cal cercar punts de trobada i de coordinació entre les formacions de l'esquerra nacional que pugui esdevenir una veritable alternativa de govern. 'La reconfiguració d'aquest espai s'ha de fer pensant més enllà de la suma de sigles de partits: integrant-hi també societat civil.' Bonet creu que el conflicte obert la setmana passada dins el grup parlamentari indica més que res visions contraposades sobre la manera com s'ha de fer democràcia, i no pas unes suposades contradiccions en l'ambició nacional.

Iniciativa, la sortida federalista?

L'evolució electoral d'Iniciativa no n'ha pas indicat fins ara una tendència a esdevenir el partit de referència de l'esquerra catalana. A les eleccions parlamentàries, dels anys noranta ençà, s'ha situat en el llindar del 10% dels vots. Amb tot, sí que reivindica un lideratge en el paper d'oposició i alternativa real a la política de CiU. L'opció federalista d'ICV pot facilitar l'acumulació de forces provinents de l'esquerda del PSC, que són majoritàriament veus federalistes que demanen més compromís amb l'autodeterminació al seu partit. Iniciativa ha mantingut una posició compromesa amb el dret de decidir i la voluntat concreta d'exercir-lo. La via de reforç de la formació és oberta si el conflicte entre sectors socialistes no es resol satisfactòriament per als qui actualment hi són minoritaris.

Noves marques?

La Nova Esquerra d'Ernest Maragall manté la porta oberta a tots els socialistes o afiliats de més partits. Fins i tot permet la doble militància per afavorir la incorporació de gent dels altres partits. L'opció d'Ernest Maragall no ha estat de reforçar una de les opcions existents de l'esquerra catalana, ans de crear una nova marca per mirar de refundar aquest espai.

Però no ha anat pas a trucar a la porta dels socialistes catalanistes desencantats, oimés que és conscient de la posició de gent tan destacada com l'ex-consellera Montserrat Tura i Laia Bonet, membre de l'executiva del PSC, que s'han declarat partidàries de potenciar el catalanisme d'esquerres dins mateix del partit. Tampoc no hi ha hagut, doncs, aproximacions a Nova Esquerra, que es mira 'des de la distància' la crisi dels socialistes.

Men?ame