Josep M. Llompart, vint anys després

  • Home de lletres i activista cultural, es va morir el 28 de gener de 1993 • Aquesta setmana un seguit d'actes el recorden

VilaWeb
Redacció
28.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Des de la presidència de l’Obra Cultural Balear, Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993) va ser determinant per a la vitalitat de la cultura catalana a Mallorca, la segona meitat del segle XX. També en fou remarcable la faceta de poeta, de crític literari, editor i traductor. Tot plegat li va valer el 1982 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. Avui fa vint anys que es va morir. Com recordava dissabte al seu bloc Jaume Mateu, actual president de l’Obra Cultural Balear, una colla d’actes serviran per a recordar-lo i homenatjar-lo.

Els actes es van obrir ahir amb una lectura de poemes per part de familiars i amics, al cementiri de Palma, on és enterrat. Avui, l’institut que porta el seu nom farà un acte de record en què intervindrà Pilar Arnau, estudiosa de la seva obra. El dijous 31, l’Obra Cultural Balear, a ca n’Alcover, recordarà la seva trajectòria al capdavant de l’entitat, i al mes d’abril el IEC li dedicarà un acte, perquè fou membre de la Secció Filològica. Abans, al febrer, la llibreria Quart Creixent de Palma celebrarà trenta-un any i ho aprofitarà per recordar-lo durant tota la jornada.

Jaume Mateu també ha recordat que el llibre de Tomeu Martí ‘La revolta dels enllaçats’, que s’acaba de publicar, és una manera de recordar-ne la trajectòria i el mestratge.

Tota una personalitat literària

L’escriptor Sebastià Bennasar escriu de Llompart: ‘Poeta, editor, crític literari, traductor, intel·lectual i activista cultural, fou també un dels prologuistes més prolífics de la nostra literatura, sempre per ajudar els autors més joves o bé per fer grans introduccions a les obres dels clàssics.’

Bennasar escriu a Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN català: ‘Fill de militar, passà la infantesa a Galícia, circumstància que li permeté tenir contacte amb la llengua gallega i la portuguesa. D’aquí es deriven algunes de les seves traduccions i estudis crítics sobre la literatura galaicoportuguesa entesa en sentit ampli.’

Continua: ‘Llompart va treballar en publicacions, com ara en Papeles de Son Armadams, que dirigia Camilo José Cela, de la qual arribà a ser el gerent i el sots-director, on féu moltes traduccions d’autors catalans cap a l’espanyol, així com també del francès. Com a poeta són imprescindibles els seus llibres: “La terra d’Argensa” (1972), “Mandràgola” (1982), “Jerusalem” (1990) o “Spiritual” (1992), on hi ha algunes de les seves millors creacions.’ Juntament amb Jaume Vidal, Blai Bonet i Llorenç Moyà, constituí l’anomenada Generació dels 50.

‘El 1961 començà a treballar, a les tardes, a l’Editorial Moll com a lector d’originals i editor, i hi donà a conèixer i impulsà bona part de l’obra dels escriptors més joves de les Illes. A més de la seva tasca intel·lectual, fou docent a la Universitat de les Illes Balears (1987-1991), president de l’Obra Cultural Balear (1978-1986) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-1987). Durant el franquisme adquirí una postura clara i ferma envers la recuperació dels valors democràtics i de la llengua catalana.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any