L’Audiència de Barcelona ordena investigar els bombardaments italians a la ciutat

  • Un jutjat va desestimar la querella d'AltraItalia, però ara l'haurà d'admetre i citar els militars italians i les víctimes supervivents

VilaWeb
VilaWeb
ACN
23.01.2013 - 13:39

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’Audiència de Barcelona ha ordenat a un jutjat d’instrucció que admeti a tràmit una querella i investigui els bombardaments de l’aviació feixista italiana sobre la ciutat el març del 1938 (interlocutòria, en pdf). Una associació d’italians residents a Barcelona i dos víctimes dels bombardaments van presentar una querella per delictes contra la humanitat contra l’exèrcit italià i els militars espanyols que van ordenar el bombardament continuat de la població civil, fent centenars de morts. La jutgessa no va admetre la querella, però ara l’Audiència li ha ordenat que investigui els fets i citi els militars italians i les víctimes supervivents.

En una interlocutòria de 14 pàgines, la secció Desena de l’Audiència fa referència a nombrosa jurisprudència internacional per decretar que els crims de guerra i contra la humanitat no prescriuen i poden ser investigats sempre que els autors estiguin vius. Així, recorda que durant la guerra del 36-39 el Conveni de La Haia del 1907 era vigent a l’estat espanyol, que l’havia ratificat i l’havia incorporat a la Constitució de la República del 1932. El conveni prohibia expressament els bombardaments massius contra la població civil i objectius no militars, com ara pobles, ciutats o barris.

A més, desestima l’argument de la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 28 de Barcelona que els costos econòmics del procediment serien molt elevats, més tenint en compte que probablement els autors són morts. Segons l’Audiència, és “inadmissible” que un estat democràtic i de dret deixi de perseguir delictes tant greus “per raons simplement monetaristes”.

“El poder judicial no pot ni ha de col·laborar en la consumació d’un greuge comparatiu com aquest, sinó demostrar la fermesa necessària per atorgar la tutela judicial efectiva a les víctimes”, assevera, recordant que els bombardaments van ser “d’extrema gravetat” i suposen “una de les pàgines més negres de la nostra història, no només pel número de víctimes, sinó per l’assaig que va suposar de mecanismes d’aniquilament de població civil”.

Per això, considera que no es pot arxivar la causa només per la probabilitat que els querellats estiguin morts, i recorda que el 2012 van morir personatges rellevants com Ito Kimura, enginyer japonès, Rita Levi, premi Nobel de medicina italiana, i Moisès Broggi, cirurgià català, de més de 100 anys d’edat.

La querella es dirigia sobretot contra els 21 oficials de la ‘Squadra Legionaria Baleares’, dirigida pel general d’aviació Velardi, que va bombardar diversos barris molt poblats de Barcelona, com l’Eixample, del 16 al 18 de març del 1938. També es dirigia contra el dictador feixista italià Benito Mussolini i el seu gendre, el comte Galeazzo Ciano, ministre d’Afers Estrangers italià del 1936 al 1943, tots dos ja morts.

Els querellants també van citar en la querella el general Francisco Franco i el seu cunyat i ministre de l’Interior, Ramón Serrano Suñer, per presumptament haver pactat els bombardaments amb les autoritats italianes.

L’Audiència recorda igualment que la Llei d’Amnistia del 1977 i la sentència del Tribunal Suprem absolent el magistrat Baltasar Garzón impedeixen investigar els delictes polítics i contra la humanitat comesos per espanyols durant la guerra i el franquisme. Però no impedeix investigar delictes comesos per estrangers, en aquest cas italians, en territori espanyol o català.

Per tot això, l’Audiència considera que s’ha d’admetre a tràmit la querella i investigar els fets. Imposa una fiança simbòlica d’un euro als querellants i ordena al jutjat d’instrucció que esbrini la identitat concreta dels militars i civils italians que van participar en els bombardaments, enviant una comissió rogatòria al Ministeri de Defensa italià i demanant una Fe de Vida i domicili de cadascun d’ells al Ministeri de Justícia italià.
Igualment, ofereix als supervivents i als hereus de les víctimes dels bombardejos la possibilitat d’emprendre accions civils i penals, per la qual cosa demana la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. També s’hauran de designar dos pèrits historiadors especialitzats en els bombardejos italians a la capital catalana, perquè concretin dates, zones bombardejades, densitat de població i número de víctimes. La Generalitat i l’Ajuntament també es podran personar com a parts perjudicades.

Si totes aquestes diligències no permeten trobar cap dels culpables vius, s’haurà d’arxivar la causa.

L’associació d’italians de Barcelona, satisfeta

Per la seva banda, l’associació Altraitalia, formada per italians residents a Barcelona i que es va presentar com a acusació popular, ha considerat “històrica” la decisió de l’Audiència, perquè és el primer cop que un tribunal admet que es pot aplicar la legislació internacional sobre crims de guerra i lesa humanitat a la guerra civil espanyola.

També recorda que al seu país d’origen, els ajuntaments han estat sovint els propulsors de les demandes penals i civils pels crims de les tropes d’ocupació nazis del 1943 al 1945 o al costat de les víctimes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any