23.01.2013 - 10:04
El grup parlamentari socialista ha decidit aquest matí que votarà contra la declaració de sobirania. Tanmateix, uns quants diputats faran un gest simbòlic durant la votació d’avui per palesar que no comparteixen aquesta decisió del partit, segons que ha pogut saber VilaWeb.
El gest podria consistir a absentar-se de la votació. De tota manera, no pensen votar diferentment de la resta del grup parlamentari.
Ahir a la tarda, els vint diputats del PSC van discutir-ho en una reunió llarga i tensa i, segons diverses fonts, quatre diputats van insistir molt que el grup no podia oposar-se a la declaració. A més, entre cinc i set diputats del grup van demanar llibertat de vot, però el PSC no vol permetre. La posició defensada per aquests diputats fa palesa la tensió interna en el PSC sobre el debat.
En la reunió d’ahir, el PSC va concloure que volia continuar negociant amb CiU, ERC i ICV la declaració de sobirania, però va exigir que al text no hi hagués ni la paraula ‘sobirania’ ni ‘sobirà’.
La tensió interna per la posició del PSC respecte de la declaració de sobirania s’ha fet evident aquests dies, tant des de fora de la cúpula socialista i del grup parlamentari com des de dins. Ahir a la nit mateix, la portaveu del PSC a l’Ajuntament i la Diputació de Girona, Pia Bosch, escrivia al seu Twitter: ‘Espero que demà al parlament el grup del PSC actuï amb fidelitat i lleialtat inequívoca als nostres principis i valors fundacionals.’
I en una entrevista a VilaWeb, l’ex-consellera Montserrat Tura admetia també ahir que tant ella com ‘moltes persones del PSC’ se sentien incòmodes per la negativa del partit a subscriure una declaració que definís Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. L’ex-conseller Joaquim Nadal també en va parlar, en declaracions avui a Catalunya Ràdio: ‘Desaparegut de la declaració l’objecte de la consulta, l’estat propi, no veig cap motiu perquè el PSC no hi sigui.’ I afegí: ‘Això pot acabar demà en situació compromesa i hi ha diputats que se senten molt incòmodes. Vull creure que el PSC no quedarà entre l’espasa i la paret.’
Els diputats que es poden sentir més incòmodes són aquells que formen part del corrent més catalanista, com ara Marina Geli, Àngel Ros o Joan Ignasi Elena, impulsor del corrent crític Avancem. Aquestes últimes setmanes, Avancem ha demanat al PSC generositat i voluntat de consens per afegir-se a una declaració unitària sobre el dret de decidir. Una observació que també va fer fa pocs dies la diputada Rocío Martínez-Sampere al seu Twitter: ‘El dret de decidir serà més fort si es defensa des de posicions democràtiques, independentment d’horitzons nacionals. Generositat i consens.’
La declaració presentada per CiU, ERC i ICV
El parlament tindrà el paper principal en el procés sobiranista iniciat a Catalunya i serà el principal garant perquè els catalans exerceixin el dret de decidir a través d’una consulta. Així ho proposen CiU, ERC i ICV-EUiA en la declaració de sobirania conjunta (el text, en pdf) que van registrar ahir. El suport de totes tres formacions assegura una majoria de vuitanta-quatre diputats a favor de la declaració.
Per sumar-hi els eco-socialistes, CiU i ERC han acceptat d’ampliar la declaració amb tres nous punts. El primer atorga el protagonisme del procés al parlament, fet que no s’explicitava en el text original. ‘El Parlament, en tant que és la institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquets procés i, per tant, s’hauran d’abordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.’ ICV-EUiA buscava en aquest punt limitar la incidència del govern i dels seus socis en el procés i assegurar la participació de la resta de formacions parlamentàries, fet que CiU i ERC no han tingut inconvenient a incloure.
En segon lloc, s’hi afegeix un punt que destaca la importància de garantir la cohesió social i territorial del país ‘i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble’.
També conté un nou article que reclama d’articular els mecanismes de participació de tota la societat catalana en el procés. ‘El Parlament i el govern han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.’
Més enllà de l’addició d’aquests tres punts, el text també presenta diferències respecte de la proposta original, tot i que en manté l’esperit. La declaració conserva el títol de ‘declaració de sobirania i dret de decidir’ i en els primers punts reconeix a Catalunya el caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà. A més, s’emfasitza que el procés cap al dret de decidir serà ‘escrupolosament democràtic’, transparent, que utilitzarà ‘tots els marcs legals existents’ –és a dir, no tan solament l’espanyol–, i que ‘es dialogarà amb l’estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional’.
