‘Tiana Negra’, un festival sobre la novel·la negra catalana actual

  • Entrevistem Sebastià Bennasar, responsable de la programació d'aquest nou festival, que es farà els dies 25 i 26 de gener

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
23.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sebastià Bennasar és especialista en la història recent de la novel·la negra a Catalunya, escriptor de gènere i, ara també, programador d’un nou festival, el Tiana Negra, de novel·la negra catalana, que es farà a Tiana (Maresme) divendres i dissabte (programa). L’hem entrevistat.

—Com ha nascut el festival?
—Neix de la constatació que la novel·la negra feta a casa manca de visibilitat. En canvi, el moment de producció actual és extraordinari: els darrers deu anys s’han publicat unes dues-centes novel·les del gènere, que vol dir una mitjana de vint novel·les l’any. Aquesta dada està molt bé. A més, ha nascut l’editorial Crims.cat, la Magrana ha recuperat la col·lecció la Negra, que vol dir que tenim col·leccions… Però continuem sense visibilitat.

—El festival s’ha col·locat a final de gener amb la voluntat de fer de pòrtic de la BCNegra?
—S’ha col·locat així per mostrar al públic que a final de gener i començament de febrer Catalunya és terra de novel·la negra. Perquè Tiana Negra neix amb la voluntat de convertir-se en un referent. Som un festival amb una identitat diferent de la BCNegra i volem que siguin dos festivals complementaris.

—Com és que la seu d’aquest nou festival és a Tiana?
—Durant la setmana alternativa a la Setmana del Llibre en Català [una colla d’editors en denunciaren el preu excessiu de les parades], em van convidar a participar en un debat sobre novel·la negra a la llibreria Catalònia. Vaig explicar-ne el bon moment, les tendències, les mancances, i això que deia, la manca de visibilitat. Entre el públic hi havia Ester Pujol, batllessa de Tiana, que va recollir aquestes inquietuds i, juntament amb l’editorial Meteora, em van demanar que els fes un projecte. Els el vaig enviar i hi vam posar fil a l’agulla. Increïble. Era el mes de setembre, s’ha muntat amb molt poc temps.

—Amb quin pressupost compteu?
—És una proposta molt modesta, però amb la intenció que creixi l’any que ve, i que amb el temps s’hi puguin convidar autors de tot el territori.

—Quines tendències marquen la novel·la negra dels darrers deu anys?
—En primer lloc, conviuen els escriptors clàssics del gènere, com Andreu Martín i Ferran Torrent, amb escriptors que arrenquen l’any 2000: Teresa Solana, Marc Pastor, Albert Villaró, Miquel Vicens, Juli Alandes, Agustí Vehí… Després, es constata la descentralització de l’ambientació de la novel·la negra. Ja no s’ambienta només a Barcelona, València i Palma. També la trobem a l’Empordà, Olot, Andorra, Lleida, el món rural del País Valencià, Eivissa…  Això vol dir que tot el país és vàlid per a ser explicat. O també es podria interpretar que la crisi i els baixos fons han arribat a tot el país.

—Més tendències?
—Hi ha un cert naixement de la no-ficció negra, amb els llibres de Carles Porta i Joan Manuel Oleaque, i també comença a haver-hi una investigació sobre el gènere, amb el volum ‘Catalana i criminal. La novel·la detectivesca del segle XX’ d’Àlex Martín i Adolf Piquer, o el meu, ‘Pot semblar un accident’. I es comencen a fer tesines sobre la novel·la negra. Hi ha un cert gust per la història, amb les novel·les ‘La mala dona’ de Marc Pastor; ‘Cabaret Pompeia’ d’Andreu Martín; ‘Forasters’ de Rafael Vallbona; ‘Quan la nit mata el dia’ d’Agustí Vehí; ‘Ombres en la nit’ de Ferrran Torrent; o ‘Emoció de ferro’ de Sebastià Jovani. I finalment també podem destacar un augment de lectors: gràcies a la prescripció de les biblioteques, a la BCNegra, a la feina de Paco Camarasa, i les xarxes socials.

—I, a banda la visibilitat, hi ha més mancances?
—Ens falta un cert imperialisme cultural. Ja sé que sona malament. Vull dir que els nostres editors han d’anar a Frankfurt a vendre, a més de comprar. I la novel·la negra és un bon camí. La novel·la negra no ha entrat encara ni en la crítica especialitzada ni a la universitat. Els autors vius fan por i recel a la universitat, només s’hi parla dels morts.

—Més mancances?
—Necessitem un consum responsable de la cultura. De la mateixa manera que passava amb el vi, que la gent s’estimava més de comprar un Rioja que no un vi català, per desconeixement, això també passa amb la novel·la negra catalana. Però jo em pregunto què en quedarà del ‘boom’ nòrdic? Ben poques coses. Per a canviar aquesta tendència és fonamental el paper dels llibreters. Aquest canvi farà créixer el consum.

—Per acabar, tornant a Tiana Negra, què voleu que en quedi?
—Ens agradaria fer descobrir algun autor. Enguany, en Marc Moreno, per exemple, autor de ‘Cabdills’ (Actéon), i redescobrir Salvador Balcells. També alguns altres de més coneguts: Lluís Llort i Jaume Benavente. I m’agradaria destacar, per acabar, que en la programació hem inclòs una taula rodona sobre les col·leccions de novel·la negra en l’edició catalana, perquè aquest 2013 fa cinquanta anys de la Cua de Palla. En parlarà Jordi Canal, director de la Bòbila i autor de ‘La Cua de Palla, retrat en groc i negre’, juntament amb Àlex Martín Escribà.

El festival començarà divendres al vespre, amb una conferència de Sebastià Bennassar sobre la situació del gènere. Després es projectarà el documental sobre Tor, de Carles Porta, origen del llibre ‘Tor, tretze cases i tres morts’. Conversarà amb la periodista de successos Gemma Liñan, tianenca, que parlarà d’algun cas no resolt de la crònica negra de Tiana. ‘El gènere negre és més a prop que no sembla’, conclou sorneguer Sebastià Bennasar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any