Mercè Ibarz, memòria viva

‘Vine com estàs’ és el títol d’una cançó de Nirvana i també és l’esperó que va ajudar Mercè Ibarz a escriure les pàgines d’un nou llibre. Aquesta banda sonora va prendre prou entitat per adquirir la categoria de títol del volum. ‘Vine com estàs’ és un llibre intens, literari, estrany, obert (perquè Ibarz ens proposa de llegir-lo per on vulguem), que conté una hibridació de gèneres. Ho explica l’autora.

Mercè Ibarz, durant la conferència de premsa amb els mitjans, ho va explicar d’una manera diàfana: ‘És un llibre especial, elaborat amb la memòria ben viva, a flor de pell. Té una primera part, “La guerra vista des del mas”, que és la memòria familiar, és a dir, és la vida dels qui m’han donat la vida. I la segona part, “Repertori de passions”, és la memòria personal, és a dir, la meva, de vida.’

La gènesi

‘Després de la darrera novel·la, “No parlis de mi quan me’n vagi” (Empúries), fins i tot abans de ser publicada, em va passar un fet, la mort d’un amic, que em va colpir. I vaig tenir la necessitat d’escriure una carta a una amiga explicant-li-ho. Mentre l’escrivia escoltava una cançó de Nirvana, “Come as You Are”, interpretada per Caetano Veloso al disc “A Foreing Sound“. I em vaig adonar que la música i la lletra d’aquella cançó m’ajudaven a escriure. També vaig pensar que potser cada vegada que escrius, narres. Tot és narratiu. Havia escrit deu folis, i vaig continuar escrivint. Pel mig vaig tenir un problema de salut. Un cop resolt, vaig poder acabar el llibre.’

‘Després d’escriure “Repertori de passions”, format per deu peces que parlen de la meva vida, potser per protegir la meva intimitat, em van començar a sorgir la necessitat i les ganes de fer un altre relat. Sabia que no havia de ser una novel·la. I sabia com s’havia de dir: “La guerra vista des del mas”, que ja incloïa la distància. És un relat on no es parla de res més que no passi al mas i a la rodalia més immediata.’

‘Tinc la sort de tenir la mare encara viva i tinc un oncle, tant l’un com l’altre uns memoriosos increïbles, i te’n pots refiar bastant. Vaig demanar a la mare que m’expliqués coses del mas. És curiós que, durant la vida, els pares i familiars m’han explicat moltes coses, a mi, com si em fessin dipositària dels fets familiars. Vaig dir a la mare: “Parla’m del mas”. I al cap d’una estona, em va deixar anar: “Una espasa rovinyosa i una ploma sense tinter.” I aquí va començar tot el relat. I passa que si un pren notes, l’altre encara xerra més. Primer no entenia de què em parlava, després vaig entendre que parlava d’un altre mas, del qual jo no tenia coneixement, el mas de “donya” Malena.’

La memòria i la imaginació

Amb ‘Vine com estàs’, Mercè Ibarz s’ha mogut en el terreny del record, de la memòria, d’allò que és però potser no ha estat mai. I en aquest terreny assaonat, Ibarz té present què deia Fellini, que inventava els seus records simplement pel plaer de narrar-los. Per això diu: ‘La memòria és la memòria, la història és una altra cosa. Per a mi la memòria i la imaginació són germanes.’

Ibarz va acabar la conferència de premsa obrint un nou espai d’expectatives, quan va apuntar: ‘Aquest llibre és una porta, es troba en un llindar, té una altra mena de respiració, diferent.’ L’autora comença una etapa nova, una nova manera de dir. I ja treballa en un recull de relats, que garanteix que no serà tan desconcertant com ‘Vine com estàs’.