L’home del sarró

Això diuen que era un home que anava de poble en poble i va arribar a Otos quan estaven estaven tocant a missa. I va pensar:
-El mal és que porte ací un sarró i dins un cigronet. I així no puc entrar a l’església.
I va tocar en una casa i li va dir a l’ama:
-Bona dona, em puc deixar ací este sarronet? És que estan tocant a missa i voldria anar.
-Sí, bon home. Deixe-se’l darrere de la porta.
Quan va eixir de missa va tornar a pel sarronet.
-Ja estic ací a pel meu sarró.
I la dona li va dir:
-Ai, bon home! Sap el que m’ha passat? Ha eixit la meua gallineta i s’ha menjat el cigronet.
I l’home li va dir:
-M’haurà de donar el cigronet o la gallineta, la gallineta o el cigronet.
-Prenga la gallineta,  tio enfadós!
L’home agafà la gallineta i se’n va a Beniatjar.
Quan aplegà a Beniatjar, estaven tocant a missa. I l’home va pensar:
-El cas és que jo volia anar a missa.
Tocà a una porta, li obriren i va dir:
-Bona dona, em puc deixar ací la meua gallineta? És que vull anar a missa.
-Sí, deixe-se-la darrere la porta.
L’home se’n va a missa i quan tornà…
-Senyora, ja estic ací! Vinc a per la meua gallina.
-Ai, bon home! Sap el que m’ha passat? Ha eixit el meu porc i s’ha menjat la gallineta.
L’home contestà:
-O el porc o la gallineta, la gallineta o el porc.
-Doncs prenga el porc, tio enfadós!
Agafà el porc i se’n va anar a Castelló de les Gerres.
Quan aplegà allí també estaven tocant a missa. Allí prop de l’església hi havia una granja i es va acostar per veure si podia deixar-se allí el porc.
I quan eixí de missa …
-Senyora ja vinc a pel meu porc.
-Ai, bon home! Ha eixit el meu bou i s’ha menjat el porc.
-Doncs, el porc o el bou, el bou o el porc!
-Prenga el bou.
I se’n va anar a la Pobla del Duc.
Quan aplegà estaven tocant a missa.
Per allí hi havia una senyora agranant el carrer i l’home li digué:
-Encara que sone estrany,  puc deixar-me aquest bou ací?
-Sí, deixe-se’l a l’entradeta de casa.
Esta senyora tenia una xiqueta malalteta, que no menjava res. La xiqueta cridava dient-li a sa mare :
-Mare, jo vull fetge de bou, que no cou. Mare, jo vull fetge de bou, que no cou!!!!!
I sa mare matà el bou i li donà el fetge a la xiqueta.
L’home tornà a pel bou i la dona li digué:
-Ai, bon home! Sap vosté el que m’ha passat? Que tinc la xiqueta malalteta i volia fetge de bou i li l’he donat.
-Doncs el bou o la xiqueta, la xiqueta o el bou.
-Prenga la xiqueta, tio enfadós!
Se’n va anar a Benigànim amb la xiqueta dins d’un sac, i estaven tocant a missa. Tocà a una casa, li obrí una dona i li digué:
-Em puc deixar ací este sarronet?
-Sí, deixe-se’l darrere la porta.
Quan l’home se’n va anar a missa, la xiqueta començà a cridar:
-Mare, mare!!!
I la dona va dir:
-Ai! Però si ací hi ha una xiqueta!
La dona va traure la xiqueta i posà dins del sarró una botija plena d’aigua. Quan l’home tornà de missa li digué:
-Senyora, ja vinc a pel meu sarronet!
-Agafe’l que està darrere la porta. Agafà el sarró i se’l tirà a l’esquena. La botija anava perdent aigua i l’home deia:
-Xiqueta no pixes que al primer barranc que vinga et tiraré.
Com la botija no parava de xorrar, ell tirà el sarró al barranc i es quedà sense el cigronet, sense la gallina, sense el porc, sense el bou i sense la xiqueta.

I conte contat, conte acabat.

Recollida per Àngels  Quilis (1r ESO)
Narrada per Elena d’Otos  (65 anys )
Il·lustració de Carla Juan (1r ESO)

Enllaços
Array