Jaume Mateu: ‘Mantenir, a les Illes Balears, les mobilitzacions en favor de la llengua i de la cultura catalanes’

Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear: ‘Tenim tan interioritzada la percepció que vivim molt a prop del col·lapse –o de l’estimbada!– que fins i tot els desigs, quan s’expressen, ho fan baixet i amb força timidesa. Com si no fos temps de desitjar; com si els ajusts i les restriccions haguessin d’afectar també els anhels. I és en convulsions com les que vivim que prenen força els versos de Marià Villangómez i Llobet, de qui enguany celebram el centenari del naixement, que proclamen: ‘Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig’. Per això, cal desitjar per al 2013:

Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear: ‘Tenim tan interioritzada la percepció que vivim molt a prop del col·lapse –o de l’estimbada!– que fins i tot els desigs, quan s’expressen, ho fan baixet i amb força timidesa. Com si no fos temps de desitjar; com si els ajusts i les restriccions haguessin d’afectar també els anhels. I és en convulsions com les que vivim que prenen força els versos de Marià Villangómez i Llobet, de qui enguany celebram el centenari del naixement, que proclamen: ‘Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig’. Per això, cal desitjar per al 2013:

1.
Mantenir, a les Illes Balears, les mobilitzacions en favor de la llengua i de la cultura catalanes, pròpies de l’arxipèlag, perseguides, ridiculitzades i menystingudes tant pel govern estatal com pel propi. Com més augmenti la sensibilització social vers els valors propis de les illes, més difícil els serà als segregadors de dictar restriccions de drets. I és ben possible d’augmentar aquesta sensibilitat cívica si no decau l’afany i la perseverança.

2.
Continuant amb el nostre ‘regne enmig de la mar’ i atenent els graus cada vegada més alts d’empobriment, aconseguir de mancomunar els esforços de molts col·lectius per a pal·liar la gana, la necessitat material i la fretura d’un percentatge altíssim de la població illenca. La solidaritat hi és i es deixa sentir arreu. Cal, també, que aquesta solidaritat abandoni el ròssec d’almoina i aposti pel compromís de fer tant com calgui perquè disminuesquin fins que desapareguin les desigualtats i els greuges socials.

3.
Finalment, insistir en la feineria, la laboriositat, en tots els ordres de la vida. Reconèixer el valor revoltós de la cultura i el coneixement, i fer molt més cas que no feim dels nostres creadors, dels de tots els Països Catalans, perquè, com es diu amb insistència, els nostres països només ens tenen a nosaltres.